Sixto Paz porta a escena aquest muntatge amb un únic actor sobre l’escenari, un Dafnis Balduz que ens mostra en solitari les forces que donen forma i transformen la vida d’individus desestimats per la societat com si no importessin. Racisme, homofòbia, pobresa... Són el dia a dia d’un jove nascut en una família treballadora i el tema d’aquesta coneguda novel·la. L’autor és un escriptor i intel·lectual francès, conegut per haver trobat inspiració en la pròpia vida. L’any 2018, Édouard Louis va publicar una novel·la en forma de monòleg. Era la tercera part d’una trilogia de novel·les autobiogràfiques que l’han fet especialment conegut i admirat a França. Si a Per acabar amb “Eddy Bellegueule” retratava l'assetjament viscut a l’escola i l’homofòbia omnipresent de la manera més crua i a Història de la violència recreava un intent de violació i assassinat que va patir l’any 2012, a Qui va matar el meu pare Louis uneix un cop més realitat i política, a partir del personatge del seu pare, un home alcoholitzat que s’està en una cadira de rodes des que va patir un accident laboral. El visita un cop més després d’una absència llarga i, a partir d’aquesta visita, rememora la vida familiar i es pregunta d’una manera poc complaent, però també amb tendresa, quin paper han tingut les condicions sociopolítiques i les retallades socials en la vida del seu progenitor i de tants d’altres com ell.

Dirigeix el muntatge Pau Roca, actor i director, que va crear el 2013 la productora Sixto Paz, amb la qual ha passat pel Grec Festival de Barcelona en les edicions de l’any 2017 (Tender Napalm); 2019 (Así bailan las putas); 2021 (Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva), i 2023 (Bèsties). Com a únic intèrpret, en un treball actoral especialment intens, Dafnis Balduz, actor de teatre, cinema i televisió a qui hem vist darrerament al teatre dirigit per Josep Maria Mestres a L’herència, amb Emma Vilarasau; a L’oreneta, de Guillem Clua; treballant al cinema amb Alejandro Amenábar a Mientras dure la guerra, o bé en sèries de televisió com La Mesías, dirigida per Javier Ambrosi i Javier Calvo o Nit i dia, d’Oriol Paulo.

Una coproducció de Sixto Paz i el Grec 2025 Festival de Barcelona.