Cuidar d’algú és una feina exigent; demana temps, esforç físic i emocional. L’Associació de Neurociència Aplicada Barcelona (A.N.A.BCN) vol portar la cultura, l’art i les noves tècniques de rehabilitació a la vida de la gent per millorar la seva salut física i mental. Parlem amb Martha Moller, psicòloga i sòcia fundadora de l’entitat, sobre la seva tasca.
“Neurociència aplicada” és una paraula que pot sonar molt tècnica. Explica’ns de manera breu i entenedora què és.
Diversos estudis científics demostren que l’art té la capacitat d´augmentar la connectivitat funcional del nostre cervell, així com millorar l’activació de l’escorça visual. Els investigadors comparen la creació d’art amb un exercici per al cervell i fins i tot suggereixen que així com l’exercici físic contribueix a mantenir un cos més sa i jove, l’art és el millor estímul per conservar l’agudesa mental i rejovenir les neurones.
ANABCN aplica la Neurociència a través de les activitats que impliquen beneficis terapèutics, concretament la dansa i la música, perquè potencien la neuroplasticitat, activant múltiples àrees cerebrals per ajudar a recuperar-les. Oferim atenció personalitzada per a la rehabilitació de les seqüeles de salut mental que es deriven de la solitud, la vulnerabilitat, i diferents deterioraments com a seqüeles d’alteracions neurodegeneratives. Oferim i indiquem solucions alternatives a la medicina tradicional, que passen per l’art com a impulsor i (funció d’) activador cerebral de noves connexions neuronals.
Des de l’Associació de Neurociència aplicada BCN dueu a terme activitats molt diverses, moltes d’elles destinades a la cura de les persones que cuiden.
Les persones cuidadores familiars han estat fins ara molt tancades i aïllades al costat del familiar malalt. Aquestes activitats donen resposta a la demanda invisible de ser escoltades i acompanyades. Els grups d’ajuda mútua estan plantejats des de la idea de compartir situacions amb persones en situacions vitals semblants, que és el primer pas per a veure’s diferents, en veure i escoltar als altres que fan de mirall. A la vegada, tenen l’oportunitat de donar la mà o simplement compartir el que cada persona sent.
Quin acostuma a ser el perfil de persones que assisteixen a les vostres activitats?
Les persones que tenen cura dels seus familiars, persones la majoria jubilades, també certs col·lectius de dones, nens i joves, són persones que es troben en situació de soledat a partir d’un canvi inesperat a la seva vida. Les persones que cuiden estan atenent tots o gairebé tots els aspectes de la vida i de la salut del familiar, sense temps per a elles mateixes. Es troben molt soles, amb una solitud no desitjada, que comporta una sèrie de símptomes com l’ansietat, la tristesa i la depressió, la desvinculació social, podent resultar un problema de salut mental.
Quan acudeixen al grup d'”Un cafè per compartir”, quasi sempre expliquen que venen perquè no poden més, que se senten molt malament, cansades, i molt soles. Ens aquests grups troben escolta, troben molta empatia i molta proximitat amb les altres persones cuidadores.
Fins a finals de juliol esteu duent a terme ‘Un cafè per compartir’ a la Vila Veïna de Vilapicina i Torre Llobeta i la Vila Veïna Congrés. En què consisteix? Què hi trobarà una persona que decideixi apropar-s’hi?
La idea és compartir, com si fos un cafè, una estona dedicada a poder parlar, escoltar, plorar i riure, amb persones que es troben en la mateixa situació. Els cuidadors familiars són persones que han esdevingut cuidadors a partir que un familiar ha patit les conseqüències d’un deteriorament a causa d’un accident cerebral, de l’envelliment, Alzheimer, Parkinson, Epilèpsia…
Per tant, es tracta de persones que s’han vist obligades a un canvi de vida. Gairebé sempre deixant d’atendre les seves aficions, feines, relacions socials, i deixant d’ocupar-se d’elles mateixes per dedicar-se a atendre una emergència de manera contínua i diària.
L’activitat “Un cafè per compartir” la fem en grup acompanyats per una Psicòloga. Acompanyem a les persones participants amb escolta activa (de tot el grup, “una sola conversa”) del que porten, per veure les seves fortaleses darrere del que duen a terme dia a dia. S’estableixen relacions molt empàtiques entre ells, s’activen els uns als altres. La funció de l’Associació és aplicar la Neurociència des de les demandes que porten a les sessions. Apliquem la música, el ball, el cant, la relaxació, els jocs, i sempre atenem els temes més emergents del dia per augmentar la motivació, l’autoestima, la seguretat, les relacions personals,… sempre en un terreny de confiança i confidencialitat. En general abordem l’adaptació al canvi sobtat a la vida de les persones.
Qui hi va de forma periòdica, relata: “és el meu moment, trobo pau, cada dia torno una mica més animada a casa meva, una reunió d’amigues, m’ajuda a pensar…”
L’any passat vau dur a terme l’activitat ‘Ara et toca a tu ‘ per a persones cuidadores i treballadores de la llar, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar i les Cures. Parla’ns una mica d’aquest tipus de tallers i dels beneficis del moviment terapèutic.
En aquest cas es va tractar de persones que majoritàriament eren persones que venen d’altres països sense més formació que la d’atendre les tasques de la casa i cuidar i atendre a persones grans. Són persones que pateixen o han patit molt, que han deixat enrere familiars i fills petits, per buscar una forma de vida millor, que suposa molt d’esforç. En aquest cas, vam veure que no tenien problemes de soledat, ja que la solidaritat i la unió entre elles és molt bona i compten amb el suport de la seva comunitat. Vam fer sessions de moviment terapèutic, mitjançant la música, dirigits per una dansaterapeuta que van fer aflorar l’expressió de les emocions, més enllà del llenguatge. Amb aquestes sessions activem la memòria, la mobilitat, la motivació a través de propostes de dansa i de música.
Des de la teva experiència, el primer pas per poder cuidar d’algú hauria de ser cuidar-se a un mateix?
La nostra activitat Un cafè per compartir té un subtítol molt important: “Cuidar el cuidador” . Si ells no estan bé, la tasca de cuidar és molt i molt difícil i solitària.