ENTREVISTA

Quedi dit d’entrada que, tot i que la programació està força tancada, la nova directora del Festival Grec, Leticia Martín Ruiz, no ens en vol avançar gaires detalls. Quan gratem més del compte, fa mutis amb un somriure còmplice. Haurem d’esperar fins a la presentació per explicar-vos els noms dels artistes que protagonitzaran la 49a edició del festival. Tot i això, estirant, estirant, la directora ha compartit diverses idees i reflexions amb nosaltres perquè anem fent boca, com ara quants espectacles hi haurà, l’esperit que tindrà o la disposició amb què emprèn el seu nou encàrrec.

Leticia, què significa per a tu estar al capdavant d’aquesta cita?
Fer un festival com el Grec per a una ciutat com Barcelona, que té una implicació cultural, històrica, de teatre, de música, etc., és un repte molt il·lusionant. A més, és un esdeveniment molt especial per a la ciutat. Sento molta responsabilitat i, a la vegada, penso que és una oportunitat molt grossa de trobada per poder mostrar el millor de la cultura i el millor del que es fa a tot arreu.

Creus que cinc anys seran suficients per desplegar el projecte?
És un bon període per poder començar a explicar el que vols i, sobretot, per agafar el pols a la ciutat i a la gent. Òbviament, si finalment en poguéssim fer més, seria formidable! Però sí, en cinc anys pots fer les relacions amb els artistes, amb els espais, trobar el missatge, la manera de comunicar...

“Tornem a fer agafar aquest compromís de relació entre els artistes i el públic, entre la ciutat i l’audiència”

Com heu fet el relleu amb Francesc Casadesús, el director anterior? T’han arribat lligades algunes propostes, potser les internacionals?
La transició ha estat molt neta en tots els sentits. Hem parlat molt, amb el Cesc. Pel que fa a tots els aspectes internacionals, ha deixat sobre la taula moltes converses obertes, moltes possibilitats, perquè la decisió final fos meva. No hi haurà res amb què no em senti identificada. El primer any hi ha poc temps per desenvolupar projectes personals, això sí, però la programació no estava tancada. Tot el contrari, he agafat la responsabilitat de la tria, de l’aposta, d’acord amb la meva proposta.

Per ara t’hem sentit dir que no vols fer canvis transcendentals.
La línia continuarà sent contemporània, de qualitat i amb una visió molt molt molt diversa del que és l’expressió artística actual. No hi haurà, de sobte, un canvi radical com dedicar la programació a una sola disciplina o que n’hi hagi una de més dominant. Sí que, potser, al llarg dels anys veurem que hi ha noves artistes que es consoliden amb el meu acompanyament i, per descomptat, trobaré nous noms per incloure a la programació. Estaré molt atenta a la nova gent que apareix.

En quin punt veus ara el Grec? I com és el festival que somies?
Crec que ara mateix es troba en un moment dolç perquè té molt bones relacions nacionals i internacionals, que caldrà cuidar i desplegar, i fer més trobades, més acords, ampliar les accions conjuntes...

“M’encantaria aconseguir moments que són realment regals”

Pel que fa a la meva nova etapa, la imagino com un renaixement. El Grec ja té gairebé 50 anys i ara està en unes mans noves. Doncs tornem a fer agafar aquest compromís de relació entre els artistes i el públic, entre la ciutat i l’audiència. Com si féssim uns vots de confiança. M’agradaria generar confiança, que la gent s’atreveixi a veure artistes que mai ha vist o anar a llocs on mai ha anat i que pensi que sempre trobarà en la programació alguna cosa interessant.

T’has proposat que el Grec faci “regals per a l’ànima”. Explica’ns-ho, això!
Tots els que consumim cultura o estem, d’alguna manera, en contacte amb les arts tenim records de moments puntuals a la vida que són realment regals: la primera vegada que assistim a un lloc, quan veiem un espectacle, anem a un concert, en llegir un llibre... M’encantaria aconseguir aquests moments. Que d’aquí a deu anys algú em digui: “L’estiu del 27 vaig ser-hi i va ser molt especial”, o bé “vaig descobrir aquesta artista i vaig començar a seguir-la”.

