Fabra i Coats

Tres mares artistes han pogut desenvolupar els seus projectes artístics acompanyades dels seus fills.

Un cotxet estacionat en un passadís de la planta 3 de la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació ja ens dona a entendre que en aquella zona hi passa alguna cosa diferent de la resta de l’edifici. I quan girem la vista a la sala d’assaig que hi ha just al davant se’ns confirmen les sospites: hi trobem un petit parc infantil amb una nena i una cuidadora, i uns quants metres més enllà una dona concentrada davant l’ordinador. És una imatge que s’ha repetit durant els darrers dos mesos a la Fabra. El motiu té un nom: Mater Art. Es tracta d’un programa de residència per a artistes, curadores o investigadores de l’art, de qualsevol disciplina, que maternen. L’organitzen dos projectes residents, la cooperativa Base ò i Duae Collective , amb el suport i la col·laboració de la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’ objectiu és donar suport en el desenvolupament de les professionals, per ajudar a evitar l’estancament de les seves carreres durant el rol de cuidadores, especialment en la primera etapa, el moment de més codependència.

Les artistes residents han pogut treballar a la Fabra en l’horari d’obertura de la Fàbrica de Creació.  L’horari de les cuidadores dels infants era de 10 a 14 h. Les tres famílies que s’hi han pogut acollir han estat la de Núria Nia —fa investigació i videoart— i la seva parella Arnau Rovira Vidal —fotògraf—, l’artista plàstica Charlotte Nordgren Sewell, i la doctora en Química i escriptora Jésica Paola Rada. “He tret molt profit d’aquestes vuit setmanes. M’he pogut organitzar tot el material que tenia, revisar tots els documents… Tant de bo la residència durés més temps!”, ens comenta Jésica Paola Rada, que s’ha endinsat en l’escriptura de la seva primera novel·la, titulada de manera provisional Grávida. “Hi sortiran temes com ara la maternitat, la violència, l’esclavisme o la sororitat. La idea principal del llibre aborda el fet que els països llatinoamericans segueixen naufragats en el passat esclavista, en la pobresa, la violència perpètua i en l’abús del poder i de les classes socials”.

La seva filla, l’Emily, té dos anys i, segons explica la seva mare, el mes d’adaptació a l’escola bressol no va acabar de funcionar. “La nena estava trista, i jo tampoc em sentia bé. La meva parella treballa a casa, i amb una criatura petita és complicat, així que vam estar mirant alternatives, i quan vaig saber, a través de la Charlotte, que hi havia aquesta convocatòria, m’hi vaig presentar. La veritat és que no tenia gaires esperances de sortir escollida. I sort que m’hi vaig presentar perquè la valoració que en faig és del tot positiva!”.

Núria Nia es troba investigant en l’actualitat l’impacte del cos digital en el propi cos físic, i ho fa a través de projectes artístics diversos i també d’un doctorat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La residència de Mater Art li ha servit per reincorporar-se a la investigació doctoral i poder dur a terme les tasques d’escriptura i investigació amb més facilitat. Pel que fa a Charlotte Nordgren Sewell, ha treballat en el seu projecte sobre la BEARmOTHER (l’altra ossa, la mare ossa i l’altra mare), elaborant dues grans escultures toves d’ossos i un vídeo.

Un espai segur de cures

Les artistes seleccionades han treballat individualment en els seus projectes durant aquest temps i al mateix temps han pogut tenir amb elles les seves criatures, en un espai segur de cures. La integració de l’espai de cures infantils a la zona de treball està dissenyat per Roberta Genova, del projecte “Prohibit No Tocar”, especialitzada en pedagogia, art i disseny d’espais museístics per a la infància.

Una de les coses que Jésica Paola Rada també valora de l’estada és haver pogut estar en contacte amb les altres mares —i la seva filla amb els altres nens—, així com amb altres artistes residents de la Fabra i Coats. “És molt interessant la interacció artística que es produeix aquí, perquè això pot donar els seus fruits amb forma de nous projectes. En el meu cas, estem parlant amb la Charlotte Nordgren de fer alguna cosa conjunta”.

I després d’aquestes vuit setmanes, què? “La veritat és que tinc una sensació de buit, de tornar a la rutina, i possiblement sense l’espai i el temps per sentir-me professional. Hem comentat amb les altres mares artistes de trobar un lloc entre totes i combinar-nos l’atenció a la canalla, a veure si ho aconseguim”. Sigui així o no, aquesta escriptora de Barranquilla, Colòmbia, que viu a Barcelona des de fa poc més d’un any, té clar que vol arribar a publicar la seva primera novel·la. Si pot ser, l’estiu de l’any vinent.

Per conèixer més el projecte Mater Art, cliqueu aquí.