¿Podemos pescar y consumir pescado de manera sostenible en Barcelona?

Solo un 14 % del pescado que se consume en Cataluña es de proximidad, el cual representa un 20 % del producto que se vende en las pescaderías de Barcelona.

Només un 14% del peix que es consumeix a Catalunya és de proximitat, el qual representa un 20% del producte que es ven a les peixateries de Barcelona. FOTOS L’última sessió d’Agròpolis de l’any, organitzada en col·laboració amb la Confraria de Pescadors de Barcelona, l’Institut de Ciències del Mar (ICM) - CSIC, el Grup d'Acció Local Pesquera (GALP) de la Costa central i l’Ajuntament de Barcelona, es va centrar en la qüestió de la pesca sostenible, buscant generar debat i sinergies entre pescadors, peixaters, investigadors, educadors i agents culturals que treballen en aquest àmbit. Jose Manuel, Patró Major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, va donar la benvinguda als assistents a l’equipament de la Confraria amb una intervenció sobre les dificultats d’aquesta per adaptar-se a les demandes de l’administració europea, si vol mantenir la pesca tradicional i poder viure’n dignament. Impulsem l’economia blava A l’inici de la sessió, es va presentar el Pla Litoral de Barcelona, el pla estratègic dels espais litorals de la ciutat que treballa en diferents eixos, com la maritimitat, la qualitat ambiental, la transformació urbana i l’economia blava. En aquesta línia, s’ha impulsat l’Observatori de l’Economia Blava de Barcelona de la mà de la Universitat de Barcelona i el Port de Barcelona per treballar en una sèrie de mesures perquè l’economia marítima sigui cada vegada més sostenible. Pesca i consum de peix a Catalunya La sessió va comptar amb una introducció sobre la situació actual de la pesca i el consum de peix a Barcelona a càrrec de Miquel Ortega, investigador postdoctoral a l’ICM. Les dades més recents indiquen que el consum de peix per càpita a Catalunya és d’uns 23 kg a l’any, una disminució respecte a anys anteriors. Així i tot, continua sent un dels més alts d’Europa i es manté dins el consum recomanat de peix en la dieta mediterrània. Aquest consum és ecològicament incompatible amb la pesca sostenible, ja que actualment només un 14% del peix que es consumeix a Catalunya és d’origen local. A les peixateries, el peix de proximitat només representa un 20% de les vendes. Un altre repte per a la pesca catalana és el relleu generacional. A Catalunya només hi ha 1.500 pescadors, que no representen ni el 2% de la població activa. És possible un consum sostenible de peix a Barcelona? Aquestes dades es van posar a debat en una taula rodona amb representants dels diferents agents del sector: Francesc Leyva, secretari general de la Federació de Mercats Municipals de Barcelona i membre de la Junta Directiva del Gremi de Peixaters; Cristina Caparrós, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar, armadora del Nus a la Barceloneta i responsable dels projectes Cap a la Mar i La Platjeta; Puri Canals, directora de relacions institucionals a Underwater Gardens i coordinadora de projectes transatlàntics de la Unió Europea sobre àrees marines protegides; i Marina Monsonís, directora de La Cuina del MACBA i artista visual que connecta la cuina amb aspectes socials i polítics. Davant les dades sobre el consum de peix de proximitat, Marina Monsonís va posar sobre la taula la possibilitat de diversificar el consum segons la producció autòctona del territori: “si no hi ha peix per menjar-ne tres dies a la setmana, podem reduir-lo a un dia i buscar la proteïna en altres aliments com llegums”. Malgrat que la sobirania alimentària a Barcelona sembli una utopia, totes les presents van destacar que per avançar en aquest tema és indispensable una implicació major per part de les institucions educatives per revertir la desinformació alimentària de les generacions més joves. Les intervencions de pescadors, peixateres i docents entre el públic també van generar debat sobre la qüestió del relleu generacional i la formació. Cristina Caparrós va matisar que, malgrat que és important engrescar als joves, també ho és dignificar el treball i formar les generacions que porten tota una vida pescant. Així mateix, Francesc Leyva va apuntar que a les peixateries també es troben amb una situació similar i cal treballar perquè la professió no suposi un sacrifici personal. Sobre la compatibilitat entre turisme i cura del medi ambient, es va subratllar que “el tipus de turisme que tenim no ens està aportant cap aspecte positiu en el tema climàtic”. En aquesta línia, Puri Canals va afegir que, sovint el problema es troba en voler “resoldre els problemes des del mateix plantejament fragmentat que els va causar”. Necessites finançament per un projecte? Per concloure la sessió, Xavier Socias, gerent del GALP Costa Central va presentar els ajuts del Fons Europeu de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), que actualment tenen una convocatòria oberta fins a 2028. Des dels cinc GALPS catalans, es canalitzen els ajuts segons sis objectius estratègics per donar suport a projectes relacionats amb la pesca sostenible i local, tant pesquers, com educatius, culturals o d’acció local. Més informació sobre la convocatòria vigent aquí. Més informació Agròpolis Ajuts FEMPA - GALP Costa Central
19/12/2025 - 17:21 h - Comercio y mercados

La última sesión de Agrópolis del año, organizada en colaboración con la Cofradía de Pescadores de Barcelona, el Instituto de Ciencias del Mar (ICM) – CSIC, el Grupo de Acción Local Pesquera (GALP) de la Costa Central y el Ayuntamiento de Barcelona, se centró en la cuestión de la pesca sostenible, buscando generar debate y sinergias entre pescadores, pescaderos, investigadores, educadores y agentes culturales que trabajan en este ámbito.

