La incertesa laboral, la por a contraure la Covid19, la impossibilitat d’haver-se acomiadat d’èssers estimats o l’aïllament social causats per la pandèmia han i segueixen afectant la salut mental de moltes persones, especialment en aquelles més vulnerables. Segons dades de la Federació de Salut Mental de Catalunya s’ha detectat un empitjorament de la situació de salut mental en un 65% dels casos. En motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que es commemora el proper 10 d’octubre, conversem amb la directora de la organització, Marta Poll.
Quin ha estat l’impacte de la pandèmia i el confinament sobre les persones amb problemes de salut mental?
En primer lloc m’agradaria comentar algunes dades i consideracions generals que hem pogut copsar des de diversos organismes internacionals.
La Covid-19, tal com ja ha alertat l’OMS, està tenint i tindrà un fort impacte sobre la salut emocional i salut mental de la població. Les situacions de confinament viscudes que esdevindran recurrents per el que estem veient , l’aïllament social, la pèrdua de persones estimades, els esdeveniments traumàtics i la crisi econòmica estan suposant un repte enorme des d’un punt de vista de benestar emocional, que cal afrontar i cal posar al centre de les polítiques públiques.
El Director-General de l’Organització Mundial de la Salut, el Dr Tedros Adhanom Ghebreyesu ,ha assenyalat que és crucial tractar “les necessitats en salut mental com un element central de la nostra resposta a la pandèmia de la COVID-19 i la nostra recuperació”“ i que no prendre’s seriosament el benestar emocional de les persones conduirà a costos socials i econòmics continuats per la societat”.
El confinament ha tingut un impacte sobre les persones que ja tenien diagnòstics previs de salut mental i també en població general, sobretot en aquells col·lectius especialment vulnerables com les persones hospitalitzades, persones grans, persones en situació d’aïllament i/o escassos o nuls suports socials, persones que han viscut situacions traumàtiques i/o conseqüències de la crisi econòmica, infants i adolescents, dones , cuidadors/es etc..
Segons les dades recollides per l’Agència de Salut Pública , mitjançant el Qüestionari de Salut en temps de confinament pel Coronavirus” , ha augmentat de forma considerable la població que refereix simptomatologia ansiosa, depressiva i/o amb malestar emocional.
En relació a les persones amb diagnòstics previs de Salut mental, segons dades recollides des de la Federació Salut Mental Catalunya, s’ha detectat una alta capacitat de resiliència les primeres setmanes del confinament. Cal assenyalar però, que l’aïllament i la manca de suports socials presencials i continuats en alguns casos ha repercutit en el procés de recuperació de moltes persones. S’ha detectat un empitjorament de la situació de salut mental (65,5%), ja sigui de la simptomatologia positiva com de la negativa. S’han detectat consultes i demandes relacionades amb por, ansietat i angoixa derivada del context, i en alguns casos està essent difícil el retorn a la presencialitat en els serveis on ja aquestes persones participaven habitualment. En aquests casos els mecanismes de suport i acompanyament social són imprescindibles, i malauradament , disposem de recursos molt escassos i insuficients per poder-hi donar resposta.
Un altre aspecte rellevant a destacar en relació als suport ha estat la bretxa digital. Hi ha moltes persones que tenen dificultats d’accés o ús d’Internet eines tecnològiques . Moltes persones no disposen d’Internet a casa, o ni tan sols de telèfon mòbil, o potser tenen poca experiència amb les noves tecnologies. Aquestes persones corren el risc de trobar-se més aïllades encara, i no accedir d’igual manera a l’atenció que s’ha ofert i es continua prestant des dels serveis.
A qui han afectat especialment les conseqüències d’aquesta pandèmia en relació a la salut mental? Heu pogut determinar un perfil o tendència (edat, sexe, situació econòmica…)?
La Covid-19 ha tingut un impacte tal i com assenyalàvem a la pregunta anterior, sobre les persones que ja tenien diagnòstics previs de salut mental i també en població general, sobretot en aquells col·lectius especialment vulnerables com les persones hospitalitzades, persones grans, persones en situació d’aïllament i/o escassos o nuls suports socials, dones, persones que han viscut situacions traumàtiques i/o conseqüències de la crisi econòmica, persones que han afrontat situacions de sobrecàrrega, infants i adolescents, etc..
És important destacar també l’afectació sobre els professionals de salut i de serveis socials que han estat i estan a la primera línia, exposats a situacions complexes i estrès continuat. L’impacte en el benestar emocional d’aquests professionals també és rellevant i cal tenir-lo molt present per cercar estratègies de suport adients.
