El Grec Festival de Barcelona ha anunciat la programació per a l’edició d’aquest 2025, la primera en la nova etapa conduïda per la directora artística Leticia Martín Ruiz. Per obrir el festival, Le Petit Cirque (del 26 al 28 de juny), un espectacle que combina la música, la dansa i el circ en un bany sensorial per a tots els públics que celebra la natura i que ens convidarà a tornar a ser nens i nenes per una estona. Un dels protagonistes (a més de Marie Bourgeois i la cantant Pomme) és Yoann Bourgeois, a qui els espectadors coneixeran pel seu pas pel Grec de l’any 2018 (Minuit) i de l’any 2023 (Celui qui tombe).

La programació d’enguany torna a dur a Barcelona, entre el 26 de juny i el 4 d'agost, grandíssims noms de l’escena i la música. Entre molts més, passaran per Barcelona Milo Rau, Carolina Bianchi Y Cara de Cavalho, Max Richter, William Kentridge i la Handspring Puppet Company, Declan Donnellan i Nick Ormerod, Alessandro Sciarroni, Christos Papadopoulos, Mario Banush, Sidi Larbi Cherkaoui o Lisaboa Houbrechts, però també Rozalén, Clara Peya, Llorenç Barber, Lucia Fumero i una pluja inabastable de noms, alguns dels quals valors consagrats i alguns de més joves que caldrà seguir de prop. El programa d’enguany inclou noranta espectacles (44 de teatre, 24 de música, 15 de dansa, cinc de circ i tres de cinema), repartits en 42 espais, a més de les activitats per a l’espectador i les activitats professionals que s'organitzen.

A punt de fer mig segle de vida, el Grec Festival de Barcelona canvia de direcció artística i es marca objectius nous, entre els quals el d’implicar la ciutat sencera en el festival, programant espectacles de carrer i convidant el públic a explorar una Barcelona a la qual, sí, encara li queden escenaris per descobrir.

Així, l’Arc de Triomf esdevindrà enguany escenari del Grec més popular, un espectacle obert i gratuït en el qual (5 i 6 de juliol)  la ciutat mateixa esdevé una partitura gegantina que Marc Salicrú converteix en un concert experimental i caòtic. És Teatres de campanya_Interferència 02: breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm. Això promet ser una festa sonora que donarà veu a la mateixa urbs.

L’Arc de Triomf no és l’únic escenari nou en la programació del festival, que en aquesta edició s’estén a dos racons poc coneguts. Un és el Santuari de la Mare de Déu del Carme, a l’Eixample barceloní. És un edifici de principis del segle XX de Josep Domènech i Estapà (i del seu fill) on el 12 de juliol ressonarà una complexa composició vocal de John Tavener, The Veil of the Temple, amb l’Orfeó Català dirigit per Simon Halsey. I un altre d’aquests escenaris nous i insòlits és la bellíssima Casa Studio de Leopoldo Pomés, on el festival Bachcelona, còmplice del Grec, organitzarà un concert de la formació Breaking Bach (24 de juliol).

El Teatre Grec com a centre

Però l’epicentre del festival serà, com sempre, el Teatre Grec, que després d’acollir l’espectacle inaugural prepara cites amb Clara Peya (3 de juliol), Lucia Fumero (5 de juliol), Rozalén (7 de juliol), l’imprescindible compositor alemany Max Richter (15 de juliol) o una nit per celebrar l’aniversari (mig segle i cinc anys) de l’edició d’un disc màgic amb l’espectacle Pau Riba: Dioptria 55 (22 de juliol; dirigeix Caïm Riba). A més, al teatre a l’aire lliure de Montjuïc veureu actuar un gran de la dansa actual, Sidi Larbi Ckerkaoui (11 i 12 de juliol) i podreu viure una nit amb William Shakespeare, Declan Donnellan i Nick Ormerod, veient el muntatge que han preparat els dos últims, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, de l’obra del primer Los 2 hidalgos de Verona (18 i 19 de juliol). Pel Teatre Grec passaran també la Banda Municipal de Barcelona amb La Nit del Músic Alt (25 de juliol) i el portuguès Tiago Rodrigues (director del Festival d’Avinyó), que presenta Hécube, pas Hécube (28 i 29 de juliol), un muntatge en el qual combina el món d’avui i els mites clàssics.

