Entrevista a Mònica Casamor (Codea Studio)

Més enllà de la programació, el cartell d’un festival també explica històries. Sol ser més que un simple reclam: una declaració d’intencions i una porta d’entrada a l’univers artístic. Coincidint amb la recent presentació de la imatge del Grec 2025, conversem amb la directora creativa de la proposta gràfica, Mònica Casamor, de l’agència CODEA, perquè ens expliqui què hi ha darrere del procés creatiu d’aquesta campanya que aviat omplirà els carrers de Barcelona.

Desplega’ns el concepte “somni lúcid de les arts vives” que hi ha darrere del cartell. Com neix i en què consisteix?
Veure un espectacle és com somniar desperts: un moment de connexió col·lectiva a través d’un escenari. Si un espectacle fa que un grup de gent somniï desperta, el Festival Grec podria fer que tota la ciutat de Barcelona visqués aquesta espècie de somni lúcid de les arts vives.

La idea va sorgir en començar a pensar en l’experiència del públic veient una història i en l’atmosfera onírica que es genera i que transcendeix la quotidianitat. Partint de la caiguda de la nit i El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, vam imaginar un món on les coses poden agafar altres lògiques i vam voler crear aquesta Barcelona figurada, inspirada en els escenaris de teatre, i lligar aquesta idea amb els elements de la ciutat, tot transformant-los. 

Així, reproduïm diferents parts de la ciutat: el teatre grec, els teatres de la ciutat o monuments, com l’Arc de Triomf. El faune encarna un ésser entremaliat que apareix i desapareix pels racons de Barcelona jugant amb el paisatge urbà. Fa servir l’Arc de Triomf com un instrument, juga al teatre grec amb la mà com si fos una persona interpretant i, en el cas del teatre, acciona una xemeneia del Poble Sec com un interruptor que dona llum al carrer.

Amb quines premisses heu treballat la campanya gràfica?
Aquest any és la 49a edició del festival, un punt d’inflexió, ja que és la prèvia al 50è aniversari, i hi ha un canvi de direcció. No volíem perdre l’essència del festival, però sí reflectir-ne la transformació. 

Hem intentat deslocalitzar i ampliar la idea del festival, que no només es produeix al teatre de Montjuïc, sinó en moltíssims llocs de la ciutat a la vegada. Tot Barcelona n’esdevé l’escenari. Això ens ha dut a teatralitzar la ciutat. Hem procurat transmetre la idea de ciutat festival i que es noti la presència del festival arreu tenyint els carrers amb pòsters i banderoles.

Volíem que fos una campanya gràfica que engresqués, que convidés a assistir al festival, i que no s’adrecés només al públic expert, sinó que arribés i encuriosís tota la ciutadania. 

Hi ha tres cartells, un dels quals és el principal, oi?
Es tracta d’una sèrie que presenta un personatge, que és el faune, a diferents espais de la ciutat. Hem perseguit la idea de coralitat tant formalment com pel que fa a les localitzacions. Pel que fa a la gràfica, ens hem inventat aquest sistema de bandes multicolor, bastant cridaner, que es combina de diferents maneres. 

Recupereu el mite del faune. Va sortir enmig d’una diversitat de propostes o ja el teníeu clar des d’un inici?
És una de les icones del Grec. Vam pensar que era un possible fil des del qual estirar. No era obligatori recuperar-lo, però a mesura que es va anar materialitzant la idea creativa, el vam voler rescatar. Com que es tracta d’un ésser mig mitològic, però reinterpretat, ens ajudava molt a crear una figura que referenciés el festival, sense problemes de representació. Generava una presència humana, però abstracta.

El faune va aparèixer el 1986 de la mà del pintor i grafista Peret, i darrerament es feia present a través de la E de GREC.
Analitzant tota la trajectòria, des dels inicis dels anys noranta fins ara, es pot veure que en cada edició s’ha representat de diferents maneres: més gràfic, simbòlic, en tipografia, com a il·lustració, etc. Nosaltres, de moment, hem rescatat el faune per quedar-se. L’hem fet de carn i ossos i l’hem convertit en protagonista.

Hi haurà qui ho entengui, però altres persones potser hi veuran una persona jove jugant amb maquetes. Així també funciona. La virtut d’aquest tipus de festivals i de campanyes és que permeten incorporar moltes llicències, ser flexibles. Que cada artista o estudi pugui fer-ne la seva pròpia interpretació. 

Parla’ns de l’herència gràfica que heu rebut. L’heu tingut en compte per no repetir-vos o bé per inspirar-vos?
Durant molt de temps el festival havia seguit una retolació estricta que s’havia mantingut. En els últims anys, però, les propostes han estat més diverses. Hi ha hagut dos anys d’il·lustracions, la retolació de les banyes havia mutat i s’havia transformat en una altra tipografia... En el nostre cas, hem volgut fer un cartell sorprenent i, a la vegada, que pugui marcar un precedent i convertir-se en una imatge a mitjà-llarg termini del festival.

És la primera vegada que heu creat la imatge del Grec. Què ha significat per a l’agència? En quines altres campanyes rellevants heu participat?
Sí, és el nostre primer any al Grec. Haver fet aquesta campanya és un pas important i hem gaudit molt del procés. Les campanyes del sector cultural són una de les nostres fortaleses. Fins ara n’hem fet per a la Sala Beckett, així com per a diverses iniciatives de l’Ajuntament de Barcelona (“Superilles”, “El Futur ja és Present”), per al Departament de Salut de la Generalitat (prevenció del suïcidi) i per a marques internacionals (PUMA), entre d’altres.

CONTINUA LLEGINT: Quants canvis de nom ha viscut el Grec? i El braç d’en Sergi