Tres llibres inauguren la col·lecció “Biblioteca Secreta”, tres volums que recuperen personatges necessaris de la Barcelona més underground. Pep Gómez escriu sobre Pepe Otal, Joan Vinuesa narra el seu viatge a l’Índia i Xavi Cot explica què va ser el Cuc Sonat.
El llibre que Manuel Vázquez Montalbán va publicar el 1987 i que ara tenim reeditat en castellà i traduït al català i a l’anglès, seria el llibre ideal, ja que es pot llegir i alhora recórrer com si es tractés d’una ciutat.
Comanegra celebra els dos-cents anys de la novel·la de Mary Shelley amb set nous títols en els quals està present el monstre i que s’ambienten en grans moments viscuts a la ciutat.
Esteve Lucerón recull els últims anys de la Perona gitana, quan el barri vivia des de feia temps en el conflicte i l’exclusió, i ho fa sense prejudicis i amb naturalitat.
El Somorrostro l’habitava una població treballadora que massa sovint era considerada com a gent marginal que no feia res per escapar de la seva condició.
El llibre de Pujol Cruells no és ni complaent ni insuls. Mitjançant la roda de l’any, traça un retrat dels barcelonins a partir de l’observació minuciosa dels seus costums, manies i guilladures.
Fabre és un dels periodistes que millor coneixen la seva ciutat. La seva tesi doctoral sobre la Barcelona de 1939 és esplèndida i va fer un paper determinant en la salvaguarda de la memòria del seu gremi. El seu nou llibre, que fuig de condemnes morals, torna al món periodístic de la postguerra.
Harry Crews deia que en literatura el talent no va pas malament, però que el que importa és el coratge. A Zanón n’hi sobra. Parla de pares i fills i àvies, d’Horta i el Guinardó, de la burgesia o de “la parte baja de la clase media”. Així que clava l’aixada a la seva zona i el seu llinatge, el seu talent brolla com un guèiser.
Des de fa un temps, la literatura de no-ficció ja no només la integren les pàgines il·lustres d’autors com Capote, Mailer, Carrère o Caparrós, sinó també les pàgines il·lustrades de les novel·les gràfiques, que han fet possible el binomi rigorós i socialment compromès format pel periodisme i el còmic. Un regalo para Kushbu és l’exemple més proper que tenim en el temps i l’espai d’aquesta hibridació de gèneres.
Dalí i Barcelona Autor: Ricard Mas Edita: Ajuntament de Barcelona 555 pàgines Barcelona, 2017 El 1974 els meus pares em van dur a un happenning de Dalí a la plaça de la Porxada de Granollers. A Dalí l’envoltava una gentada
Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) Autors: Mireia Capdevila i Francesc Vilanova Editen: L’Avenç i Ajuntament de Barcelona 227 pàgines Barcelona, 2017 No és cap secret que el règim franquista, tot i mantenir una neutralitat formal durant la
El transformisme, l’homosexualitat extremada, regnaran en aquest carrer del Cid, així com el doble tall, la no integritat, la condició trencada i equívoca de les persones. L’amo de La Criolla, el qui regentava aquest local que va deixar de ser antre per convertir-se en meca, havia començat jugant brut i va acabar pitjor.
És la Barcelona de 1992, la ciutat simbolitzada per la mascota Cobi, les places i els carrers on l’escriptor situa la història de Ferran Simó, un jove que la guerra ha convertit, en paraules del narrador, en un gos. Pinzellades de realisme màgic tornen novament a ser presents en aquesta novel·la de Baulenas.
L’expressió “Model Barcelona” té a hores d’ara significats diversos, no només perquè els elements que en formen part han evolucionat, sinó perquè el que es discuteix són els seus elements constitutius.
Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença Autor: Joan-Lluís Marfany Edita: Edicions 62 950 páginas Barcelona, 2017 La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme Autor: Jordi Casassas Edita: Editorial
Com el seu títol ja anticipa, es tracta d’un conjunt de 170 fotografies realitzades amb rodets analògics sensibles a la llum infraroja, que l’ull humà no percep de forma natural.
Aquest llibre ens presenta la història convulsa dels deu primers anys del segle XX, que obririen el pas de Barcelona cap a la modernitat.
No busquin en aquest llibre tafaneries, sinó el dia a dia modest, rutinari, somort, dels barcelonins del seu temps, la segona meitat del segle XIX.