Al Teatre Lliure, podrem veure enguany el segon capítol de la Trilogia Cadela Força de Carolina Bianchi Y Cara de Cavalho. És Capítol 2: La germandat (11 i 12 de juliol). El teatre de Montjuïc programa també funciones de Moeder Courage (16 i 17 de juliol), muntatge de la directora belga Lisaboa Houbrechts, mentre que el suís Milo Rau torna a dur els nens i nenes a l’escenari, ara per fer-los explorar la violència. És Medea’s Kinderen (21 i 22 de juliol). Atenció si us agrada Rau, perquè al CCCB es projectarà un film documental seu, The New Gospel (20 de juliol).

I, al Teatre Lliure de Gràcia, Alberto Cortés (3, 4 i 5 de juliol), ens parla de relacions romàntiques a Analphabet; Roberto Martín Maiztegui repassa la nostra història recent a Los brutos (11 i 12 de juliol) i la Agrupación Señor Serrano continua innovant el llenguatge escènic, ara amb una Història de l’amor (del 18 al 20 de juliol).

Dansa i circ

Pel que fa a la dansa, al Mercat de les Flors, l’italià Alessandro Sciarroni ofereix un programa amb U. (un canto) i Save the last dance for me (28 i 29 de juny); els Humanhood ballen Vortex (2 i 3 de juliol) i Jesús Rubio Gamo presenta l’esperada nova coreografia, un treball titulat …Todas esas cosas dentro de las cosas que llamamos cosas escondidas en…(6 i 7 de juliol). Losinformalls us demanen Perdón (5 i 6 de juliol), mentre el creador grec Christos Papadopoulos torna a Barcelona amb My Fierce Ignorant Step (12 i 13 de juliol). A La Caldera, La Gualtero fa una Complete Revolution (3, 4 i 5 de juliol) i Ligia Lewis ens parla d’escàndols amb el llenguatge del moviment els dies 10 i 11 de juliol a A plot / A scandal.

Pel que fa al circ, disciplina que també té el Mercat de les Flors com a espai de referència, trobareu espectacles sobre la força del grup com Tenet, d’Eunoia Kolektiva (11 i 12 de juliol); la combinació de circ, dansa i teatre que practica Pablo Molina a Candy (25 i 26 de juliol)  o el col·lectiu acrobàtic canadenc People Watching que, a Play Dead (28 i 29 de juliol), fa circ amb elements de la vida quotidiana. No marxeu del Mercat sense haver vist Mario Banushi, el creador d’origen albanès que, diuen, és la cara més nova de la sempre efervescent escena grega. Teatre altament visual i sense paraules a Mami (22 i 23 de juliol).

Més enllà de Montjuïc

El festival, que s’estén molt més enllà de Montjuïc, habilita com a escenari els Jardins de Rubió i Lluch, a l’Antic Hospital de la santa Creu i Sant Pau, que acolliran un concert de campanes de Llorenç Barber titul·lat L’espai alliberat (8 de juliol; és gratuït). És part d’Extramurs, un projecte artístic amb dimensions urbanes del Museu Tàpies, enguany relacionat amb l’artista Elena del Rivero.

A la Fundació Joan Miró, la percussionista Núria Andorrà convertirà en so la instal·lació d’un artista d’avantguarda dels anys setanta a Reflexos (19 de juliol) i el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa acollirà dues propostes amb el teatre com a tema: Autoritat (16 i 17 de juliol), de Roger Bernat i Søren Evinson, i la conferència performativa Autopsia (16 i 17 de juliol), del dramaturg Roberto Fratini. A més, Irene Sala Vicente construeix al centre brossià un Oasi (del 2 al 6 de juliol) que s’activa als vespres.

L’Internationaal Theatre Amsterdam, vell conegut del públic del Grec, torna a Barcelona (TNC del 4 al 6 de juliol), amb nova directora, Eline Arbo, i una posada en escena de The hours, de Michael Cunningham, que porta Virginia Woolf a la plaça de les Glòries. I el CCCB acull la dansa paleontològica de Marco d’Agostín a Asteroid (5 i 6 de juliol), el flamenc del cicle Martinicos le di a mi cuerpo (10 i 11 de juliol; programa Eldorado) i el teatre fet de paraules de Manual per a éssers vius de La Mula (17 i 18 de juliol).

El Sant Andreu Teatre -saT! acull un any més les propostes per a tots els públics, amb històries delicades com el vidre (Sklenka Melta, de Vivian Friedrich; 3 i 4 de juliol), mítiques (Fènix. L’Ocell de Foc, de La Maquiné; 10 i 11 de juliol) o insòlites com la del pallasso oblidat que explica La petita malulaluga a Marceline (18 de juliol).

