Barcelona cultura

Blog

El (nou) circ català, territori de llibertat

dv. 07/02/2020 | 15:00 H

Per Marcel Barrera. Periodista

El circ català existeix, evoluciona, busca noves estètiques. Tota una generació d’artistes nascuts durant la dècada dels anys vuitanta i inicis dels noranta està investigant nous llenguatges i noves formes d’expressió. El circ és entès per aquesta generació com un territori d’absoluta llibertat creativa. A més, treballen en els seus espectacles la dramatúrgia i s’agombolen amb mirades externes i posades en escena originals, creant un circ d’autor multidisciplinar i amb una gran diversitat d’estètiques. Totes aquestes companyies pretenen teixir universos originals i una estètica que transmeti poesia i emocions i que alhora connecti amb la contemporaneïtat. Busquen traslladar a la pista, a l’escenari o al carrer moltes experiències viscudes i comunicar amb el llenguatge del cos (més enllà de l’exhibició de les habilitats) temes universals com les relacions humanes o la incomunicació, qüestions de la física (el desequilibri, l’infinit o el temps) i també missatges ètics o crítics amb la societat actual.

Sense complexos creatius, assumint el risc de trencar cànons i entrant en territoris inexplorats, de vegades experimentals, són companyies que reinventen la relació amb els objectes. Sovint, sense crear cap personatge, volen capgirar totes les lògiques i incrustar les tècniques circenses (perxa xinesa, acrobàcies, bàscula, etc. ) en la dramatúrgia de manera senzilla i bonica. Aquesta simplicitat i bellesa és el que Roberto Magro emmarca en el que ell anomena el 'catalan touch'.

A diferència de la primera generació del nou circ català, totalment autodidacta i nascuda en els moviments de la contracultura dels anys setanta,  aquestes noves fornades de companyies catalanes han passat gairebé totes pel Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, a Barcelona, i posteriorment s’han especialitzat i han consolidat la seva preparació inicial en centres europeus de formació de circ situats, entre d’altres països, a Bèlgica (ESAC), França (Lido i CNAC), Itàlia (Flic), Anglaterra (National Centre for Circus Arts), Suècia (DOCH) o Holanda (Codarts). Molts artistes han descobert el circ i s’hi han incorporat tardanament, però responen al ressorgiment que ha tingut el circ a partir dels anys noranta entre alguns joves que busquen nous espais d’expressió.

EL COSMOS CATALÀ
El circ català està compost  per un reguitzell de companyies on conviuen diverses generacions, però potser les més consolidades i alhora més fecundes des del punt de vista creatiu són les constituïdes per artistes nascuts als anys vuitanta i que ara tenen una edat que oscil·la entre els trenta i els quaranta anys. Un dels artistes més coneguts és Quim Giron, d’Animal Religion, que amb nou espectacles creats des del 2012 està renovant el circ i trobant noves formes d’expressió a través de la dramatúrgia, la relació amb els objectes i els impactes visuals i sonors.

En aquest particular cosmos també hi ha altres companyies creades durant els anys 2011, 2012 i 2013. Una de les més destacades és La Fem Fatal, que ha capgirat els rols de gènere amb un vistós i singular número de trapezi que barreja dansa i moviment i està inspirat en la infantesa que va tenir la trapezista Asvin López al poble d’Asteazu (Guipúscoa) i Toni Gutiérrez a Santa Maria de Palautordera (Barcelona). Després de diverses temporades al Circ Cric, està entrant en els circuits dels cabarets a Europa.

Hi ha altres noms en aquesta constel·lació del nou circ català. Amb un fort impacte visual i component poètic hi trobem PSiRC (Wanja Kahlert, Adrià Montaña i Anna Pascual), que prepara una nova producció per al 2021 després dels espectacles 'Acrometria' i 'El meu nom és Hor'; Hotel Iocandi (Tomeu Amer i Griseldà Juncà) ha sabut crear un univers particularíssim amb l’espectacle 'Esquerdes' (amb música Joana Gomila), i Mumusic Circus, que en el seu últim espectacle, 'Flou Papagayo', aconsegueix moments de gran càrrega poètica i emocional tot jugant amb el públic, un altre tret característic de moltes companyies catalanes.

