Un espai d’autocura per a cuidadores de diferents edats

VILAVEÏNA VILAPICINA. La VilaVeïna de la Vilapicina i la Torre Llobeta acull una activitat que organitza un intercanvi entre persones cuidadores de gent gran i de petita infància.

La VilaVeïna de la Vilapicina i la Torre Llobeta, amb la col·laboració del Centre Cívic Torre Llobeta, l’Associació Aurores i l’Associació Neurociència, organitza un taller per a persones cuidadores de gent gran i de petita infància per compartir experiències i promoure el benestar.

Les cuidadores han de cuidar-se. Aquest plantejament és el marc de l’activitat que ha organitzat la VilaVeïna de la Vilapicina i la Torre Llobeta i que s’ha celebrat el passat 14 de novembre al Centre Cívic Torre Llobeta. El taller s’ha desplegat d’una manera dinàmica, amb l’objectiu de trobar similituds entre les persones cuidadores de gent gran i les cuidadores de petita infància que fomentin la salut mental i emocional. Durant la sessió, s’han proposat diverses dinàmiques per fer possible la reflexió i l’experimentació entre les persones participants.

L’activitat ha situat les necessitats de les persones cuidadores en el centre del diàleg. A l’inici del taller, les dinamitzadores han repartit cartes entre les persones participants que contenien diverses necessitats humanes. Interdependència, autonomia, consideració o companyia eren algunes de les paraules que feien referència a elements que necessiten les persones que cuiden. La dinàmica ha generat un intercanvi molt ric entre les persones cuidadores de gent gran i les que cuiden infants. “Vinc a aquests espais de cura per buscar-la, perquè les persones que hi trobo m’aporten solucions”, comentava una cuidadora d’una persona gran. “La realitat és que sovint a les persones que no es troben en el mateix punt vital els falta empatia”, deia una cuidadora de petita infància.

La conversa en grup ha generat un clima de respecte i comprensió mútues. A continuació, les dinamitzadores han llegit un conte que ha servit per posar damunt la taula les necessitats no resoltes de les persones que cuiden i la manera d’atendre-les. A partir d’un dibuix col·lectiu i d’un debat amb cartes de diferents colors, les persones cuidadores s’han obert a parlar del que necessiten per tenir cura d’elles mateixes. La independència per fer el que es vulgui en certs moments i la comprensió per part dels cercles socials més propers són els aspectes que s’han repetit més entre les persones presents.

La sessió ha acabat amb un diàleg espontani entre les persones cuidadores. Tothom ha coincidit en la importància de les seves cures en el dia a dia. “Les persones familiars que cuideu gent gran sou molt valentes perquè us entregueu totalment a l’altra persona, i nosaltres us ho reconeixem com a persones que crien”, reivindicava una mare. Les persones assistents també han posat de manifest que la dedicació de les cures pot arribar a desgastar molt. “Per això hem de cuidar-nos i buscar els nostres espais, siguem el tipus de cuidadora que siguem”, valorava una cuidadora familiar. Tot plegat, la trobada ha servit per eixamplar la mirada sobre tot allò que té relació amb les cures.

Comparteix aquest contingut