Quan el límit entre l’escenari i el públic desapareix, l’espectacle esdevé una experiència col•lectiva que ens permet mirar-nos i escoltar-nos. Una atmosfera que ens transporta a un lloc sense temps on el circ esdevé una fràgil artesania; un ritual que connecta l’intèrpret i el públic; un lloc de trobada que convida a ser-hi. Premi de la Crítica i del Festival TAC de Valladolid al millor espectacle de carrer.