La Barcelona contemporània

  • Torre Mapfre i Hotel Arts

Capital de Catalunya

Amb la restauració de la Generalitat l’any 1977, Barcelona va tornar a ser la capital de la Catalunya autonòmica i va iniciar la recuperació de la seva identitat, cultura i llengua pròpies.

Mentre la ciutat creixia industrialment i demogràficament, els esdeveniments polítics i socials, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura posterior, van definir uns temps convulsos. A finals del segle XX, amb l’arribada de la democràcia, Barcelona va ressorgir, com una au fènix, disposada a convertir-se en una gran metròpoli del segle XXI.

Les llums d’un nou temps

La introducció de l’electricitat a principis del segle XX va marcar una nova etapa en el futur de la ciutat industrial. S’hi va instal·lar la Companyia Barcelonesa d’Electricitat, que generaria una activitat creixent i que, l’any 1925, ja arribaria a produir un terç de l’energia total generada a Espanya i un 70% de la de Catalunya.

L’augment de l’activitat industrial i la necessitat contínua de més treballadors va anar de la mà del creixement de la classe obrera, que es mostrava descontenta amb les condicions de treball. A finals de juliol del 1909, va esclatar una vaga general que va derivar en una revolta popular coneguda com a Setmana Tràgica. Durant aquells dies de confrontament social es van cremar esglésies i convents, i per tot Barcelona hi havia incendis i saquejos. La revolta va ser sufocada per l’exèrcit i es va saldar amb 2.500 detinguts. Però l’agitació social va continuar, i la consolidació del moviment obrer va donar com a resultat més important la introducció de la jornada laboral de vuit hores.

La Barcelona noucentista

Paral·lelament, també va augmentar el sentiment nacionalista català. A principis de segle XX, una sèrie de polítics i intel·lectuals van començar a treballar plegats per recuperar la cultura i la llengua catalanes i van inaugurar un moviment conegut com a Noucentisme. Aquest nou estil es va estendre a la literatura i les arts, i va vestir la ciutat amb una nova arquitectura que retornava a les formes clàssiques d’herència mediterrània, en contra de l’exaltació modernista. Els noucentistes van engegar una reforma i millora del sistema educatiu. Volien fer Barcelona la capital de la cultura catalana, i van constituir a la ciutat institucions com l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Capital de Catalunya

Amb la restauració de la Generalitat l’any 1977, Barcelona va tornar a ser la capital de la Catalunya autonòmica i va iniciar la recuperació de la seva identitat, cultura i llengua pròpies.

Foto: TAVISA

L'Exposició Internacional del 1929

L’Exposició Internacional del 1929 va significar la transformació de la muntanya de Montjuïc, on es va instal·lar el recinte firal, amb el Palau Nacional com a recinte principal i la Font Màgica al davant.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Foto: V. Zambrano

El Pavelló Mies van der Rohe

El que va ser el pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per Mies van der Rohe, és avui dia una icona arquitectònica del moviment modern.

Fundació Mies van der Rohe
Foto: V. Zambrano

El Pavelló de la República

Rèplica del Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Universal de París del 1937, aquest edifici acull el Centre d’Estudis Històrics Internacional i una biblioteca especialitzada en la Segona República.

Pavelló de la República (PIC)
Foto: P. Herrero

El Refugi 307

Al Poble-sec, el Refugi 307 és un dels 1.300 que van haver de construir els barcelonins durant la Guerra Civil. Actualment és un dels espais patrimonials del Museu d’Història de Barcelona, que hi organitza visites guiades.

Museu d'Història de Barcelona
Foto: P. Navarro

El refugi antiaeri de la plaça del Diamant

Un dels refugis més grans que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil va ser el de la plaça del Diamant de la vila de Gràcia. El Taller d’Història de Gràcia hi organitza visites guiades.

Refugi antiaeri de la plaça del Diamant
Foto: TAVISA

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Per acollir els Jocs Olímpics d’estiu, la ciutat es va transformar. Amb l’Anella Olímpica de Montjuïc com a epicentre, Barcelona 92 es va viure intensament arreu de l’àrea metropolitana.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Foto: A. Lajusticia

El Fòrum de les Cultures 2004

L’any 2004, Barcelona va celebrar el primer Fòrum Universal de les Cultures, un esdeveniment de caire internacional que va aprofundir en la diversitat cultural i que va tenir com a seu un nou recinte, el Fòrum.

Arxiu Municipal Contemporani
Foto: V. Zambrano

El Districte 22@

La zona que concentra el coneixement a Barcelona és el projecte de transformació urbanística més important de la ciutat en els darrers anys i un dels més ambiciosos d’Europa d’aquestes característiques.

22@Network BCN