Barcelona cultura

Blog

Directores al poder. Com les dones estan canviant el panorama europeu

dv. 13/12/2019 | 15:15 H

Per Andreu Gomila

Que les dones estan agafant un paper que no havien tingut mai abans en un món tan masculí com el teatre europeu és un fet incontestable. Fa una dècada, semblava que només l'anglesa Katie Mitchell, la nord-americana Julie Taymor i l'espanyola Angelica Liddell ocupaven llocs preeminents al line-up dels principals teatres i festivals del continent. Però, per sort, les coses estan canviant. Les polítiques de paritat que recorren Europa han provocat que moltes dones, abans silenciades, puguin ara mostrar la seva feina. Aquests són alguns dels noms que estan feminitzant el teatre europeu.

Anna Bergmann. El 2018, va saltar la notícia: una dona havia estat triada per dirigir el Badisches Staatstheater de Karlsruhe (Alemanya), la primera a fer-ho. Anna Bergmann va pensar que tenia a les seves mans una oportunitat única per canviar les coses i va comunicar-li a l''intendant' (director general) que hi hauria majoria de dones liderant els projectes teatrals. I ell la va desafiar: Per què no vas més enllà i fas que totes les produccions del teatre estiguin dirigides per dones? Bergmann va acceptar el repte i, la temporada passada, les deu produccions del seu teatre van tenir una dona al capdavant. Quan passa a l'inrevés, ningú no se sorprèn, va dir.

Susanne Kennedy. Als 42 anys, l'alemanya és el director del moment (genèric intencionat). A finals de gener, vindrà per primer cop a Catalunya, al Teatre Lliure, per portar-nos una versió de 'Les tres germanes' de Txékhov molt performativa. Va saltar a la fama el 2014 per la posada en escena de 'Purgatori a Ingolstadt' de la dramaturga alemanya Marieluise Fleißer, una peça de mitjans de la dècada de 1920. Formada a Holanda i criada al sistema neerlandès, ha estat la directora estrella de la Kammerspiele de Munic i directora associada de la Volksbühne de Berlín. El seu èxit més rotund ha estat l'adaptació de la novel·la de Jeffrey Eugenides 'Les verges suïcides'.

Christiane Jatahy. Molt coneguda a Catalunya pel seu pas per Temporada Alta en diverses ocasions, la directora brasilera és artista associada a l'Odéon Théâtre de l'Europe de París. Amb una carrera paral·lela de cineasta és una de les pioneres en la hibridació del setè art amb el teatre. En el seu debut a casa nostra, amb 'Les tres germanes' (2014), va deixar-nos bocabadats amb una posada en escena doble, on l'espectador havia de triar entre veure una funció convencional i mirar la pel·lícula en temps real que es feia d'ella.

Nadia Fall. L'anglesa d'origen iranià és un dels noms de moda a Londres, ja que és la directora artística del Theatre Royal Stratford East i nom habitual del National Theatre de la capital britànica, on aquesta temporada encapçala dues produccions. El 2013, va treballar amb Simon Stephens en la direcció d''El curiós incident del gos a mitjanit', muntatge que la va catapultar a l'estrellat anglès. Amb 'Home' (2014), escrita i dirigida per ella, va aconseguir el suport unànime de la crítica. També ha treballat amb Taylor Mac.

Macha Makeïeff. Veterana de l'escena francesa, dirigeix des de 2011 La Criée, el teatre nacional de Marsella. Es va formar amb tot un mite del teatre francès, Antoine Vitez, qui li va oferir la primera oportunitat de muntar una obra el 1979. També és una artista plàstica de renom i ha tingut diverses companyies en la seva dilatada carrera. Al Ffestival d'Avinyó 2019, vaig poder veure una interessant adaptació del mite d'Alícia a 'Lewis vs. Alice', de gran plasticitat i amb música en directe, que es completava amb una exposició a la Maison Jean Vilar de la ciutat provençal.
 
Tiphaine Raffier. Actriu, directora i dramaturga, amb només 34 anys ja s'ha fet un lloc en l'escena francesa: és artista resident al Centre Dramatique de Lilla, a La Criée de Marsella, a la Rose des Vents de Villeneuve-d'Ascq, al Préau de Vire i al Théâtre National Populaire de Villeurbanne. Com a dramaturga ha escrit tres obres i, com a intèrpret, ha sobresortit a les principals peces del nou 'énfant terrible' del teatre francès, Julien Gosselin: 'Les partícules elementals' i '2666'.

Anta Helena Recke. Nascuda a Munic de família senegalesa, és un dels noms emergents de l'escena alemanya, especialista en representacions-riu de 24 hores de durada, com 'Gangsters Paradise' i 'Waterfalls'. Ha estat assistent de Philippe Quesne, Nicolas Stemann, David Marton i Susanne Kennedy, grans figures del teatre germànic. És una directora conceptual que busca sobretot crear noves experiències per al públic a través de representacions no repetitives. El 2018 va ser elegida jove artista de l'any pels crítics alemanys.

DIE KRÄNKUNGEN DER MENSCHHEIT / Münchner Kammerspiele from Münchner Kammerspiele on Vimeo.

Julie Deliquet. El 2019 ha estat l'any de Julie Deliquet a França, gràcies a la posada en escena de 'Fanny i Alexander' a la Comédie Française i de 'Conte de Noël' al Festival de Tardor de París. Totes dues adaptacions cinematogràfiques, respectivament, d'Ingmar Bergman i Arnaud Desplechin. La seva primera direcció va ser el 2009, amb 'Derniers remords avant l'oubli', de Jean-Luc Lagarce, autor que Oriol Broggi ens descobrirà a casa nostra el 2020. Des d'aleshores que forma part del col·lectiu In Vitro, una de les millors companyies de França.

Sarah Vanhee. L'artista belga serà al gener al Lliure amb 'Oblivion', una peça on veurem els residus personals, reals o virtuals, que ella mateixa ha acumulat durant un any sencer. És autora de peces de diferent format i temàtica, sempre de caire performàtic, i ha estat present a llocs tan diversos com  De Appel Arts Centre (Amsterdam), iDans (Istanbul), Centre Pompidou (Metz), ImPulsTanz Festival (Viena), Théâtre de la Cité (París) o HAU (Berlín).

Verena Regensburger. Té només 29 anys i ja ha voltat per mig món gràcies a 'Luegen', una peça que demostra com el cos ens delata quan mentim i en la qual va treballar amb una actriu sorda i una que hi sent. El seu últim projecte és 'Voyager III', una peça musical centrada en la sonda especial que va ser enviada per la NASA a finals dels anys 70 amb els sons del planeta Terra. Des de Zuric, hi ha treballat amb el premi Nobel de física John C. Mather i els músics Hank Shizzoe i Michael Flury.

Luegen – Münchner Kammerspiele from Münchner Kammerspiele on Vimeo.

Anne-Cécile Vandalem. Nascuda a Lieja el 1979, aquest 2019 ha estrenat a la Schaubühne de Berlín una peça dirigida i escrita per ella, 'Die Anderen', en la qual crea una distopia enmig d'Europa . Habitual del Ffestival d'Avinyó i del Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les, amb 'Tristesses' va guanyar el premi de la crítica 2016 gràcies a la interessant manera de combinar teatre, música i cinema. Vandalem ha explorat les fronteres de les arts escèniques amb muntatges que les depassen, com instal·lacions, peces multimèdia, etc.

SEGUEIX LLEGINT: Entrevista a Isabel Allende, que al Grec 2020 ens deixarà veure una adaptació de 'La casa de los espíritus'

Comparteix aquest contingut