La comunicació en un mateix espai entre artistes i públic és la veritable riquesa de les obres vives. Ser l’intermediari en aquesta relació, ser una mica el responsable d’aquestes trobades en què es comparteixen instants únics, és una de les coses més emocionants de qui programa. És una feina molt maca, no puc dir una altra cosa.

El festival no tindrà un fil conductor com les darreres edicions, que proposaven un viatge. Per a tu, el leitmotiv és el mateix festival, que fa que al juliol tot Barcelona respiri Grec. Com ho faràs?
Quan penso en el festival, em ve una sensació d’estiu i de retrobament. El nucli és a Montjuïc, amb el Teatre Grec, el Lliure i el Mercat de les Flors, però m’agradaria estendre la sensació de Grec, amb la mateixa força, a molts més espais de la ciutat perquè sigui un tot unitari. Que el Grec bategui per tot Barcelona. Serà clau tant saber comunicar-ho com fer-ne corresponsables tots els agents culturals.

“L’art, si no és indisciplinat i lluitador, en algun sentit, no és art”

Col·loques per damunt de tot la qualitat artística i la diversitat, però també mires d’incloure les inquietuds socials, oi?
El fet social està inclòs en el fet artístic per si mateix. Crec que no és art si no té alguna mena de responsabilitat sobre el que comunica i a qui es dirigeix. Per descomptat, hi ha alguns projectes que són més clarament socials —sense que signifiqui un detriment de la qualitat artística—, però cal trobar propostes en què aquesta reflexió sobre la societat, sobre les pors de la gent, sobre el que passa al món d’avui sigui present. L’art, si no és combatiu, no és art. L’art, si no és indisciplinat i lluitador, en algun sentit, no és art. Cal trobar aquesta realitat.

Quina reivindicació més bonica de l’art!
L’art ens fa millors persones, millors amics... L’art pot fer que la vida sigui millor. Aquestes estones de gaudir d’alguna cosa bella també t’han de poder fer reflexionar. No som només entreteniment. Cal que puguem alimentar el creixement personal de tothom qui s’apropi a algun dels espectacles i als llocs que proposarem. Per a mi és molt important —i més en aquest moment en què el món ens dona moltes notícies dolentes que no podem controlar i ens fan patir— trobar aquesta via de reflexió per arribar a pensaments, a conclusions, i gaudir més de la vida i de les coses que ens agraden.

Va, concretem una mica. Què ens pots avançar de la programació?
Seran entre setanta i vuitanta espectacles. Encara no està totalment tancat, però la xifra no serà desmesurada. Mai pots veure tot el que passa en un festival, però no m’atrau la percepció que sigui inabastable. He intentat trobar l’equilibri entre els diferents gèneres. De manera natural hi haurà dansa, música i teatre, tant pels espais com per l’oferta que tinc al cap. Estem en un moment riquíssim de la creació. Les arts plàstiques entren en les escèniques, la música i la poesia són a tot arreu. No vull posar portes al camp. Per això prefereixo pensar en “arts escèniques” o en “espectacles” sense tenir tant l’ull posat, exactament, en la disciplina a la qual pertanyen. I al mateix temps —i és una mica contradictori— defujo el concepte híbrid, ja que encara espanta una part molt gran del públic. M’inclino a parlar dels gèneres en la generalitat més general i que sigui cadascú qui trobi la seva manera d’entendre-ho i gaudir-ne.

Gràcies, Leticia. Bona sort i molts encerts en aquesta nova etapa! Ens retrobem més endavant per seguir estirant el fil.

SEGUEIX LLEGINT: Leticia Martín Ruiz, nova directora del Grec Festival de Barcelona