Nadal 2023

Diu la tradició que el dia de la Immaculada Concepció s'ha de començar a servir el sopar al tió de Nadal, un tronc màgic que cagarà regals la nit de Nadal, tot i que també és possible que cagui carbó als infants que s'hagin portat malament.

Perquè el tió vagi bé de ventre, se li ha de pegar amb un bastó amb força, mentre es canta la cançó: "Caga tió, tió de Nadal / No caguis arengades, que són salades / Caga torrons, que són més bons!" Llaminadures, torrons, caramels i bombons són algunes de les sorpreses que us hauríeu de trobar quan aixequeu la manteta que procura que el tió no passi fred.

Darrerament, la tronca de Nadal, com se'l coneix a la Franja, també caga alguna petita joguina o altres regalets.

Aquest dia tan especial, el 25 de desembre, és típic reunir-se amb la família i els éssers estimats per gaudir d'un bon àpat, en el qual no  poden faltar l'escudella de galets i els dolços típics: torrons i neules.  

La festa té un caràcter religiós i se celebra el dia que va néixer l'infant Jesús; si bé sembla que cal situar l'origen del Nadal en les festes paganes que tenien lloc al solstici d'hivern, i que més endavant van ser cristianitzades.

L'endemà de Nadal és Sant Esteve, un altre dia festiu per reunir-se de nou amb els familiars, en especial amb la part de la família amb la qual no s'ha celebrat el Nadal, i degustar els típics canelons de Sant Esteve.

Sembla que l'origen de Sant Esteve es remunta al temps de l'emperador Carlemany, el qual va establir que l'endemà de cada Pasqua seria festiu. També es diu que Sant Esteve té les seves arrels en el fet que segles enrere calia tenir un dia sencer per tornar a casa, generalment a peu, des del mas pairal on s'havia reunit tota la família per celebrar el Nadal.

Amb el temps, aquest dia no útil a efectes laborals va esdevenir festiu. De fet, ja ho diu la dita: "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva".

L'escenificació del naixement de Jesús és una tradició que es perd en el temps i sembla que està vinculada a l'antic costum de tenir imatges dels déus a casa. Un dels primers a muntar el pessebre va ser Sant Francesc d'Assís, el qual, pels volts de l'any 1223, va recrear l'escena del naixement al voltant d'un estable.

Sigui quin sigui el seu origen, el cert és que el pessebre no pot faltar a casa per aquestes dates, amb les figures de la verge Maria, Sant Josep, l'infant Jesús, el bou i la mula, que són adorades pels pastors i els Reis Mags. Muntar el pessebre s'ha convertit en tot un art, i s'hi fan servir tota mena de materials, tot i que els més comuns continuen sent el suro, la molsa i la fusta, per donar forma als paisatges de Betlem.

Darrerament, també s'ha estès el costum de fer pessebres vivents, els quals, gràcies al treball d'actors més o menys professionals, ens permeten viure de prop l'escena més famosa del Nadal.

En un pessebre com cal no pot faltar la figura del caganer. Es tracta d'un personatge que només es troba als naixements de Catalunya i el País Valencià, i que va sorgir en l'època del barroc. 

Col·locar al pessebre aquesta figura que fa les seves necessitats amagada darrere un arbre o sota un pont porta bona sort.

La fama del caganer és tanta que avui dia se'l representa amb la cara dels personatges més famosos de l'actualitat, ja siguin polítics, esportistes o gent del món de l'espectacle.

Per Nadal, és típic que teatres de tota mida s'omplin amb representacions d'Els pastorets. Aquest muntatge escènic, que es remunta al segle XVIII, combina escenes del naixement de Jesús amb una disputa entre àngels i dimonis.

Hi ha diversos textos que es fan servir de base per a aquests espectacles, i molts autors han volgut donar la seva visió d'aquesta obra, que ha esdevingut la més representada pels grups de teatre amateur de casa nostra.

Cada 28 de desembre se celebra el dia dels Innocents, en què les bromes us poden sorprendre a cada pas.

Tant us podeu trobar una llufa penjada a l'esquena com us poden prendre el pèl quan llegiu un diari que ha publicat una notícia falsa.

Sembla que aquesta jornada de bromes té un origen pagà, si bé se l'ha relacionada amb la matança d'infants innocents que va ordenar el rei Herodes, segons l'evangeli de Sant Mateu.