Barcelona.cat

Un reconeixement i un homenatge a Giulia Adinolfi, intel·lectual italiana que va venir el 1957 a viure a Barcelona, on va desenvolupar la seva carrera com a hispanista. Aquí va refermar el seu compromís polític comunista, antifranquista i feminista fins a la seva mort, l’any 1980.

Quan Giulia Adinolfi es va traslladar de Nàpols a Barcelona el 1957, era una dona amb un projecte professional propi centrat en l’estudi, un treball que li donava independència econòmica i un compromís polític moral que orientava la seva pràctica. Era una dona que conreava els sabers necessaris per crear i recrear la vida i els vincles entre les persones.

Giulia Adinolfi i Manuel Sacristán s’havien casat a Nàpols i van escollir Barcelona com a lloc de residència perquè, per a ells, la lluita contra el franquisme era prioritària. Atesa la clandestinitat i la repressió de la dictadura, la seva decisió suposava una forma de vida no gens fàcil que, tanmateix, aspirava a ser una vida plena.

Mestra i hispanista de formació, va treballar a Barcelona com a professora de primària, secundària i d’universitat; alhora, desenvolupava la seva recerca sobre Antoni de Capmany i, posteriorment, sobre Maria de Cazalla. Giulia Adinolfi va participar en la creació del Moviment de Dones Democràtiques, propiciat el PSUC i, posteriorment, en la lluita del professorat per una universitat democràtica. Va ser fundadora del sindicat de CCOO de l’ensenyament. També va participar en la vida política i cultural de la ciutat col·laborant amb la revista clandestina Nous Horitzons, amb Materiales i amb Mientras tanto.

Per a les editores, la lectura dels seus últims textos a la revista Mientras tanto (1979-80) va ser una revelació que va tocar decisivament les seves vides. Avui retornen el deute contret amb Giulia Adinolfi Sellitti reunint en un llibre textos seus, en diàleg amb altres dones que van mantenir una relació viva amb ella o que l’han coneguda amb els seus textos.