L’Àrea d’Infància i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat han engegat un pla pilot, pioner en l’àmbit estatal i europeu, destinat a infants i adults amb discapacitat que necessiten suport per gaudir dels espais de joc en els parcs de la ciutat. Des que es va començar a aplicar, aquest juliol, se n’han beneficiat diverses famílies amb infants i adolescents de 3 a 15 anys i pares, mares i tutors legals amb discapacitat.
El servei que es presta consisteix en l’acompanyament per part de personal especialitzat equipat amb elements de suport material. Per exemple, acompanyen els adults amb discapacitat per l’interior del parc (des de la porta fins a la zona de joc o d’estada), els expliquen la distribució i els elements de l’àrea de joc perquè autònomament decideixin on volen jugar amb el seu fill o filla, els ajuden a arribar fins als punts de joc on hi ha l’infant i els assisteixen en les tasques que calgui perquè puguin gaudir del joc amb el seu fill o filla. El temps d’assistència és de 60 minuts per sessió, amb un màxim inicial de 10 sessions per usuari o usuària, del 4 de juliol al 7 d’agost (5 setmanes) i del 29 d’agost al 27 de novembre de 2022 (13 setmanes).
Aquest pla pretén oferir als infants amb discapacitat l’oportunitat de jugar a l’espai públic, ja que l’activitat lúdica és un element fonamental per al seu desenvolupament i benestar, i alhora pretén potenciar la interrelació dels infants amb discapacitat amb altres infants i les seves famílies i impulsar la inclusió a la comunitat.
Pla de joc i Estratègia contra la soledat
Aquest projecte pilot s’emmarca dins de dos plans estratègics municipals: el Pla de joc a l’espai públic i l’Estratègia contra la soledat. Durant la seva aplicació es farà l’avaluació del servei, així com de l’impacte i dels beneficis per als infants i les famílies.
Per al seu desenvolupament, l’any 2020 es va encarregar a la Fundació Institut Guttmann un primer estudi, que va concloure que tant a l’Estat espanyol com a Europa els serveis d’assistència en el joc per a infants i adults amb discapacitat són inexistents; així com també que hi ha una necessitat clara d’aquest suport al joc per als infants amb discapacitat greu i els pares o tutors amb discapacitat a Barcelona.
Una altra de les conclusions de l’estudi va ser que el suport havia de ser físic, però que també era molt important l’acompanyament educatiu i social per facilitar la inclusió d’aquests infants en les dinàmiques de joc de l’espai públic.