Actualment hi ha 104 espais SUDS a Barcelona; 17,3 hectàrees distribuïdes per tota la ciutat que equivaldrien a la superfície de 14 illes de l’Eixample. Es tracta d’infraestructures verdes-blaves basades en la natura que permeten recuperar el comportament natural del cicle de l’aigua en un entorn urbà. Inclouen una àmplia diversitat de solucions (paviments, parterres, estanys, cobertes, rases, dipòsits, pous...) que compleixen funcions de detenció i retenció, de filtració, d’infiltració i de tractament. S’integren plenament en el paisatge urbà i ja són presents en nombroses actuacions de transformació de Barcelona.

Amb l’ampliació d’aquests espais en els propers anys, es preveu que el 2030 a la ciutat hi hagi més de 1.300 parterres inundables, prop de 900 escocells d’infiltració, 500 pous d’infiltració i 430 paviments permeables, entre altres elements destacats dels SUDS.

Els efectes dels SUDS

Els SUDS permeten gestionar l’aigua de pluja i contribueixen a reduir el risc d’inundacions i els abocaments de contaminants al litoral durant els episodis de pluja intensa. També redueixen el sobreeiximent dels sistemes unitaris de sanejament.

Com que actuen com un filtre natural, retenint els contaminants presents a les aigües d’escorrentia urbana, protegeixen els aqüífers i milloren la qualitat dels recursos hídrics. L’aigua infiltrada contribueix a recarregar l’aqüífer de Barcelona, una reserva estratègica que posteriorment s’utilitza com a aigua freàtica per al reg dels espais verds, la neteja dels carrers i el clavegueram i el manteniment de fonts ornamentals i llacs naturalitzats.

També permeten incrementar el verd urbà i millorar el confort climàtic. Incorporen vegetació, augmenten la permeabilitat del sòl i afavoreixen els processos d’evapotranspiració, factors que contribueixen a reduir l’efecte illa de calor i a disminuir la temperatura ambiental als espais públics (en determinats casos es pot arribar a reduccions de més de 10 °C respecte als d’espais completament impermeabilitzats).

Una ciutat més resilient i sostenible

La implantació dels SUDS s’emmarca en el Pla Clima, en concret amb els objectius relacionats amb el Pla resiliència i els plans tècnics del cicle de l’aigua, i amb com es prepara Barcelona per afrontar els reptes climàtics actuals i futurs i ser menys vulnerable a la sequera, les inundacions, l’augment del nivell del mar, els incendis o la pèrdua de biodiversitat. El desplegament dels SUDS també s’emmarca en el Pla director integral de sanejament de Barcelona (PDISBA) i el Pla de recursos hídrics alternatius (PLARHAB), amb la incorporació sistemàtica de solucions basades en la natura en els projectes de transformació urbana.

Barcelona disposa d’una governança específica a través de la Comissió de SUDS, integrada per Barcelona Cicle de l’Aigua, Parcs i Jardins, Urbanisme, Espai Públic, Sostenibilitat i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que ha definit els criteris tècnics de disseny, construcció, manteniment i avaluació d’aquestes infraestructures.

Aquest treball transversal es complementa amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, el CREAF i l’IDAEA-CSIC, que contribueixen a avaluar científicament els beneficis dels SUDS sobre l’ecosistema urbà i la salut ambiental. El model desenvolupat per Barcelona ha convertit la ciutat en un referent en la integració de solucions basades en la natura dins la planificació urbana. Aquest lideratge es reforça amb la participació de Barcelona en el projecte europeu LIFE Nature CDR, per treballar conjuntament amb Amsterdam i Berlín en l’avaluació científica dels beneficis ambientals dels SUDS i en el desenvolupament de noves estratègies per incrementar la resiliència climàtica de les ciutats.