Tant la mida com la ubicació estratègica, al bell mig de la ciutat, el converteixen en un espai de referència metropolitana, amb una freqüentació altíssima (set milions de visitants l’any), tant de la ciutadania de Barcelona com d’altres visitants. Tot i que el parc s’ha convertit en l’escenari de tota mena d’usos i de celebracions, segueix tenint un paper clau com a infraestructura verda per als barris del seu entorn i per al conjunt de la ciutat.
Per donar resposta als reptes que presenta actualment el parc, s’ha iniciat un procés de rehabilitació, dividit en dues fases. Aquest procés està inclòs en un pla director de contingut més ampli que persegueix millores en el verd i les infraestructures, però també en l’accessibilitat i les connexions amb els barris de l’entorn i en la promoció de nous usos vinculats a la ciència, a la cultura i al coneixement.
Millores realitzades
La primera fase de la rehabilitació del parc es va executar entre el juny del 2020 i el gener del 2022.
En aquesta fase, l’Institut de Parcs i Jardins va rehabilitar la plaça de Joan Fiveller, antiga plaça d’Armes, amb un pressupost d’1.787.236,40 euros i seguint criteris de recuperació històrica de tots els elements, tant materials com vegetals. L’antiga plaça d’Armes és un dels espais més emblemàtics del parc de la Ciutadella, catalogat com a jardí històric i declarat Monument Històric Artístic el 1951.
Les obres tenien la doble voluntat de recuperar l’aspecte original d’aquests jardins i millorar-ne el drenatge, substituir el paviment de sauló i recuperar els parterres i les vorades. També es va renovar bona part de la vegetació, i s’hi han plantat 20.836 exemplars de verd entre arbres, arbustos, tanques de xiprers, tanques de murtra i planta vivaç.
Poc després de l’inici de les obres, es van localitzar unes restes arqueològiques de la muralla que anteriorment ja havien estat documentades, però l’actuació de rehabilitació ha de permetre ampliar l’estudi arqueològic, amb la realització d’una fotogrametria per transformar una fotografia plana en un model de tres dimensions. Al subsol d’aquest jardí hi ha les restes de la Ciutadella borbònica, construïda al segle xviii, i restes de les muralles medievals de la ciutat dels segles xiv i xvi, elements que estan catalogats com a bé cultural d’interès nacional. També es conserven restes de l’antic barri de la Ribera, parcialment destruït en el moment d’edificar la fortalesa militar, restes de l’Exposició Universal del 1888 i altres estructures edificades quan l’espai ja tenia un ús de parc urbà.
Millores previstes
La segona fase de les obres, que està previst que comenci el juliol del 2023, es finançarà amb un projecte del fons Next Generation, amb un pressupost estimat de 3,7 milions d’euros.
En aquesta fase, d’una durada prevista de quinze mesos, es preveuen millores en quatre àmbits del parc: el passeig de Joaquim Renart, els jardins de Josep Fontserè i els seus accessos, el passeig dels Til·lers i el sector central. Les actuacions previstes són:
- Millora de la capacitat de drenatge del parc.
- Millora dels paviments granulars que constitueixen el parc.
- Tractament del sauló (incloent-hi la millora de l’estabilitat mitjançant additius) en determinades zones i recuperació de la permeabilitat on hagi quedat alterada per la presència d’argiles.
- Remodelació de les vorades del parc que estiguin deteriorades.
- Remodelació dels límits dels parterres, estabilitzant-ne les vorades i substituint-hi les peces deteriorades.
- Adequació a la normativa de les reixes de recollida d’aigües.
- Restauració de les zones dels parterres afectades per la millora del drenatge.
- Actuació per tal d’evitar la creació de bassals al paviment de sauló al voltant dels parterres.
- Aplicació de l’estratègia residu zero, que pretén aconseguir que tots els residus que es generin durant el procés s’integrin d’una manera o una altra a la resta del parc.
El pla director
El pla director del parc identifica tres grans eixos d’intervenció:
- Millores en el verd i la infraestructura del parc. Compatibilitzar els usos del segle xxi amb el caràcter patrimonial i simbòlic del parc històric. Maximitzar el funcionament del parc com a infraestructura verda i de biodiversitat i reconèixer i integrar de manera respectuosa i equilibrada els usos vinculats al lleure i a l’oci. Rehabilitar i reactivar els equipaments deteriorats o sense ús i millorar i modernitzar la infraestructura i les instal·lacions.
- Millorar l’accessibilitat i les connexions del parc amb els barris de l’entorn. Augmentar la permeabilitat del parc i millorar la continuïtat dels eixos de la ciutat que arriben al parc per facilitar la mobilitat dels vianants i del veïnat. Passar d’un espai “recinte” a un espai “ròtula”.
- Preparar el parc per oferir nous usos vinculats a la ciència, a la cultura i al coneixement. Entendre el parc com una infraestructura i una xarxa d’espais de coneixement que es nodreix de la tradició científica i divulgativa del parc en els seus orígens i que destaca i pretén potenciar els projectes científics ja existents actualment a la zona.