Un bon llibre de llibres. Un relat engrescador sobre com ens hem envoltat d’aquests registres de memòria encapsulats, i del paper que han tingut a la ciutat entre biblioteques, editorials, llibreries, bibliobusos, bancs-biblioteca, campanyes de lectura i noves conquestes socials que van apostar per una ciutat il·lustrada que posés l’alta cultura a l’abast de la majoria.
Molt ben documentat i amb una selecció de fotografies impagable ens recorda la gran quantitat de vestigis existents de la que va ser la principal via d’aigua de la ciutat. Seguint el curs del Rec, el llibre ens condueix a través de mil anys de la història de Barcelona.
L’Ajuntament ha publicat una versió actualitzada del llibre Cops de gent. La nova edició segueix, amb modificacions molt lleugeres, la mateixa estructura de la versió original, i l’amplia amb set noves manifestacions del període 2004-2014.
Gràcies a les pàgines de ‘Poesia Contracultura Barcelona’ podem endinsar-nos en un temps i en unes obres que van lluitar contra tot, fins i tot van anar a la seva contra, i aquest és el risc d’encarar-se amb la poesia com a forma de vida, com a ràbia, quasi entesa com una immolació.
Dos llibres recents del periodista i historiador Marc Andreu, publicats per Els Llibres de L’Avenç, ens acosten a la realitat de les ciutats catalanes de la segona meitat del segle xx i inicis del segle xxi.
La ciutat transmet molta informació que cal saber llegir. L’urbanisme n’és una, que és la traducció d’una determinada manera d’entendre l’espai en què hem de viure i fer-hi passar coses. Passejar per una ciutat és una contínua descodificació de significats notoris i ocults.
En Josep Pla deia que als catalans ens perd l’estètica. Aquest llibre n’és un testimoni. És un recull d’impresos, però també un manifest de l’estètica més popular, una memòria de la qualitat dels professionals de la comunicació del passat i de les arrels del disseny gràfic català.
Tot allò que toca el turisme es converteix en kitsch. Aquesta és tal vegada la principal conclusió que el lector traurà de la lectura de ‘Kitsch Barcelona’.
La història de Barcelona es pot explicar a través dels seus documents o a través dels seus personatges, les seves institucions i les seves pedres. Això és el que se’ns proposa mitjançant una narració de més de vuit-centes pàgines en què el periodista Enric Calpena entrevista Barcelona.
Najat El Hachmi ja havia narrat la seva experiència en dues obres anteriors. Si a ‘L’últim patriarca’ El Hachmi hi parlava sobretot de la relació amb un pare, a ‘La filla estrangera’ se centra en la relació maternofilial.
L’Ajuntament i Viena Edicions publiquen la història sobre l’època daurada del circ a Barcelona en els segles XIX i XX, un treball de Ramon Bech, estudiós del circ i cofundador de la Circus Arts Foundation.
Són gairebé vuit-centes, les propostes de turisme interior per a viatgers autòctons a través d’edificis i indrets vinculats, (in)directament, a les lletres barcelonines. Totes ben classificades en tres grans àrees geogràfiques.
Fa quaranta anys del naixement de la revista satírica Butifarra!. L’Ajuntament de Barcelona i la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB) han publicat una obra coral que fa justícia a una capçalera que va destacar entre les revistes gràfiques d’aleshores.
Aquest és un llibre extraordinari. D’una banda, és una novel·la excel·lent de base autobiogràfica, una mostra brillant de les virtuts possibles de l’anomenada literatura del jo contemporània. D’altra banda, és, també, la millor aproximació assagística a la ciutat d’aquests tres primers lustres del segle xxi.
Els curadors de l’obra fan santament de reivindicar el ‘barcelonisme periodístic’ que té, en Luján, una figura preeminent. Remarquen, respecte de l’estil de l’autor, la influència de la gran escola representada per Pla, i també per Sagarra i Camba.
Ens captivarà ser partícips del punt de vista subjectiu d’Antoni Bernad, que ens fa veure des d’un angle inesperat persones reconegudes.
Són contes expansius, amb tons d’un Carver passat pel filtre mediterrani, i amb barcelonins d’una classe mitjana devaluada, la dels joves que han viatjat en low cost, que van a Casa Àsia i Starbucks, menys narcisistes del que sembla, expulsats de la ciutat, la formació dels quals no casa amb la inseguretat en què viuen.
La globalització ha convertit els vells estats en una estructura insuficient per desenvolupar la democràcia. El poder està canviant de mans. Les velles metròpolis ja no poden competir a través del militarisme, la burocràcia i la producció en sèrie.
