La subsistència de les persones, en un context precari de producció i distribució d’aliments, va ser una preocupació fonamental dels governs de totes les ciutats de l’occident europeu, i una de les seves funcions més bàsiques fins al segle XVIII.
L’expansió de la ciutat durant l’edat contemporània ha plantejat ara i adés el repte de donar significació cultural als nous territoris urbanitzats en els seus marges. En aquest procés, la construcció de la mirada sobre el paisatge humà i urbà de les vastes perifèries emergents ha precedit sovint la seva presa en consideració des dels punts de vista social, urbanístic i monumental.
La Renaixença catalana es valgué de les idees del Romanticisme per reivindicar la llengua i potenciar la cultura en diversos terrenys: filosofia, literatura, arts plàstiques i arquitectura. Antoni Gaudí visqué des de jove aquest ambient i es relacionà amb alguns dels seus protagonistes principals: Pau Milà i Fontanals, Verdaguer, els germans Llimona, Elies Rogent, etc.
Els estudis fets en obres tant significatives com les capelles maggiore de la Santa Croce, de Saint Martial d’Avinyó, de San Blas de Toledo o la de Sant Miquel del Reial Monestir de Pedralbes a Barcelona, ofereixen una oportunitat única per avançar en el coneixement de la difusió de les tècniques d’execució, dels processos de deteriorament i de les estratègies de conservació dels murals del Trecento.
El Seminari tractarà de la qüestió de les representacions urbanes i del binomi ciutat i literatura. Centrat, en aquesta primera edició, en el període en el qual Barcelona creix entre el caos i l’ordre. S’hi analitzaran algunes fites narratives i poètiques que reflecteixen la imatge de la ciutat.
A càrrec de Josep M. Domingo i Marina Gustà
En un moment d’inquietud sobre el futur d’una Barcelona amb problemes de desindustrialització i greus mancances estructurals, en un món de ràpid canvi, volem recordar com en el passat han existit molts moments similars i com la reacció decidida de tots ha portat a superar-los i a continuar endavant, fent i acceptant, però, grans canvis. Es tracta de recordar el passat per anar cap a un futur millor.
.carousel-inner>.item{width:300px}
La Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó presenta una exposició sobre els inicis tècnics del cinema que arriba per primera vegada a Barcelona. L'exposició acosta al públic una part d'aquest món suggeridor d'aparells i objectes decisius en el naixement del setè art, autèntiques joies que formen part de la Col·lecció Josep M. Queraltó, una de las col·leccions privades de cinema i audiovisual més importants d'Europa.
.carousel-inner>.item{width:300px}
Basada en un llibre editat pel mateix poeta per recaptar fons destinats a reconstruir els pobles d'Andalusia devastats pels terratrèmols de la vigília de Nadal de 1884, l'exposició s'endinsa en la preocupació humana i religiosa de Verdaguer davant els efectes de les injustícies socials que sacsegen una Barcelona en plena modernització industrial.
.carousel-inner>.item>img{height:305px}
L'exposició A vol d'ocell que fins el 28 d'octubre de 2009 es pot veure a la Casa Verdaguer de Vil·la Joana, ens mostra una faceta poc coneguda de Verdaguer, la d'un viatger modern i d'un excel·lent periodista.