Un altre aspecte que ens preocupa és la situació de les persones que actualment estan a la mitja i llarga estada psiquiàtrica i/o en recursos residencials. Durant el període de confinament i de represa s’ha limitat de forma considerable la seva relació amb l’entorn i amb la família. La dificultat d’accés a noves tecnologies ha generat situacions d’aïllament i pèrdua de contacte. Cal millorar aquestes situacions i buscar solucions i alternatives per garantir el contacte i la participació amb l’entorn.
Quines noves demandes heu tingut en aquest context i quina resposta heu articulat des de la vostra organització?
Des de la Federació Salut Mental Catalunya durant el període de Març a Juny hem estat atenent persones telefònica, telemàticament i en alguns casos que ha calgut també de forma presencial. S’ha dut a terme el suport i atenció des dels 13 espais situa’t que tenim vinculats al projecte Activa’t per la Salut mental , i des de les nostres entitats associades, (45 entitats federades a SMC i 114 dels seus programes i serveis hi ha col·laborat ). Aquest treball coordinat i conjunt ha permès atendre i acompanyar més de 5.000 persones i hem pogut alhora analitzar les necessitats més emergents i posar-les en coneixement de l’administració .
Les principals necessitats detectades durant aquest període de pandèmia han estat malestar emocional, angoixa, neguit, etc (94,6%), i moltes vegades s’ha verbalitzat la necessitat de suport emocional i/o psicològic (89,3%). Un altre aspecte a destacar ha estat tal com ja hem assenyalat la bretxa digital El 24% de les persones ateses no tenen accés a Internet. Segons dades del Departament de Salut, s’ha detectat sobretot un augment molt important respecte a l’any passat de patologia relacionada amb l’ansietat (pors, irritabilitat, insomni, etc..) Aquestes dades han estat identificades a la primària de salut i també mitjançant l’aplicació gestió emocional.cat.
Davant de les situacions d’aïllament i de manca de suports presencials i/o formals una altra activitat que hem impulsat i reorientat des de la Federació han estat els Grups de Suport Mutu. Són grups que ja existien abans i que tenen una finalitat de suport social molt rellevant. Davant del context s’ha treballat per mantenir-los de forma telemàtica amb la finalitat de seguir donant suport i acompanyant a les persones. També s’han elaborat materials i guies de recomanacions per a la ciutadania , amb la finalitat de contribuir a millorar la informació i coneixements al voltant de la salut mental, salut emocional.
Què no s’ha tingut en compte en la gestió d’aquesta crisi i, per tant, què no podem oblidar de cara al futur?
Des de la Federació tenim la certesa que no s’està prioritzant prou aquest impacte des de les polítiques públiques. Entenem que no es tracta exclusivament d’una problemàtica que es pugui resoldre des del sistema sanitari i que cal incrementar i invertir en tots els àmbits, social, educatiu, sanitari, etc..
S’ha focalitzat molt l’atenció a la pandèmia des d’un punt de vista de salut física, orgànica, del tot comprensible en un primer moment, Ara bé, s’ha prioritzat molt poc o gens, l’atenció des d’una perspectiva més àmplia , comunitària , de suport social , que permeti donar resposta i acompanyar a les persones que ja tenen problemàtiques de salut mental i/o que com molt bé ja sabem , puguin tenir-ne derivades del context.
De cara al futur cal per tant activar i invertir en propostes i estratègies orientades a l’acció comunitària . En el context actual on els suports presencials han disminuït de forma significativa i s’ha reduït l’accessibilitat a les persones, és important per tant prioritzar accions comunitàries , que promoguin l’increment de recursos personals i les relacions de cooperació, entre les persones i els grups en un determinat territori i àmbit d’actuació. Això permetrà evitar situacions d’exclusió , fer front a la precarietat i garantir els suports adients a les persones més fràgils i vulnerable des d’un punt de vista de suport emocional i de salut mental.
Preveieu que ha llarg termini tot allò que hem viscut els últims mesos (angoixa, incertesa, aïllament…) pugui impactar en la nostra salut mental?
Si, és del tot previsible , de fet ja tenim molta informació que apunta cap aquesta direcció .
Segons el Dr. Victor Tseng, estatunidenc, la quarta onada de la pandèmia està relacionada directament amb un impacte i afectació sobre la salut mental i l’economia. Dos aspectes que sempre han estat relacionats i que cal tenir molt presents. Sabem que els determinants socials tenen un impacte directe sobre la salut mental, i alhora tal i com es descriu a l’informe “From exclusion to inclusion” de Mental Health Europe, el fet d’estar diagnosticat d’un trastorn mental o ser cuidador/a afecten al risc de pobresa i exclusió. Podem afirmar doncs , que existeix una relació entre els factors socials de risc i la salut mental i a la inversa.