Escena catalana

L’escena catalana presenta durant el festival alguns dels seus treballs més nous, entre els quals Tu em vas prometre una història d’amor, d’Helena Tornero (del 26 de juny al 27 de juliol, a la Sala Beckett) i El Monstre, de Josep Maria Miró (del 3 al 27 de juliol; Sala Beckett). Oriol Broggi torna a Shakespeare al Teatre La Biblioteca amb La Tempestat (del 26 de juny al 30 de juliol), protagonitzada per Lluís Soler, mentre Josep Maria Pou puja a l’escenari del Teatre Romea en una dramatúrgia sobre l’escriptor Roald Dahl, Gegant (del 9 de juliol al 3 d’agost), dirigida per Josep Maria Mestres. I, a La Villarroel, Sergi Pompermayer estrena Grand Canyon (del 10 de juliol al 3 d’agost), dirigida per Pere Arquillué. Al Teatre Goya, finalment, Emma Riverola firma Clavells (de l’1 al 6 de juliol), en una posada en escena dirigida per Abel Folk.

A la sala Heartbreak Hotel, Pau Roca posa en escena la novel·la del francès Édouard Louis Qui va matar el meu pare? (1, 2 i 3 de juliol), amb Dafnis Balduz com a intèrpret. Arnau Tordera I al Teatre Condal amb Sardana Superstar (del 2 al 6 de juliol) i la proposta familiar Forever, de Kulunka Teatro (del 23 al 27 de juliol; també al Teatre Condal) són altres propostes que es podran veure durant el Grec, igual que el cicle Amunt el teló del Poliorama per València, amb tres companyies valencianes (del 25 de juny a l’11 de juliol) i la proposta de dansa interactiva i immersiva de Carles Castaño Oliveros i Sau-Ching Wong titulada Kruid (Teatre Tantarantana;11 i 12 de juliol).

La companyia La Jarra Azul continua explorant l’exili, ara amb la història del vaixell Massilia com a tema (del 18 de juny al 6 de juliol; Teatre Akademia); i a la Sala Atrium, Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí firmen una nova col·laboració (Compto cada passa meva sobre la terra; dilluns i dimarts, del 14 al 22 de juliol). Al mateix escenari, Glòria Balañà i Altimira dirigeix el text d’Steven Berkoff Decadència (de l’1 al 27 de juliol) i Moreno Bernardi adapta la versió de l’Odissea d’Alberto Conejero a Odissea | Studio 1 (del 29 al 31 de juliol). Ferran Madico ens explica El somni de la senyora Macbeth a La Gleva Teatre (del 27 de juny al 7 de juliol) i, a La Badabadoc, Lali Álvarez, Melisa Hermida i Tamara Kiper firmen conjuntament Se baila, una col·laboració escènica transatlàntica.

Risc i música

Les propostes més arriscades i que exploren amb decisió els llenguatges escènics, finalment, tenen acollida a l’Antic Teatre, on aquest Grec programen Kika Superputa amb la molt travesti Fuerte Esperpento (del 3 al 6 de juliol); l’acurada estètica de la proposta Het Lam Gods. Primera part: La Pastora “Idili”, de Victoria Aime (del 10 al 13 de juliol); la primera col·laboració de Luqui Lagomarsino i Guillem Jiménez Duplex Studio (del 17 al 20 de juliol) i la sempre poc convencional compareixença de Los Torreznos, que aquest cop us parlen de La gente (del 24 al 27 de juliol).

Pel que fa a la música, el Gran Teatre del Liceu torna a convocar creadors i creadores de disciplines diverses (dramatúrgia, composició musical, direcció d’escena...) a OH!PERA, tres microòperes que es veuen una després de l’altre en estances diferents del teatre de la Rambla (25, 26 i 27 de juliol).

Els sons flamencs trobaran acollida al Museu de la Música i al pati de la Seu del Districte de Nou Barris, els dos espais que acullen les sessions d’enguany del festival de l’associació flamenca Eldorado, Desvarío (15-18 de juliol). I si a El Molino podreu sentir la música i poeta aja monet, defensant en viu els temes de when the poems do what they do (10 de juliol), a Paral·lel 62 teniu sessions dobles i femenines els dies 20 de juliol (Marina Satti i La Maria) i 24 de juliol (Arooj Aftab i Mar Pujol).

Si voleu conèixer a fons la programació del Grec 2025 Festival de Barcelona, consulteu el web i comenceu a comprar les entrades per als espectacles que no us voleu perdre abans no s’acabin.