La història no és res més que una dansa entre la memòria i l’oblit, entre tot allò que perdura i tot allò que es perd. Trobem innumerables exemples
de conflictes immersos en la disputa per conservar la memòria o, al contrari, per imposar l’oblit.

Perquè el poder sap bé que negar a un poble el seu passat és negar-li també el seu futur. D’aquesta manera, la voluntat de destruir a un grup humà (el que entenem com a genocidi) va més enllà de l’eliminació dels cossos físics dels seus membres, i inclou també la desarticulació del cos comunitari i de la seva identitat col·lectiva, que s’expressa a través del llenguatge, la cultura, l’art i l’arquitectura. Això és el que alguns autors han denominat memoricidi. Un clar exemple d'aquesta dinàmica és la situació que es viu a Palestina.

Ens hi apropem amb Salam Al-Maslamani, Laurent Cohen i Mohammed Hamarsha.