Aquest aspecte ja el vam poder veure a la crisi del 2008, els resultats de l’informe sobre els efectes de la crisi van evidenciar que l’empitjorament de les condicions socioeconòmiques de la població catalana, van tenir un impacte sobre la salut mental de la població, de fet va esdevenir un dels indicadors més afectats. Diferents organismes internacionals com les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut adverteixen que la pandèmia del Covid-19 afectarà a la salut mental a curt, mitjà i llarg termini.
L’ONU recomana 3 accions urgents per a reduir les conseqüències de la pandèmia sobre la salut mental:
- Aplicar un enfocament dirigit a tota la societat per a promoure, protegir i cuidar la salut mental.
- Garantir la disponibilitat d’emergència de suport a la salut mental i psicosocial.
- Donar suport a la recuperació del Covid-19 construint serveis de salut mental per al futur.
Si som conscients d’aquesta evidència, no queda cap dubte en la rellevància que té posar el focus en la salut mental de la població, definir estratègies serioses, planificades i amb els recursos adients per als propers anys.
Quines són les reclames de futur immediat en quan a la gestió de la salut mental i emocional de la població, per a aquest Dia Mundial de la salut Mental?
El model de salut mental previ a la pandèmia ja era un model de suport comunitari molt feble, molt deficitari, amb moltes limitacions i en procés de construcció i desenvolupament. Partim, doncs, d’una base amb moltes mancances, iniquitat territorial i amb escassedat de recursos comunitaris i de suport. Malgrat els darrers anys s’ha replantejat el Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2017-2020 , orientant-lo cap a un model que aposta per un abordatge comunitari , encara tenim moltes mancances per poder acompanyar bé a les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies.
La inversió que es va fer en el pressupost des d’un punt de vista sanitari, va permetre créixer una mica en recursos, però no ha estat suficient, ja que les mancances eren moltes.
En altres àmbits com el social (laboral, habitatge, suport a la llar, suport a les famílies, etc..) l’educatiu , l’àmbit de la justícia, no s’ha crescut ni s’han dedicat els esforços que requereix tant el volum de població a atendre com la complexitat que suposa. El context de pandèmia, ha posat en evidència la fragilitat dels serveis socials i la necessitat d’integrar més l’àmbit sanitari i social . Trobem a faltar que les nostres administracions incorporin suficientment les necessitats d’atenció a la salut mental actuals i les que esdevindran com a resultat de la pandèmia , i que en conseqüència es desenvolupin les polítiques i els recursos necessaris per a donar-hi resposta. La salut mental avui en dia encara és la gran oblidada. Ja no arribàvem a donar cobertura a les necessitats de la ciutadania abans de la Covid-19, per tant l’actual model , amb un impacte major de situacions de salut mental no podrà donar-hi la resposta que cal. És imprescindible restablir, reforçar i incrementar els suports i serveis de salut mental sanitaris, socials i educatius.
Els suports comunitaris, formals i informals, cabdals en l’acompanyament en salut mental tant en primera persona com de les famílies, prenen una rellevància i esdevenen un pilar fonamental en el moment actual. El moviment associatiu està fent una gran tasca de suport a la ciutadania i cal per tant que rebi també el suport que necessita. Si no som capaços d’enfortir el model actual, que fa aigües per tot arreu, no podrem atendre ni donar resposta a les persones i en definitiva a la nostra societat. Recuperem doncs aquesta idea tant estesa que assenyala que “no hi ha salut, sense salut mental” i que “la salut mental ha de ser en totes les polítiques”.
La crisi sociosanitària de la Covid19 ens ha fet adonar-nos que, sovint, som molt més interdependents del que pensem. És una oportunitat per entendre les nostres vulnerabilitats i situar les cures al centre?
Esperem que si, que ens ajudi a prendre consciència de la importància que té el nostre benestar personal, emocional i el de les persones que conviuen i es relacionen amb nosaltres en els diferents àmbits i contextos. Tenir cura d’un mateix i de l’entorn és fonamental per poder créixer , desenvolupar-se i donar significat al nostre dia a dia . Vivim en comunitat i les relacions que establim ens nodreixen i contribueixen al nostre desenvolupament tant personal com col·lectiu. Els espais de cura entre persones esdevenen essencials en un moment com aquest
Des de la Federació tenim una àmplia experiència en el desenvolupament d’espais de suport mutu, acompanyament entre iguals, i creiem fermament que són eines cabdals per les persones , per sentir-se acompanyades, per compartir experiències, per aprendre els uns dels altres, per disposar de xarxes de suport informal. Sovint donem més importància als recursos formals , serveis , etc, i molt poca a aquest tipus de recursos, quan sabem del cert, perquè ens ho han explicat infinitat de persones que han participat en aquests espais, que els GAMs contribueixen enormement al procés de recuperació de les persones.