Clara Aguilar, Marcos Morau i Arnau Boces, artistes 

El dissenyador de llums, escenògraf i músic, Marc Salicrú és un artista polifacètic que està revolucionant les arts vives a l’espai públic amb Interferències, un projecte experimental i caòtic que proposa convertir la vida quotidiana en un espectacle. El setembre se’n va veure la primera acció a la Platja Nova Icària dins la programació de la Mercè Arts de Carrer (MAC). El cap de setmana del 5 i 6 de juliol, en el marc del Festival Grec, l’Arc de Triomf serà l’escenari de la segona acció, i aquest setembre desembarcarà a FiraTàrrega. Si voleu conèixer millor Salicrú (‘Sali’, per als amics) de la mà d’alguns professionals que han treballat amb ell, no us perdeu aquest retrat col·lectiu. 

Salicrú, segons CLARA AGUILAR, compositora, productora i dissenyadora de so (responsable de la música de l’espot del Grec)

Definiria Marc Salicrú com un artista atmosfèric, de llamps i trons. Un artista que toca moltes tecles; és com un director d’orquestra que treballa des del que és plàstic fins a allò que genera una temperatura a través dels seus dibuixos, de les seves propostes d’espai, de la seva visió escènica.

El meu primer espectacle com a dissenyadora de so, espai sonor i música va ser Pool (No Water), que va codirigir el Marc Salicrú juntament amb l’Elena Martín i l’Anna Serrano, i d’alguna manera és un dels inicis de VVAA Col·lectiu. Des d’aquell primer vincle, el Marc i jo hem anat coincidint al llarg dels anys amb diferents directors i directores que normalment ens trucaven per treballar junts, com per exemple Íntims Produccions o l’Iván Morales. Ens uneix molt una manera de treballar, una idea d’entendre l’escena, l’atmosfera. El Sali fa l’espai i les llums i jo estic als altres comandos i, d’alguna manera, dominem la màquina escènica, l’engranatge. És com el meu germà en molts aspectes.

Si parlem de l’univers del Sali, l’he vist fent moltes coses diferents en els últims anys. És el Marc Salicrú quan treballa amb el Marcos Morau i és un altre Marc quan treballa amb l’Àngel Llàcer o el Jordi Prat i Coll, però sempre hi ha alguns elements que sento que es repeteixen en la seva manera total de concebre l’espai. L’espai és escènic, l’espai és llum, l’espai és so, i hi ha alguna cosa en aquesta concepció que, encara que els projectes parteixin de punts molt diferents i que estèticament o pel que fa al codi, fins i tot estiguin allunyats els uns dels altres, el segell Salicrú es projecta.

Des dels seus inicis a Mataró, ja fa molts anys, i al llarg de la seva trajectòria com a artista i com a escenògraf, el Marc ha estat gestant la idea d’Interferència i d’altres, també vinculades, que no deixen de ser manifestacions del seu univers, dels seus desitjos, del nen que porta a dins que vol jugar amb coets i amb petards. Per als qui el coneixem molt, aquestes interferències no deixen de ser una manifestació absoluta, compartida i popular d’una posada en escena caòtica, inútil, però a la vegada celebrativa, reivindicativa, d’aquest despertar. Ell sempre vol posar micròfons a les coses que fan sons i sorolls i generen unes interferències, que sorgeixen de tot allò que decideix amplificar. I que no només s’amplifica, sinó que es transforma en un espectacle i en un concert.

Salicrú, segons MARCOS MORAU, coreògraf i director de La Veronal

Marc Salicrú obeeix la definició d’artista total. Jo no diria que és només un escenògraf, un il·luminador o un creador visual o escènic, viu la vida com un artista total. Com es relaciona amb el món, amb el seu equip, amb els seus amics, com mira les coses, com les pensa, com les crea…, per a mi, Marc Salicrú és potser un dels artistes més globals i generals que hi ha ara mateix a casa, i em sembla que és importantíssim dir-ho. No té etiquetes, s’ha passat el joc.

Hem treballat plegats diverses vegades. Hem estat a Lisboa fent una òpera, a Itàlia fent un espectacle sobre Ennio Morricone i a l’òpera de Berlín fent llums. Hem estat junts en mil coses. Ara estem treballant a l’òpera de Ginebra. Marc Salicrú et fa unes llums, et fa un vestuari, et fa una escenografia, t’acompanya en un procés creatiu, t’inspira, et diverteix... És com un comodí, com un talismà. És una persona que emana llum, i treballar amb ell és garantia d’èxit, no sols pel seu talent artístic, sinó per la manera que té d’acompanyar i d’abraçar la gent, enaltir les idees i posar-les en crisi, i per com sap escoltar. Em sembla que això és molt difícil. Aturar-se a escoltar l’altre i comprendre’l. Crec que hem fet un tàndem increïble. L’estimo moltíssim, a més de com artista com a ésser humà.

La marca de Salicrú —i és el que sol passar als grans— no es pot classificar. No podem dir que tingui un estil propi. Podem pensar que és el Carles Santos del present, però va més enllà de Carles Santos. És algú a qui li atrapa el que és popular, però també l’abstracció, el dibuix, la il·lustració, allò gamberro però intel·lectual, allò refinat però canalla... En aquest sentit, crec que el seu estil es diversifica. Ara mateix vivim contagiats, travessats i perduts entre mil estímuls a una velocitat que no podem gairebé comprendre. I el Marc Salicrú, amb la seva calma, amb la seva saviesa, amb la seva joventut i frescor, té una maduresa per enfrontar-se als projectes que és única. El seu estil és precisament que no té estil. L’estil encasella i ell no està encasellat en res.

Em sembla genial el projecte d’Interferències. El vaig poder veure a la platja i l’he operat ara a l’Arc de Triomf. Insisteixo: ningú no ha fet una cosa semblant en aquesta ciutat. Ell va per davant en molts aspectes, no es vol conformar amb un espectacle estàndard, amb un espectacle frontal on el públic observa i completa, sinó que el públic està completament atordit, perdut, expectant, no entén el que succeeix. Ell agita el caos, agita l’ordre de les coses, rebenta el concepte d’espectacle i això només ho saben fer els grans i els que tenen una mirada superobliqua i superpolièdrica del que és l’acte escènic i la creació. Em sembla una proposta radical, inclassificable. Evidentment, hi haurà gent que la veurà com de pas, d’altra que s’instal·larà i la gaudirà de principi a fi, i d’altra que en sortirà perquè no sabrà com participar-hi. Crec que la provocació i invitació d’aquest projecte és única. El Marc és un artista únic d’aquest temps. És imperdible.

Salicrú, segons ARNAU BOCES, actor (i faune de la imatge del Grec)

El definiria com a un bon follet.

Treballar amb el Marc sempre és inspirador, tant en l’àmbit professional com en el personal. La seva obra no només m’ha impactat en el que és estrictament artístic, sinó també en una manera d’entendre l’ofici. El Sali és un artesà. Dissenya i elabora espais que sovint esdevenen un personatge més, resulta difícil d’explicar, però gairebé ho pots olorar.

Pel que fa a la seva proposta Interferència, em sembla aire molt fresc en les arts de carrer i és un honor per a mi participar-hi.

CONTINUA LLEGINT: TEATRES DE CAMPANYA_Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm.

MIRA AQUEST REEL