1930: Èxit internacional i fragmentació social
L’any 1930 l’àrea urbana de Barcelona comptava amb 1.107.000 habitants i desbordava els límits municipals establerts feia tres dècades. Dels 1.005.600 que vivien dins del terme de Barcelona, el 49% havien nascut fora de la província (37% fora de Catalunya). Hi destacaven els ciutadans originaris de l’interior de Catalunya, seguits de valencians, aragonesos i murcians.
L’electrificació, l’empenta de les indústries metal·lúrgica i química, la Primera Guerra Mundial (amb els proveïments als països enfrontats), la creació del metro i les obres de l’Exposició Internacional, celebrada el 1929, incentivaren un creixement urbà especialment intens en els anys vint, quan arribaren a Barcelona 370.000 immigrants.
“París del sud” o “Nova York d’Espanya”, com retòricament se l’anomenà, Barcelona era el principal focus d’atracció humana de tot l’Estat.
L’imant barceloní s’havia fet sentir arreu de Catalunya i fins més enllà de l’antiga Corona d’Aragó, sobretot pel litoral, cap a Múrcia i Almeria, dues províncies molt castigades per la crisi minera i la situació al camp. En contraposició, el desenvolupament tecnològic, els negocis especulatius, i la vida cultural i bohèmia havien fet créixer la colònia estrangera, engrandida també per la guerra europea: el 1930 la formaven 27.000 persones, un 2,7% dels habitants del municipi de Barcelona.
A les destinacions tradicionals dels nouvinguts al nucli antic i als vells suburbis fabrils del Pla, s’hi sumaren noves barriades perifèriques al nord de Sant Andreu (la Trinitat) i cap a ponent (Collblanc), mentre els barris de barraques proliferaven a la platja, a Montjuïc i a la perifèria de l’Eixample. Més enllà, l’expansió urbana arribava a l’Hospitalet –la Múrcia Xica–, Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona.
La precarietat en què vivia una gran part de la població, per la duresa de les condicions laborals, la migradesa dels salaris i les deficiències de l’habitatge, fou una causa fonamental de la forta tensió social al llarg de tot aquest període.