El circ català viu un moment d’expansió i d’una gran vitalitat i els noms propis formen part de llargues llistes desconegudes pel gran públic

Companyies que comencen a despuntar són Cia. Voël (Jordi Serra i Deborah Cobos), que a l’abril estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) 'Ex-libris', un espectacle amb quadrant aeri i la bola d’equilibri. El muntatge vol ser un homenatge als llibres en contraposició a les xarxes socials i explicar, com diu la companyia, “històries amb els cossos”. En aquest nou mosaic de companyies també destaca Cia. Random, que reflecteix les idees extravagants i divertides de la parella formada per Joel Martí i Pablo Molina, seleccionats l’any passat al prestigiós programa europeu de joves talents Circus Next. Un altre nom destacadíssim és Àmer i Àfrica (Àmer Kabani i Àfrica Llorens), un exemple de companyia que ha aconseguit un estil propi i genuí, fusionant la tècnica de circ (mans a mans i 'portés' acrobàtics) amb un rerefons que parla dels murs de la incomunicació i una història sensible, humana i sincera. Amb el seu rodó espectacle 'Envà' ha actuat en les més importants plataformes del circ contemporani, com la Biennale Internationale des Arts du Cirque que se celebra a Marsella o al prestigós festival Auch.

El circ català viu un moment d’expansió i d’una gran vitalitat i els noms propis formen part de llargues llistes desconegudes pel gran públic, en part perquè es mouen entre diverses companyies i actuen bona part de l’any a l’estranger. Alguns d’aquests noms són: La Corcoles (Mariona Moya), l’única artista catalana especialitzada en funambulisme a gran altura i que ara està a les companyies Rouages, Nostraxladamus i amb un projecte amb Sergi Ots; Circ Pistolet, format per l’equilibrista Enric Petit i el ‘portor’ Tomàs Cardús; l’acròbata Manel Rosés de la Cia. Soon; Joan Ramon Graell; Ciclicus; Alba Sarraute; Joan Català; Elena Zanzu; Maria Cavagnero; l’equilibrista Juana Beltran; l’acròbata Serena Vione, o la malabarista Dulce Duca, entre molts d’altres.

LA NOVA FORNADA
D’ençà de l’any 2015, han aflorat noves  companyies que es mouen a cavall de l’acrobàcia i la dansa contemporània, incorporant en els seus espectacles directors, coreògrafs i també músics. Du’K’to i Lapso Cirk en són dos exemples. La primera ha creat 'Cafuné', un espectacle amb Bernat Messeguer i Bàrbara Vidal dirigit per Pau Portabella. La companyia Lapso Cirk, per la seva banda, té en marxa tres espectacles i està formada per persones de diferents nacionalitats, totes residents avui dia a Barcelona. Un dels espectacles és 'Ovvio', en què David Diez Mendez i Tomas Vaclavek, dues personalitats físiques molt diferents, investiguen els equilibris i els desequilibris fins a fusionar-se en un sol cos.

En els últims dos anys, s’ha estrenat també Nom Provisional, companyia formada per Joan Pallàs i Eva Camps que ha experimentat amb el so i presenta un espectacle que inclou bicicleta acrobàtica, perxa xinesa i la participació del públic. Una altra nova companyia és Madame Gaüc (Raimon Mató i Maria Palma) que, amb l’assessorament de la ballarina Lali Ayguadé, és un exemple de l’estreta relació que s’ha creat entre les companyies catalanes i professionals de la dansa. La companyia també compta amb l’assessorament de Roberto Magro, un dels tòtems per a tota una generació d’artistes catalans.

Però hi ha altres companyies novíssimes.  El gironí Andreu Casadellà va participar fa pocs anys a Crece, el festival de joves talents del Circo Price de Madrid. Nascut a Anglès l’any 1994, és un dels joves amb més projecció i s’ha especialitzat en trapezi Washington, una tècnica molt poc habitual en el circ contemporani. Acaba de crear amb Daniel Esteban una nova companyia, Seon, amb la qual estrenarà 'Infinit', el seu primer espectacle, al festival Circada de Sevilla.

EXIT 18 - Maiol Pruna Soler et Francesco Germini from ESAC on Vimeo.

Joves acabats de graduar entren ja de ple en el circuit professional. És el cas de Maiol Pruna, un jove nascut a Arenys de Munt l’any 1996 que, després de graduar-se l’estiu passat a l’escola belga ESAC, forma part de l’espectacle 'What's Left', de la companyia alemanya Overhead Project, i també del nou projecte que la companyia “eia” estrenarà l’any 2021 al Festival Grec. Maiol ha guanyat, juntament amb l’italià Francesco Germini, el premi Zirkòlika al millor número de circ per 'Exit 18', un espectacular número de mans a mans.

Altres noms propis són Yldor Llach, que es dedica al circ des del 2014 i està especialitzat en bicicleta acrobàtica; el malabarista Sergio Pla, que ofereix un interessant treball de malabarisme i moviment; la companyia Non Sin Tri, o el malabarista Querol, que es va donar a conèixer fa uns anys al festival de Demain, a París.

