Barcelona + Sostenible

Parlem amb Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de la cooperativa i directora de l’àrea de coordinació de projectes i acompanyament a grups de Sostre Cívic, amb motiu del premi Europeu de l’economia social que han rebut recentment.

• Què significa aquest premi per a Sostre Cívic i per al model d’habitatge cooperatiu?

És un reconeixement al treball col·lectiu de moltes persones que, des de fa més de vint anys, creiem que l’habitatge ha de ser un dret i no una mercaderia. El Premi Europeu de l’Economia Social posa en valor una manera diferent de fer política d’habitatge: basada en la propietat col·lectiva, la corresponsabilitat i la sostenibilitat. Ens confirma que el que fem aquí forma part d’un moviment europeu que aposta per accedir al dret a l’habitatge amb formes alternatives i basades en l’autogestió i sense afany de lucre. És també un missatge clar: el cooperativisme d’habitatge és una peça clau per garantir ciutats més justes i cohesionades.

• Com destaca el vostre model d’habitatge cooperatiu assequible, sostenible i en cessió d’ús respecte al mercat immobiliari tradicional i altres models d’habitatge social?

El nostre model blinda l’habitatge davant l’especulació, perquè la propietat és col·lectiva i es manté sempre en mans de la cooperativa. Els socis i les sòcies hi viuen de manera estable, indefinida, amb drets reconeguts i sense convertir-ho mai en un actiu financer. Això ens permet oferir habitatges més assequibles, sostenibles i amb vocació de permanència.

A diferència d’altres fórmules d’habitatge social, el nostre model posa les persones al centre del projecte: participen en la gestió, en la presa de decisions i en la vida comunitària. Els edificis incorporen criteris ambientals i de gènere, espais de cures compartides i vincles veïnals que reforcen el suport mutu. No parlem només de construir habitatges, sinó de construir comunitats que transformen la manera d’habitar i la ciutat.

• Quins han estat els principals obstacles (normatius, financers, socials) que heu hagut d’afrontar per implementar i escalar aquest model i com els heu superat?

Durant anys hem picat pedra per fer possible un model que no existia dins els marcs legals i financers tradicionals. Ens hem trobat amb persones de l’àmbit polític i tècnic que no entenien el nostre model, tot i que s’encabeix dintre de la Llei catalana de cooperatives, i també amb moltes traves urbanístiques i amb una cultura de la propietat molt arrelada que dificulta pensar més enllà de la compra i el lloguer.

La clau ha estat teixir aliances: amb la banca ètica, amb administracions locals que hi han cregut i amb moviments socials que han empès el canvi. Avui el model és una realitat: estem gestionant més de 500 habitatges i, gràcies a finançament europeu i a instruments públics com l’Institut Català de Finances, podem créixer amb solidesa. Però encara queda molt per fer: necessitem una aposta decidida de les institucions per ampliar el parc cooperatiu i protegir-lo del mercat.

• De cara al futur, quines són les vostres prioritats per continuar creixent?

El repte és créixer sense perdre l’essència transformadora ni l’autogestió de les sòcies, consolidant un parc d’habitatges estable, divers i arrelat al territori. Tot i que ja ho fem i un 40% dels nostres habitatges provenen del mercat privat i la rehabilitació, volem créixer encara recuperant l’ús social de molts habitatges buits. També volem impulsar noves promocions més sostenibles i compartir tot el nostre coneixement acumulat amb altres entitats catalanes i de l’estat, per fer del model cooperatiu una tercera via estructural dins les polítiques d’habitatge, com ja passa a Viena o a l’Uruguai.

Volem també trencar el mite que l’habitatge cooperatiu és car o exclusiu: les quotes són un 25-35 % més baixes que el lloguer de mercat, les aportacions inicials s’han reduït —amb exemples a Barcelona de 12.000 € de capital social retornable  i 560 € mensuals—, i destinem part del parc a col·lectius vulnerables. L’habitatge cooperatiu no és un luxe, sinó una eina real, estable i assequible per garantir el dret a l’habitatge.

• Què us va fer participar a la Xarxa Barcelona + Sostenible? Què us aporta?

Formar part de la Xarxa Barcelona + Sostenible ens permet connectar amb altres iniciatives que treballen per una ciutat més justa, ecològica i cooperativa. És un espai on compartim experiències, aprenem i fem incidència col·lectiva.

Per a nosaltres, la sostenibilitat no és només ambiental: també és social i econòmica. Implica replantejar com habitem, com ens relacionem i com gestionem els recursos. La xarxa ens ajuda a situar l’habitatge cooperatiu dins d’aquesta visió sistèmica: una manera d’habitar que redueix desigualtats, promou l’eficiència energètica i enforteix les comunitats locals.