L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) han acordat unir esforços per incrementar la mirada preventiva en salut mental i emocional. Entre les mesures que inclou l’acord, es troba l’increment de les educadores i educadors emocionals a les escoles, concretament fins a 81 centres educatius.
Els i les professionals especialitzats en acompanyament emocional és una nova figura a la comunitat educativa, que busca abordar de forma preventiva el malestar emocional i els incipients problemes de salut mental que es puguin detectar. Tot plegat parteix de la premissa que avançar-se al màxim en l’aparició d’aquests símptomes permet limitar l’aparició de patologies més greus i també fer que aquestes tinguin una millor evolució.
En els 27 centres educatius on aquesta figura ja ha estat present els últims anys s’ha comprovat que ha incrementat el nivell de confiança entre els membres de la comunitat educativa, i això ha permès elaborar de forma compartida la programació en l’àmbit emocional, així com una millor coordinació amb l’equip de mestres, entre altres beneficis.
En el marc d’aquest reforç en la prevenció de la salut mental a la comunitat educativa, s’ha intensificat la coordinació de l’Ajuntament amb els centres educatius per fer-los arribar informació sobre la vintena de programes i mesures que ja existeixen com a part del Pla de Salut Mental de Barcelona.
En context de major treball conjunt, es posaran en marxa activitats en format virtual orientades a l’alumnat, professorat i famílies fent servir l’eina ja existent del Cabàs Emocional, s’està treballant per tal que el professorat disposi d’eines específiques de suport emocional, i també es facilitarà que cada centre tingui un punt Konsulta’m de referència, que són els espais municipals destinats a joves de 12 a 22 anys que fan suport i acompanyament psicològic.
Població en risc
El reforç d’aquest conjunt de mesures té a veure amb la certesa que la població jove i adolescent és una de les franges d’edat més castigades per les restriccions associades a la pandèmia de la Covid-19, segons han començat a puntar alguns estudis. Per exemple, una anàlisi de la Universitat Miguel Hernández amb enquestes a famílies a nivell estatal assenyala que un 86% de les famílies han detectat canvis d’actitud i d’estats emocionals en els estudiants. Igualment, organitzacions internacionals com Unicef alerten de les conseqüències de la pandèmia en la salut mental d’infants i joves a nivell mundial.
A més, l’ enquesta de la Joventut de Barcelona 2020 recull que el 60% dels i les joves creuen que l’impacte de la Covid-19 els afectarà personalment de manera negativa. I en paral·lel, l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) també conclou que 6 de cada 10 persones enquestades ha tingut símptomes de depressió i ansietat amb motiu de la irrupció del nou coronavirus, i que són precisament les persones joves i les dones les que més han patit aquests efectes.
Consulta el mapa de serveis i recursos en salut mental per la comunitat educativa.