La recerca de nous llenguatges a través de la fusió de la dansa (acrodansa), el moviment i el teatre, és un dels trets més característics de les noves companyies contemporànies

En el circ tradicional, destaquen les joves acròbates Jillian i Kimberly Giribaldi Raluy, amb un del pocs números d’icaris executat per dones (l’any 2017 va fer temporada al Cirque d’Hiver de París). També cal mencionar els germans Holler i Kimberly, que amb el seu espectacular número de patins acrobàtics formen part aquest hivern del nou programa del prestigiós circ alemany Krone.

CONNEXIÓ AMB ALTRES ARTS
La recerca de nous llenguatges a través de la fusió de la dansa (acrodansa), el moviment i el teatre, però també en alguns casos d’altres expressions com els titelles (PSiRC o V de Vavel), és un dels trets més característics de les noves companyies contemporànies. La creació dels espectacles es fa a foc lent, amb residències i un treball previ de laboratori. A més, un equip multidisciplinari (direcció externa, música, vestuari, moviment...) cuida tots els elements d’un espectacle. És un circ narratiu on la tècnica s’ha de posar al servei de la metàfora que es vol explicar.

REFERENTS DE L’HUMOR
Les variades formes d’humor és un dels segells del circ català. Els dos últims anys ha nascut una nova companyia, Slow Olou (Pere Hosta i Toti Toronell), que està  creant un univers molt original i propi. Noves companyies que també estan fent forat són Circ Vermut (Jordi Mas i David Candelich), que prepara una nova producció després de fer més de cent vint bolos amb 'Ni cap ni peus', el seu primer espectacle volgudament estripat i absurd que continua, amb un llenguatge contemporani, la tradició de la comèdia circense adreçada a un públic familiar.

Guillem Albà, Rhum & Cia, José Luis Redondo, Cia. Vaques o Cia. Passabarret són algunes de les companyies més actives avui dia. Després del seu pas per diverses companyies, fa pocs anys ha començat una carrera en solitari Cristina Solé, una de les pallasses del panorama actual al costat d'Anna Alavedra (Cirquet Confetti) o Helena Escobar (La Bleda), que acaba d’estrenar la seva nova producció 'Madame Roulotte'. Els últims anys també han nascut noves companyies de pallassos i pallasses. Una de les noves cares és la pallassa Mofa (Mònica Bartolí), però també cal destacar el treball de companyies joves com La Bella Tour, Bucráa Circus, Dudu Arnalot o la parella Mortelo i Manzani, entre molts d’altres.

Moltes companyies s’acompanyen durant les seves creacions de dramaturgs i del que en el circ s’anomena “ull extern”, una mena de director del muntatge

CIRC EN FEMENÍ
Els últims anys han irromput algunes companyies formades només per dones. Per exemple Ino Kolektiv, un espectacle contemporani de 'portés' acrobàtics a càrrec de set artistes de diferents nacionalitats. El seu treball és una mostra de la força que té el col·lectiu i del que són capaces de fer les dones si avancen juntes i fan el que volen fer. V de Vavel és una altra companyia formada per dones (Jessica Arpin, Juana Beltran, Jessica Martín, Clara Prieto, Lola Ruiz i Serena Vione) creada, en aquest cas, a partir de l’espectacle 'Garbuix', del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9 Barris. Plásmata, companyia d’aeris creada el 2013 per Katerina Tsiantou i Miriam Burriel, o la més nova companyia Trimera, formada per Irene Gómez, Sophie Núñez i Lara Renard, són altres projectes presentats només per dones. El circ català també ha reviscut l’antiga tècnica de la suspensió capil·lar (penjar-se dels cabells) a càrrec d’Ingrid Esperanza i Marta Camuffi.

DRAMATÚRGIA I ULL EXTERN
La dramatúrgia en el circ és un dels reptes de les noves generacions d’artistes. Per això, moltes companyies s’acompanyen durant les seves creacions de dramaturgs i del que en el circ s’anomena “ull extern”, una mena de director del muntatge. Actualment hi ha diverses persones especialitzades en aquest rol. Pau Portabella, Anna Pascual, Joan Ramon Graell, Jorge Albuerne, Bet Garrell, Jordi Aspa, Alba Sarraute, Marcel Vidal, Joan Arqué o Ley Mendoza són artistes que, més enllà de les seves companyies, acompanyen en moltes creacions circenses i assessoren en la direcció i la dramatúrgia de l’espectacle, sens dubte una novetat respecte a les primeres generacions d’artistes de circ i un component que transforma el circ que havíem conegut i el fa evolucionar.

SEGUEIX LLEGINT: De la Xina al Brasil. La imparable expansió del circ contemporani al món

 

Comparteix aquest contingut