Dissenyat per contenir el principal restaurant de la fira durant els mesos que va durar l’Exposició Universal de 1888, el Castell dels Tres Dragons avui dia forma part del Museu de Ciències Naturals. En aquest edifici es troben les col·leccions, a més de l’àrea científica i de recerca del museu.
Ubicat en un extrem del parc de la Ciutadella, el Castell dels Tres Dragons havia de funcionar com a reclam arquitectònic i com a cafè restaurant durant els mesos que va durar l’Exposició Universal de 1888. Tot i això, alguns problemes durant l’execució de les obres van fer que Lluís Domènech i Montaner abandonés el projecte i l’acabés un altre arquitecte quan ja quedava poc temps per clausurar la fira. Malgrat l’èxit relatiu dels inicis, ben aviat el Castell dels Tres Dragons, que va adoptar el nom d’una obra teatral de Serafí Pitarra, es va convertir en un emblema de la Barcelona modernista.
El Castell dels Tres Dragons reuneix alguns dels trets més característics del modernisme català: la construcció de maó vist, la forma majestuosa i fantasiosa (en aquest cas, un castell de planta quadrada amb quatre torres), l’ús de ferro forjat i de ceràmica per a la decoració, etc.
L’edifici ha tingut diversos usos des que es va construir: pocs anys després de la fi de la fira es va reobrir com a Museu d’Història i l’any 1920 es va readaptar per contenir el Museu de Zoologia. Actualment és una de les cinc seus del Museu de Ciències Naturals i es dedica a la recerca, conservació i divulgació de les col·leccions del museu, a més de la publicació d’obra especialitzada. Bona part de les seves dades són accessibles en línia a través del portal Global Biodiversity Information Facility.
Rehabilitació de l’Hivernacle
Inicialment, l’arquitecte Josep Fontserè i Mestres va projectar un hivernacle per a la Ciutadella com a part d’un programa museístic i científic (format per l’Hivernacle, l’Umbracle i el Museu Martorell) i l’edifici es va aixecar segons el projecte de l’arquitecte Josep Amargós i Samarach amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, amb una estructura metàl·lica i tancaments de vidre. De la mateixa manera que l’Umbracle, l’Hivernacle s'utilitzà durant l'Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències, tot i que es va construir per conrear-hi i exhibir-hi plantes tropicals.
Va funcionar un temps com a restaurant i des del 2006 l'edifici està en desús. A l’agost de 2022 van començar les obres de remodelació de l’Hivernacle. La rehabilitació de l’Hivernacle té un doble objectiu: la restauració de l’edifici patrimonial i resoldre les patologies detectades en la darrera actuació que es va fer. Aquest edifici d’uns 1.000 metres quadrats i catalogat com a bé cultural d’interès nacional està format per treus naus: la central, més alta, i dues de laterals, la nau Picasso i la nau Magnòlies. Totes tres requereixen actuacions profundes de rehabilitació.
L’objectiu dels treballs són la restauració de l’edifici patrimonial, que encara manté l’ús original d’hivernacle, definir la solució tècnica adient per resoldre les patologies estructurals detectades i finalitzar totalment la restauració interior i exterior de l’Hivernacle. Així mateix, es dotarà l’edifici d’un sistema de ventilació monitorat i d’humidificadors. Les actuacions comportaran una inversió de prop de 2 milions d’euros i es preveu que les obres tinguin una durada d’un any. Aquesta actuació s’emmarca dins l’estratègia de rehabilitació i posada en valor del patrimoni de la ciutat. A més, és clau per consolidar el parc de la Ciutadella com a espai estratègic que engloba una sèrie d’actius molt rellevants des del punt de vista mediambiental, patrimonial, cultural i també del coneixement i la innovació.
Millores a l'Umbracle
Edifici projectat per Josep Fontserè el 1883 i presentat al concurs públic per a la construcció del parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.
L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures. Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes i formen un espai cobert trilobulat: un arc central més gran i dos de més petits a cada lateral, tot cobert de fusta. A l’interior conté una col·lecció important de planta exòtica, marcada amb un recorregut botànic, i esdevé un espai de calma i tranquil·litat.
Actualment algunes de les estructures estan degradades, com són les portes (tant la principal com la posterior), ja que les fustes s’han fet malbé.
Amb el Pla d’inversió municipal (PIM) 2023-2027 està previst redactar un projecte de rehabilitació i executar-lo com més aviat millor. El projecte i la rehabilitació s’estimen en dos milions d’euros.
Amb la rehabilitació de l’Hivernacle i del Museu Martorell, la rehabilitació de l’Umbracle és del tot imprescindible per mantenir l’eix del coneixement que establia el disseny original del parc i posteriorment l’Exposició Internacional del 1888.
Rehabilitació del Museu Martorell
El 2021 es va iniciar el procés de rehabilitació integral del Museu Martorell, el primer museu públic de la ciutat i embrió del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquest edifici d’estil neoclàssic es va inaugurar l’any 1882. L’equip d’arquitectes VGV (Oriol Valls, Izaskun González i Ramon Valls) va guanyar el concurs d’idees per a la reforma d’aquest antic edifici que a partir de 1924 va esdevenir el Museu de Geologia.
Actualment el nou equipament es destinarà a exposicions temporals sobre ciències naturals en el sentit més ampli i, per aquest motiu, passa a anomenar-se Centre Martorell d’Exposicions.
El criteri general adoptat per a la rehabilitació de l’edifici, catalogat com a bé d’interès local, ha estat preservar al màxim la configuració original i la volumetria. S’hi afegirà un nou accés que suposarà un canvi significatiu sense modificar la imatge global de l’edifici. A més de l’entrada principal pel parc de la Ciutadella, un segon accés pel passeig Picasso amb tres grans obertures a la façana donarà transparència al Museu i connectarà el parc de la Ciutadella amb el barri del Born.
La rehabilitació de l’antic Museu Martorell suposa la recuperació i posada en normativa d’un edifici històric i singular de la ciutat, l’ús públic de l’espai i reafirmar la vessant científica del parc de la Ciutadella.
