Teatre i memòria en comunitat. Crònica de l’estrena de ‘Parrhesia. Espectacle autocensurat’ i de l’exposició ‘Xarlatanes’

A  més de reivindicar la cultura i fer un exercici de metateatre, l’espectacle convida a reflexionar sobre la por que tenim enganxada a la pell

Feia set mesos que, en el marc del Teatre Arnau Itinerant, més d’una quarantena de veïnes i veïns del Paral·lel n’estaven preparant una de grossa. Parrhesia. Espectacle autocensurat és el títol del segon projecte escènic de l’Arnau 2018, que ha arribat aquest cap de setmana després d’haver estrenat l’espectacle itinerant Carrer Hospital amb Sant Jeroni a set espais del Raval el setembre passat. En aquesta ocasió, la proposta ­està coordinada per la cooperativa Art&Coop i té una particularitat: les veïnes i els veïns han escollit la temàtica, s’han encarregat de la gestació, disseny i execució de l’espai escènic, així com del vestuari, i s’han convertit, a més, en els i les protagonistes de l’obra. Tota una gesta que aquest cap de setmana ha vist la llum a la sala gran del Mercat de les Flors, que s’ha omplert amb més de 800 persones entre dissabte i diumenge.

Però abans de l’espectacle, als espectadors que van anar arribant al vestíbul del Mercat de les Flors, els esperava la primera sorpresa de la nit: una exposició interactiva sobre la diversitat de relats que conformen la memòria de l’Arnau i el Paral·lel. ‘Xarlatanes’ és el títol d’aquest projecte que ha estat possible gràcies a la transmissió oral dels relats, que ha esdevingut una eina davant la censura tàcita amagada en el relat únic que impera en relació amb la ciutat. Algunes veïnes i veïns s’encarregaven de rebre els visitants i acompanyar-los en un viatge per la història, tot explicant-los de manera informal els diversos elements de la mostra i regalant-los una postal produïda expressament per a l’ocasió.

©Alfred_Mauve

Després de visitar l’exposició, el públic va anar passant al teatre i es va preparar per l’espectacle, format per quatre capítols dedicats a grans moments històrics en els quals la censura ha tingut un paper fonamental, des de l’Antiga Grècia fins a l’actualitat, passant per la inquisició i la dictadura franquista. Els diferents gags, carregats amb bones dosis d’ironia, es van anar entrelligant a un ritme que no donava treva, oferint al públic moments d’emoció, rialles i escenes d’autèntica catarsi col·lectiva. Tot reivindicant la cultura i fent un exercici de metateatre, l’espectacle ­ —produït i coordinat pel Joel Álvarez i la Júlia Gutiérrez— ens convidava a reflexionar sobre la por que tenim enganxada a la pell, la por a les represàlies, la por que ens acompanya generació rere generació i que ens empeny, sovint, a autocensurar-nos un moment o altre de la nostra vida…

L’espectacle va acabar amb la presentació dels i les protagonistes que, un per un, van anar compartint amb el públic les seves pors reals, aquelles amb què moltes ens podem sentir identificades. El fosc final va arribar acompanyat de grans ovacions, públic dempeus i cares d’emoció sobre l’escenari i a platea: estàvem sent testimonis de tot el treball comunitari que s’havia fet durant tot l’any.

Ara esperem amb candeletes les propostes escèniques de l’Arnau 2019 que, de ben segur, també ens portaran moltes satisfaccions.

I vosaltres, vau venir a veure ‘Parrhesia’? Si ho vau fer, ens agradaria molt conèixer la vostra opinió. Dediqueu tres minuts a contestar aquesta enquesta i ens ajudareu a seguir millorant!