L’entrevista: Restauració i Resiliència amb i pel Mediterrani (RES-MED)
“El litoral de Barcelona enfronta reptes com la pèrdua o deteriorament d’hàbitats clau com el de les gorgònies (Leptogorgia sarmentosa) i la pressió humana, però també és un laboratori d’esperança” Noemí Fuster i Rabat, investigadora en l’Institut de Ciències del Mar.
- Tot i ser un element clau en la mitigació del canvi climàtic, els mars i els oceans també en pateixen les conseqüències. N’és un exemple la pèrdua de biodiversitat. Quina és la situació actual del litoral barceloní?
El litoral de Barcelona enfronta reptes com la pèrdua o deteriorament d’hàbitats clau com el de les gorgònies (Leptogorgia sarmentosa) i la pressió humana, però també és un laboratori d’esperança. A les zones del Fòrum i el Port Olímpic, per exemple, hem documentat més de 680 espècies marines gràcies a projectes com UrbamarBio, tot i la presència d’espècies invasores com el poliquet Branchiomma luctuosum.
La col·laboració amb la Confraria de Pescadors és clau: ells ens ajuden a recuperar ous de tauró (peix gat) i gorgònies enganxades a les xarxes, accions que integrem en la restauració activa. A més, la recent reforma dels dics secs submergits al Port Olímpic obre oportunitats per a la biodiversitat, com la colonització de nous substrats per part d’espècies sèssils.*
*El terme sèssil s’usa en zoologia per a referir-se a un organisme aquàtic que creix adherit, aferrat o arrelat en el seu substrat, del qual no se separa i sobre el qual no es desplaça.
- Restauració i Resiliència amb i pel Mediterrani (RES-MED), és un dels projectes de les subvencions pel clima 2023. Explica’ns en què consisteix aquest projecte.
RES-MED és una xarxa única actualment coordinada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i impulsada per l’agrupació Espai Mediterrani, que porta el treball en xarxa en el seu ADN, ja que en formen part diferents entitats del territori amb il·lusió per conservar el medi marí sense deixar a ningú endarrere:
- FECDAS: Submarinistes que monitoren biodiversitat i netegen fons marins.
- Cap a Mar: Connecta pescadors/es i científics/es per a protocols de recuperació d’espècies.
- CatSharks: Especialistes en conservació d’elasmobranquis (taurons i rajades).
- Barceloneta Proa a la Mar: Implica el veïnat i promou turisme regeneratiu.
- Anèl·lides: Lidera ciència ciutadana amb snorkel i tallers educatius.
- Associació Ciències del Mar: Apropa la realitat del medi marí a la societat a través dels principis de sostenibilitat, justícia social i respecte a la natura.
El projecte combina restauració ecològica, com la reintroducció d’exemplars juvenils de tauró, amb acció ciutadana com les neteges de platges o visites al moll de pescadors per mostrar l’impacte dels residus. També plantarem 200 manglars a Gàmbia o Senegal com a acció de justícia climàtica.
- Quan i perquè us vau sumar a la Xarxa B+S?
Ens vam sumar a la Xarxa B+S per enfortir les aliances locals. L’Ajuntament impulsa aquest espai per a sinergies entre ciència, societat i administració, i nosaltres volíem aportar el nostre coneixement sobre restauració marina mentre apreníem d’altres agents. És la manera de multiplicar l’impacte dels projectes climàtics.
- Què us aporta formar-ne part?
Formar-ne part ens ha permès amplificar el nostre missatge arribant a més ciutadans/es. A més també hem tingut accés a recursos i podem compartir eines amb altres entitats.
Poder-nos alinear amb estratègies com el Pla Clima 2030 de Barcelona també ens ha ajudat a poder tenir un rumb en comú i avançar més despresa. Sens dubte és una xarxa que transforma l’ecosistema de la sostenibilitat urbana.
RES-MED és més que un projecte científic: és un compromís col·lectiu per deixar un Mediterrani més sa i resilient a les futures generacions. Gràcies a l’Ajuntament i a totes les persones que hi participeu, fem possible que Barcelona sigui referent en la lluita per la vida marina.