Alimentació Sostenible

El Fòrum “Reimagina el consum alimentari”, celebrat el 29 d’octubre a l’espai cooperatiu Bloc4BCN, va reunir entitats, expertes i representants de l’Administració per debatre sobre els reptes del sistema alimentari actual i les alternatives per avançar cap a models més justos i sostenibles.

La jornada, impulsada per eco-union i Opcions, i amb el suport de les ajudes Impulsem el que fas 2024 de l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa, va començar amb la presentació de l’informe “Reimagina el teu consum alimentari”, a càrrec de Mireia Bosch, responsable de continguts d’Opcions. El document ofereix una síntesi divulgativa que posa llum sobre l’impacte del model agroindustrial i el potencial de les iniciatives locals, i va servir com a punt de partida per a la taula rodona posterior.

En la seva intervenció, Mireia Bosch va posar de manifest la contradicció actual: “Mentre que els sistemes alimentaris són essencials per a la vida, el model global actual s’ha tornat insostenible, tant ecològicament com humanament, posant el lucre per davant del dret a l’alimentació”, va afirmar.

Per revertir aquesta tendència, l’informe identifica tres àmbits clau d’acció: el consum ciutadà, la política pública i les alternatives econòmiques arrelades a l’agroecologia. Bosch va resumir el propòsit de l’informe en la proposta de “reimaginar el consum alimentari com una eina de canvi col·lectiu, posant l’accent en la interdependència entre persones, territori i ecosistema”.

Reptes globals i alternatives locals 

La taula rodona, moderada per Mireia Bosch, va reunir quatre veus referents que van abordar el sistema alimentari des de perspectives complementàries: acadèmica, institucional, cooperativa i ciutadana.

La investigadora Marta Rivera Ferre, membre d’INGENIO (CSIC-UPV), va contextualitzar l’evolució del model agroindustrial, assenyalant tres punts d’inflexió al llarg de la història: la privatització de les llavors, la Revolució Verda i la liberalització del comerç mundial. Segons Rivera, aquests canvis han ampliat les desigualtats i els impactes ambientals: “El sistema alimentari és responsable d’un terç de les emissions globals”, i també va remarcar que no es pot delegar la responsabilitat només al consumidor, sinó que “calen transformacions estructurals i polítiques valentes”.

La política pública com a motor de canvi

Des de l’Oficina de Coordinació de l’Alimentació Sostenible (OCAS), impulsada per la Generalitat de Catalunya juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el Pla estratègic metropolità de Barcelona, Lidón Martrat va subratllar que els municipis poden impulsar canvis reals a través de la compra pública i la governança transversal.

Així, va destacar exemples com ara la incorporació de criteris de proximitat als menús escolars o el suport a xarxes logístiques cooperatives. “La compra pública és un instrument que pot transformar la demanda i donar estabilitat a les productores”, va afirmar.

L’agroecologia i l’activisme ciutadà com a respostes

Anna Fernández, de l’Einateca Agroecològica, va descriure les dificultats logístiques i econòmiques que afronta la pagesia, però també les solucions col·lectives que estan emergint. Nodes logístics compartits, col·laboracions entre cooperatives i iniciatives de distribució com Som Ecologística o La Diligència són alguns exemples que, segons va comentar, “demostren que el consum agroecològic pot ser viable si es reforça la demanda i el suport institucional”.

Per la seva banda, Eva Vilaseca, de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe), va posar el focus en la mobilització social, tot remarcant que garantir el dret a l’alimentació és una “qüestió política, no individual”. Així, també va destacar el Pacte per la Sobirania Alimentària com una eina per fer pressió i articular aliances.

Debat obert i propostes per avançar

Les propostes sorgides durant el debat es van agrupar en tres grans àmbits d’acció. D’una banda, les polítiques públiques, que inclouen l’avenç en una fiscalitat més sostenible, la coherència normativa entre administracions, la compra pública responsable i la garantia dels drets alimentaris.

D’altra banda, les alternatives econòmiques centrades a reforçar la producció agroecològica, millorar la logística, donar més visibilitat a les productores i impulsar infraestructures compartides.

Finalment, la ciutadania i el consum, amb accions encaminades a fomentar el consum conscient, reduir la dependència de les grans superfícies i organitzar-se col·lectivament per combatre les desigualtats i els anomenats “pantans alimentaris”.

El fòrum va acabar amb un tast de xocolates de comerç just conduït per Oikocrèdit, que va servir com a espai per compartir impressions i reforçar la idea que el consum conscient també pot ser un acte de plaer. La jornada va deixar clar que la transició alimentària és un repte compartit.