Centres de creació artística, oficines de disseny, tallers d’artesans… Usos diversos ocupen actualment espais que van néixer per acollir la fabricació en sèrie dels productes més variats. Aquest llibre restitueix la vida d’aquests centres fabrils i reconeix l’aportació dels seus treballadors.
Aquest llibre es proposa recuperar el llegat de la fotografia catalana del primer terç del segle xx fins a la Guerra Civil, un període en què es va produir l’eclosió del fotoperiodisme.
Jaume Subirana investiga les col·leccions de llibres de tretze barcelonins que han tingut o encara tenen una professió directament relacionada amb la lletra impresa. Ho fa a partir d’entrevistes interessants, acompanyades d’imatges de la biblioteca i de la tria de quatre llibres que s’estimi especialment.
Molt pocs barcelonins saben que a la part alta de la ciutat hi ha un petit carrer dedicat a l’arquitecte August Font i Carreras (1845-1924), i molts menys coneixen qui era aquest personatge o, si ho saben, no n’identifiquen les obres. August Font és un dels arquitectes més desconeguts i potser també més menystinguts de l’arquitectura catalana del 1900.
El 1915 Adolf Mas era un dels fotògrafs més populars de Catalunya i, sens dubte, el més internacional de tots. Incipient reporter gràfic, freqüentava els ambients culturals modernistes i les tertúlies com la d’Els Quatre Gats, on era reconegut per la seva sensibilitat darrere l’objectiu i pel seu entusiasme.
Aquest llibre és un recorregut per l’avinguda que connecta el carrer de Balmes amb el Tibidabo. Les antigues torres residencials dels personatges més poderosos de Barcelona que flanquegen l’avinguda han passat a ser avui cases de gran valor arquitectònic, que aguanten solemnement la modernitat enmig d’una ciutat cosmopolita.
Segons Guallart, la globalització obligarà la humanitat a superar el model actual de metròpoli moderna. El llibre insisteix que si les ciutats es continuen construint amb els vells esquemes el món es col·lapsarà perquè la humanitat no disposarà dels recursos necessaris per completar el procés d’urbanització en el qual està immersa.
S’han multiplicat els estudis sobre el modernisme i els llibres de tota mena que l’exploren fotogràficament. Faltava, tanmateix, un llibre que ens confirmés allò que ja sospitàvem: que, a més dels grans monuments del modernisme que ja coneixem per fora i per dins, molts edificis de Barcelona i també d’arreu de Catalunya i de Mallorca contenen autèntics tresors.
Les ciutats estan fetes del que obliden i al periodista Xavi Ayén l’inquietava que a la seva Barcelona no hi hagués rastres del moviment literari en castellà més important del segle xx. El boom llatinoamericà és una estructura polièdrica amb tantes capitals com nacionalitats hi ha entre els seus autors, però és innegable que tots ells van passar anys decisius a Catalunya.
La joguina és un objecte històric. Ho confirma el professor, investigador i pintor Pere Capellà Simó (Palma, 1981) al llibre ‘La ciutat de les joguines’, mereixedor del premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona 2013, atorgat en el marc dels premis Ciutat de Barcelona el mes de febrer passat.
‘Passejades per la Barcelona verda’ és més que una llista fotogràfica de parcs i jardins, i supera igualment el recull d’itineraris habitual en algunes guies turístiques. En realitat és una invitació a viure la ciutat, una eina per aproximar-se d’una altra manera al paisatge quotidià.
Pantalles de mòbil, de tauleta, d’ordinador, missatgeria instantània… Omplen les pàgines de ‘L’altra’ per dibuixar uns personatges desorientats i estabornits per la crisi que s’aferren a aquests ginys electrònics com a un ferro roent. Vida i literatura, a una banda i a l’altra de la pantalla.
ot deriva de la ‘Guía secreta de Barcelona’, de Josep Maria Carandell, del qual aquest volum és una actualització. Fa quaranta anys, Carandell treia a la llum una Barcelona oculta sota el discurs franquista per tal d’alliberar una veritat reprimida. En canvi, Theros es mou per un paisatge espectacularitzat, una Barcelona esdevinguda parc temàtic, sense sang a les venes, una ciutat devorada per la seva imatge. Un simulacre decadent.
Aquesta ‘Autobiografia de Barcelona’ és un volum potent que ha escrit l’historiador Daniel Venteo, amb una introducció de Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament, que dóna vida a més de 550 documents que abracen més de vuit segles d’història. Aviat està dit.
