Maria (nom fictici) és una dona marroquina i és una de les primeres usuàries del projecte de Mares Veïnes al barri del Carmel. Aquesta iniciativa, activa des de principis de 2023, facilita recursos per a la criança, educació en la primera infància i suport comunitari a mares migrants. Salima és treballadora del projecte des dels seus inicis i acompanyant de Maria. Igual que Maria, és del Marroc, però porta pràcticament tota la vida vivint a Barcelona. El projecte de Mares Veïnes li ha permès acompanyar a mares migrants del seu país d'origen perquè s'empoderin i tinguin suficients recursos pel dia a dia. Hem parlat amb Maria per conèixer la seva història i la seva experiència en aquesta iniciativa que neix del servei de cures municipals VilaVeïna.
Quan vas venir a Barcelona?
Porto trenta anys aquí. Abans de viure a Barcelona, vivia en un poble de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Coneixies a algú a la ciutat amb qui poguessis contactar?
Quan me’n vaig anar a Barcelona, no coneixia a ningú del Marroc amb qui pogués parlar. Em sentia molt sola.
Com a mare migrant, com va ser el procés d’integrar-te a la ciutat?
Ho vaig viure d’una manera molt negativa. Quan no coneixes l’idioma, no pots comunicar-te amb ningú, ni amb veïns ni amb establiments a prop de casa. No tens família ni ningú que t’ajudi. Quan no saps alguna cosa i vols preguntar-ho, no pots fer-ho.
En un moment donat, vaig voler tornar al Marroc. No podia contactar ni tan sols amb els meus pares, perquè no tenia mòbil. Havia d’enviar cartes, però jo no tenia estudis i no sabia fer-ho. Vivia amb el meu marit, però patia una violència constant i no em deixava relacionar-me amb ningú. Jo li deia que necessitava parlar amb gent, però ell m’ho impedia. Vaig passar més d’un any tancada. Em va resultar molt dur no poder parlar amb ningú per explicar-li el que m’estava passant.
Quan el meu fill va complir un any, vaig començar a sortir de casa perquè necessitava conèixer l’entorn. El duia al parc, però la meva situació a casa no va canviar i continuava patint maltractaments. Un dia vaig trobar una dona que venia del Marroc al parc i li vaig comentar el que m’estava passant. Em va dir que era intolerable i es va oferir a acompanyar-me a una assistenta social. Llavors ella em va trobar una casa d’acollida.
Et va resultar fàcil conèixer els recursos i serveis d’educació i salut pel teu fill?
Em va costar molt. En aquell moment no tenia documentació, i tenia moltes coses en ment per poder instal·lar-me a la ciutat. Personalment, sento que he viscut tota la vida amb molta por. Sincerament, no he rebut moltes ajudes. Cada vegada que parlava amb la meva assistenta social, no m’ajudava gaire. No aconseguia regularitzar-me aquí, per més que ho intentés.
A la casa d’acollida on vivia hi havia personal que podia portar els meus fills a l’escola. Jo no podia fer-ho, perquè la meva integritat física es trobava en perill. Al llarg de la meva vida, he tingut molts problemes de salut. Hi havia ocasions en què no tenia forces per atendre el meu fill…
Per què vas decidir entrar en el projecte de Mares Veïnes?
Quan vaig venir a viure al Carmel, em vaig apuntar a classes d’espanyol a La Teixonera. Allà hi havia diverses dones, i em van dir que anaven a un lloc que jo no coneixia. Quan hi vaig anar, em va agradar molt. M’ajudava molt a distreure’m i a mantenir-me activa en un punt vital en què estava bastant de temps sola a casa i patia problemes de salut. Abans d’entrar a Mares Veïnes, vaig entrar en un projecte anomenat Veïnes per veïnes que em va ajudar molt. Tot aquest procés m’ha anat molt bé per tenir més recursos en el dia a dia. A Mares Veïnes, he après català per poder comunicar-me a la meva vida diària. També he après a llegir certes coses i a apuntar dades importants.
Ara, Salima m’ajuda amb les meves agendes mèdiques. Ella m’apunta els dies que haig d’anar al metge i les trucades que haig de fer. Penso que aquest servei és molt necessari. De fet, abans que existís Mares Veïnes vaig demanar ajuda a l’ajuntament perquè m’acompanyessin al metge!
Has construït vincles amb altres mares migrants a Mares Veïnes?
La veritat és que sí. Hi ha molt bones persones que formen part del projecte. Aquí he conegut a gent nova. Per exemple, tenim un grup en què fem exercici una vegada per setmana. També he conegut a persones d’altres països, i això m’enriqueix molt.
Quins aprenentatges t’emportes de Mares Veïnes?
M’ha servit molt per afrontar millor el dia a dia. Ara sento que estic més preparada per situacions diàries. Per exemple, en el projecte he après a navegar per l’aplicació de La Meva Salut i a utilitzar la xarxa de metro de la ciutat.
Recomanaries a altres mares migrants que s’unissin a Mares Veïnes?
Definitivament, sí. Jo sempre que veig algú que li pot anar bé, li ho comento. Aquest projecte és molt útil per a les mares que tenen dificultats amb l’idioma i necessiten fer-se visites mèdiques. Totes les persones que venen se senten molt a gust amb Mares Veïnes.