Alimentació Sostenible

La Secció de Polítiques Alimentàries Urbanes de l’Ajuntament de Barcelona organitza un grup de treball intern sobre el malbaratament alimentari, amb la doble intenció d’explicar els programes, els projectes, les iniciatives i les accions que el consistori està duent a terme per prevenir-lo i, alhora, treballar noves línies en què les administracions i les entitats puguin col·laborar.

Projectes a Barcelona que lluiten contra el malbaratament alimentari

Entre les accions que s’hi van destacar, es van esmentar les jornades divulgatives (presentació de guies contra el malbaratament alimentari en diferents sectors com ara escoles, comerç, restauració, mercats…; tallers i accions comunitàries als territoris…), la recollida de dades a través de l’Òmnibus Municipal, les campanyes de comunicació (també participant en campanyes d’altres administracions com l’actual “Aprofitem els aliments”, de la Generalitat de Catalunya) o les línies específiques que s’apliquen a les subvencions municipals (“Impulsem el que fas”, subvencions generals).

D’entre els programes i projectes de l’Ajuntament contra el malbaratament alimentari és clau destacar les microxarxes “Alimenta’t amb seny” i el programa “Menjadors més sans i sostenibles”. 

Respecte als esdeveniments on aquest camp de treball ressalta de manera destacada, cal parlar de la festa Terra i Gust; o de la participació al Gastronomic Fòrum, amb un espai dedicat a la restauració sostenible.

També cal esmentar els espais de governança, com l’Acord de Ciutat o els grups de treball, i la participació en xarxes supramunicipals i internacionals, com C-40.

Finalment, es va recordar que existeix el recurs de Foodback de Mercabarna, per recollir excedents alimentaris dels majoristes.

Necessitats i suggeriments per prevenir el malbaratament alimentari

Després del treball intern que van dur a terme els diversos professionals i entitats que van assistir a la sessió, es va concloure que caldria seguir avançant en les línies d’actuació següents:

• • Més comunicació: més campanyes divulgatives i, en general, més coordinació i coneixement de les accions que es fan als territoris per explorar possibles sinèrgies. Cal més comunicació en el grup de treball sobre les accions previstes.
  • Més recursos: 
    • per fer complir la normativa amb relació al malbaratament alimentari, sumant-hi més òrgans d’inspecció i més coordinació amb aquests.
    • Cercar una eina digital que unifiqui les dades de les xarxes de reaprofitament alimentari.
  • Recursos compartits: amb la generació d’un repositori de dades comú que faciliti el diagnòstic en diferents àmbits del malbaratament alimentari. Es va matisar la necessitat de recopilar les dades a Mercats de Barcelona.
  • Nous públics:
    • més intervenció en el sector del comerç minorista.
    • Cal ampliar el nombre d’entitats que formin part d’aquests grups de treball.

• Més coordinació: 
  • entre els equipaments del territori i les entitats (especialment centres cívics quan tenen programació vinculada amb temes alimentaris).
  • Cal millorar l’avaluació d’impacte de les accions de reaprofitament alimentari.