La cura és un dret, en la mesura que és una necessitat bàsica que articula la vida en comú, la convivència i la solidaritat entre generacions, i garanteix una vida digna, la participació en les nostres comunitats, en el mercat laboral i en totes les esferes de la vida social.

Per garantir que tothom pugui ser cuidat i que la provisió de la cura es doni en condicions justes i equitatives per al conjunt de la societat, s’ha de treballar perquè la forma en què ens cuidem i som cuidats al llarg de la nostra vida sigui més justa i democràtica.

L’objectiu prioritari de la mesura de govern és transformar les relacions socials, econòmiques, institucionals i els imaginaris que caracteritzen com està organitzada la cura avui a la nostra societat. Alhora, volem garantir que totes les persones puguin cuidar i ser cuidades en unes condicions que assegurin la qualitat i la universalitat del servei. Entenem que una cura digna no ha d’anar en detriment de la diversitat d’experiències, necessitats i trajectòries vitals que trobem a la ciutat.

Per assolir aquests objectius, proposem quatre eixos estratègics de treball: dos de centrals i dos de transversals.

Eixos estratègics

Els eixos centrals són els següents:

Reconeixement de la centralitat social de la cura

Cal realçar la cura, traient-la de la situació d’invisibilitat i aïllament en què es produeix i reconeixent la inestimable aportació que representa per al sosteniment de l’economia i del conjunt de la societat.

La mesura preveu dur a terme una enquesta d’usos del temps en l’àmbit de ciutat que contribueixi a quantificar el conjunt de treballs, sabers i habilitats que caracteritzen la cura. Així mateix, cal construir nous imaginaris i relats sobre la cura que no siguin estereotipats i contribueixin a l’apoderament individual i col·lectiu de les persones cuidadores i cuidades, i que promoguin la coresponsabilitat del conjunt de la societat amb el dret i el deure de cuidar.

Garantir que l’accés a una cura digna no s’assoleixi a costa dels drets de cap altra persona és un altre dels objectius de la mesura. S’ha de visibilitzar les situacions de desigualtat i exclusió social que genera la manera com està organitzada la cura actualment, amb independència de si es fa de manera remunerada o en el marc de la família. Volem identificar i visibilitzar els impactes sobre la salut, les relacions i els projectes vitals que implica la dedicació perllongada a la cura. I reduir la precarietat social i laboral que caracteritza la cura remunerada. Impulsar un nou model d’organització de la cura implica denunciar que, en l’actualitat, quan l’accés a la cura està garantit, sovint és a costa dels drets d’una altra persona.

Socialització de la responsabilitat de cura

Aquest eix es concreta en el repartiment de la cura entre un nombre més gran d’agents per anar més enllà de les fronteres de l’àmbit privat, domèstic i familiar, per fer front a les altes càrregues de cura, als baixos recursos econòmics disponibles i a la diversitat de famílies existents. Així mateix, implica obrir espais des dels quals compartir dubtes, coneixements, experiències i estats d’ànim entre persones i famílies cuidadores, reduir la solitud i l’aïllament en què es troben les persones que cuiden i són cuidades.

Hem definit dos eixos transversals, que travessen els dos altres i són els següents:

Eliminació de la divisió social del treball per raó de sexe, edat, origen i classe social

El model actual d’organització de la cura concentra en l’àmbit familiar el gruix de la responsabilitat de cuidar. Cal afrontar aquesta sobrecàrrega de treball que viuen les dones cuidadores a les famílies i que té uns impactes molt negatius en la salut, el benestar i els projectes vitals a curt, mitjà i llarg termini en els àmbits personal, econòmic i laboral. La mesura promou la incorporació equitativa dels homes a les tasques de cura en l’àmbit familiar i comunitari, així com des de les administracions públiques i el sector privat. I treballarà per combatre els estereotips i imaginaris de gènere, classe i origen derivats de la concentració de les dones, pobres i migrants en les tasques de cura remunerades.

Apoderament de les persones proveïdores i receptores de cura

Volem generar i facilitar processos de transformació de la consciència de les persones i col·lectius proveïdors i receptors de cura, impulsant la valorització personal de la cura, reivindicant el paper de les persones protagonistes, i facilitant i promovent la creació d’espais individuals i col·lectius de creixement personal i grupal.

Entenem que tots els eixos s’han de desenvolupar de manera sincrònica, perquè hi hagi un veritable avenç en la democratització de l’organització de la cura des d’una perspectiva de gènere.

Reconeixement de la centralitat social de la cura: valorar la cura i garantir que la cura no es proveeixi a costa dels drets de cap persona.
Reconeixement de la centralitat social de la cura: valorar la cura i garantir que la cura no es proveeixi a costa dels drets de cap persona.
Socialització de la responsabilitat vers la cura: Administracions públiques, mercats, economia social i solidària, xarxes comunitàries.
Socialització de la responsabilitat vers la cura: Administracions públiques, mercats, economia social i solidària, xarxes comunitàries.

Eliminació de la divisió social del treball per raó de sexe, edat, origen i classe social

Apoderament de les persones proveïdores i receptores de cura

Comparteix aquest contingut