Amb una vocació transformadora i feminista clara, l’Ajuntament de Barcelona vol impulsar un conjunt d’actuacions, programes i propostes que contribueixin a socialitzar la responsabilitat de cura, reconeixent-ne el valor social i garantint que el dret a cuidar i ser cuidat es produeixi en condicions de dignitat i qualitat.

Entenem que fer política pública per democratitzar la cura ha d’intervenir sobre la diversitat de problemàtiques que detectem en la provisió de cura, raó per la qual s’han definit els eixos estratègics d’actuació següents:

  • Reconèixer la cura com una part central de la vida socioeconòmica de la ciutat.
  • Promoure la coresponsabilitat dels diferents agents socials per garantir el dret a una cura digna i de qualitat.
  • Reduir les desigualtats socials que caracteritzen la provisió i la recepció de cura.
  • Impulsar l’apoderament de les persones que reben i donen cura.

Un nou abordatge per a la cura

En els darrers anys, la cura ha adquirit una visibilitat social més gran. Junt amb l’esclat de la crisi financera global del 2008, el moviment feminista va començar a parlar també de «crisi de les cures», en què es posava de manifest la incapacitat del sistema econòmic i social de garantir el benestar d’amplíssimes capes de població. Nombroses veus han proposat una transformació radical del model d’organització social de la cura, en què aquesta ha d’esdevenir una responsabilitat prioritària per al conjunt de la ciutadania, que pugui ser assumida i atesa per diversos actors socials, en espais físics i mitjançant vincles socials que vagin més enllà del parentiu. En aquest context apareix el paradigma de democratització de la cura i la justícia de gènere, defensat per autores com Nancy Fraser, Amaia Pérez Orozco, Cristina Carrasco i altres economistes i activistes feministes.

Des de fa més de 40 anys, des del moviment feminista s’han ideat i promogut diferents estratègies per intervenir sobre l’organització social de la cura. D’una banda, polítiques d’igualtat com l’obertura d’equipaments públics per a la cura d’infants o les polítiques de conciliació, han contribuït enormement a facilitar la promoció de l’ocupació femenina, però ni han modificat les condicions de desavantatge amb què les dones s’incorporen al mercat laboral, ni han promogut la incorporació dels homes a les tasques de reproducció social. De l’altra, mesures com les prestacions econòmiques vinculades als permisos de maternitat o la celebrada Llei de dependència, han tingut per objectiu donar suport econòmic a la cura que es produeix de manera informal a les famílies, però no han aconseguit transformar un imaginari col·lectiu que encara associa la cura a una condició inherentment femenina.

Avui volem donar una nova embranzida que contribueixi a canviar els imaginaris que encara vinculen la cura a les dones i a repartir més equitativament la responsabilitat de cuidar. Per aquest motiu, proposem una política feminista que treballa des de la perspectiva de la democratització i la justícia de gènere.

La cura és responsabilitat de tothom

Una nova política municipal que té per objectiu implicar el conjunt d’agents socials en la provisió de cures a la ciutat

Un grup de persones amb discapacitat participen en una activitat de ball

Reconeguem-ne el valor social

Volem visibilitzar i reconèixer la cura com una part central de la vida social i econòmica de la ciutat i, alhora, revertir les desigualtats socials que genera el model d’organització actual.

Un home amb un nadó al braç toca la pandereta mentre una dona toca el triangle

Reduïm les desigualtats

Cal combatre els estereotips i imaginaris de gènere i classe social que promouen que la cura sigui proveïda majoritàriament per dones i persones d’origen migrant.

Joves en una manifestació del 8 de març amb globus de color lila

Contribuïm a l’apoderament

Obrim espais de trobada i intercanvi on les persones que reben i donen cura puguin expressar els seus desitjos i necessitats, compartir les seves necessitats i organitzar-se per reivindicar els seus drets.

Comparteix aquest contingut