Jose Manuel, Patrón Mayor de la Cofradía de Pescadores de Barcelona, dio la bienvenida a los asistentes al equipamiento de la Cofradía con una intervención sobre las dificultades de esta para adaptarse a las demandas de la administración europea, si quiere mantener la pesca tradicional y poder vivir dignamente.

Impulsamos la economía azul

Al inicio de la sesión, se presentó el Plan Litoral de Barcelona, el plan estratégico de los espacios litorales de la ciudad que trabaja en diferentes ejes, como la maritimidad, la calidad ambiental, la transformación urbana y la economía azul. En esta línea, se ha impulsado el Observatorio de la Economía Azul de Barcelona de la mano de la Universidad de Barcelona y el Puerto de Barcelona para trabajar en una serie de medidas para que la economía marítima sea cada vez más sostenible.

Pesca y consumo de pescado en Cataluña

La sesión incluye una introducción sobre la situación actual de la pesca y el consumo de pescado en Barcelona a cargo de Miquel Ortega, investigador postdoctoral en el ICM. Los datos más recientes indican que el consumo de pescado per cápita en Cataluña es de unos 23 kg al año, una disminución respecto a años anteriores. Aun así, sigue siendo uno de los más altos de Europa y se mantiene dentro del consumo recomendado de pescado en la dieta mediterránea.

Este consumo es ecológicamente incompatible con la pesca sostenible, ya que actualmente solo un 14 % del pescado que se consume en Cataluña es de origen local. En las pescaderías, el pescado de proximidad solo representa un 20 % de las ventas. Otro reto para la pesca catalana es el relevo generacional. En Cataluña solo hay 1.500 pescadores, que no representan ni el 2 % de la población activa.

¿Es posible un consumo sostenible de pescado en Barcelona?

Estos datos se pusieron a debate en una mesa redonda con representantes de los diferentes agentes del sector: Francesc Leyva, secretario general de la Federació de Mercats Municipals de Barcelona y miembro de la Junta Directiva del Gremio de Pescaderos; Cristina Caparrós, vicepresidenta de la Asociación Catalana de Mujeres del Mar, armadora del Nudo en la Barceloneta y responsable de los proyectos Cap a la Mar y La Platjeta; Puri Canals, directora de relaciones institucionales en Underwater Gardens y coordinadora de proyectos transatlánticos de la Unión Europea sobre áreas marinas protegidas, y Marina Monsonís, directora de La Cocina del MACBA y artista visual que conecta la cocina con aspectos sociales y políticos.

Ante los datos sobre el consumo de pescado de proximidad, Marina Monsonís puso sobre la mesa la posibilidad de diversificar el consumo según la producción autóctona del territorio: “Si no hay pescado para comer tres días a la semana, podemos reducirlo a un día y buscar la proteína en otros alimentos como legumbres”. Pese a que la soberanía alimentaria en Barcelona parezca una utopía, todas las presentes destacaron que para avanzar en este tema es indispensable una implicación mayor por parte de las instituciones educativas para revertir la desinformación alimentaria de las generaciones más jóvenes.

Las intervenciones de pescadores, pescaderas y docentes entre el público también generaron debate sobre la cuestión del relevo generacional y la formación. Cristina Caparrós matizó que, pese a que es importante animar a los jóvenes, también lo es dignificar el trabajo y formar a las generaciones que llevan toda una vida pescando. Asimismo, Francesc Leyva apuntó que en las pescaderías también se encuentran con una situación similar y hay que trabajar para que la profesión no suponga un sacrificio personal.

Sobre la compatibilidad entre turismo y cuidado del medioambiente, se subrayó que: “el tipo de turismo que tenemos no nos está aportando ningún aspecto positivo en el tema climático”. En esta línea, Puri Canals añadió que, a menudo, el problema se encuentra en: “querer resolver los problemas desde el mismo planteamiento fragmentado que los causó”.

¿Necesitas financiación para un proyecto?

Para concluir la sesión, Xavier Socias, gerente del GALP Costa Central, presentó las ayudas del Fondo Europeo de Pesca y Acuicultura (FEMPA), que actualmente tienen una convocatoria abierta hasta el 2028. Desde los cinco GALPS catalanes, se canalizan las ayudas según seis objetivos estratégicos para apoyar proyectos relacionados con la pesca sostenible y local, tanto pesqueros como educativos, culturales o de acción local.

Más información sobre la convocatoria vigente aquí.