Gairebé el 60% de les treballadores de la llar llatinoamericanes a Barcelona guanya menys de 8.871€ anuals. És a dir, tenen ingressos per sota del llindar de la pobresa definit per una llar unipersonal. És una de les dades que aporta l’estudi “Condicions de vida de les treballadores de la llar i les cures centreamericanes a Barcelona” que ha presentat el sindicat CCOO de Catalunya, a través del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). L’informe analitza les condicions de vida d’aquest col·lectiu especialment precaritzat, explotat i vulnerat.
Segons l’estudi, el 38% de les dones llatinoamericanes a Catalunya són treballadores de la llar, cosa que representa un 73% de totes les dones estrangeres que treballen en aquest sector. Hondures i Bolívia són els països que presenten un percentatge més alt de dones dedicades al sector: el 82% de les dones hondurenyes i el 77,5% de les bolivianes que viuen a Catalunya són treballadores de la llar. Aquestes xifres desprenen que el treball de llar i cures continua representant un nínxol d’inserció laboral per a les dones migrades, davant d’una societat que experimenta una crisi de cures crònica.
Només el 2% de les enquestades assegura rebre algun tipus de prestació social. Aquest baix percentatge es deu, a més de la seva situació irregular, al desconeixement dels drets i les ajudes socials que els hi corresponen i la falta d’informació sobre els mecanismes per accedir-hi.
Pel que fa a les necessitats bàsiques, activitats de lleure i béns duradors l’estudi afirma que gairebé el 65% de les enquestades només poden permetre’s donar cobertura a una o més d’aquestes necessitats. S’observa també que gairebé el 40% no poden permetre’s substituir la roba malmesa per una altra de nova, ni poden gastar una petita quantitat de diners en elles mateixes cada setmana. Els resultats també mostren que només la meitat de les treballadores enquestades es reuneix amb amistats o família un cop al mes. Quan se’ls demana com arriben a final de mes, tenint en compte tots els ingressos de la llar o família en destinació, la majoria respon que ho fa amb dificultats. Només el 30% assegura arribar a final de mes tranquil·lament.
Pel que fa a l’habitatge, s’observa que el 99% no viu a un habitatge propi. D’aquestes, gairebé un 80% viu de lloguer o sublloguer i paguen, de mitjana, 293,50€ mensuals. Això significa que, respecte al seu salari mitjà, dediquen quasi un 40% de despesa a l’habitatge. Una altra dada que recull l’informe és que la major part d’aquestes habitatges es troben en maldes condicions o en condicions d’inhabitabilitat (com ara soterranis o locals).
En relació a la salut, el 75% considera que és bona o molt bona; tot i que el 23% de les enquestades afirmen que pateixen una malaltia crònica. Més enllà de la seva pròpia percepció i d’acord amb la informació qualitativa recollida, l’informe assenyala que gairebé totes les dones entrevistades i observades presentaven quadres d’ansietat i depressió.
L’informe de CCOO de Catalunya també apunta que la normativa laboral de les treballadores de la llar i les cures contribueix a la precarització del sector: la seva activitat econòmica es troba dins d’un sistema especial del règim general de Seguretat Social que les exclou de la prestació d’atur, el Fons de Garantia Salarial, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals o el dret a baixa laboral. A més, la Llei d’estrangeria els hi comporta moltes dificultats per accedir a la regularitat, ja que és necessari un contracte de treball d’un any i amb una jornada complerta.