La ciutat moderna i industrial

  • Vista aèria de l'Eixample

El motor econòmic

Després de la guerra de Successió, Barcelona va quedar molt debilitada, però van ser molts els comerciants i emprenedors que van iniciar noves activitats econòmiques que van arrelar ràpidament.

A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.

Un canvi de paradigma

La Barcelona comercial i artesana de l’època medieval s’havia posicionat com una potència marítima important. Quan la Corona d’Aragó va passar a formar part de la nova monarquia hispànica, i la conquesta d’Amèrica va desplaçar el comerç cap a l’Atlàntic, l’activitat comercial marítima va disminuir. La monarquia es va traslladar a Castella, mentre que Barcelona va restar en mans d’un virrei.

Les tensions amb el poder central van ser habituals al llarg dels segles XVI i XVII, i l’any 1640, arran de la guerra que Felip IV de Castella mantenia contra França, i que implicava una gran càrrega econòmica pels comtats del Principat de Catalunya, la població catalana es va revoltar. Era el dia de Corpus, i ha passat a la història com el Corpus de Sang, el dia que va esclatar la guerra dels Segadors, un conflicte que va durar onze llargs anys i durant el qual la ciutat de Barcelona va patir un setge de catorze mesos que va ser definitiu per posar punt final a la guerra. Com a conseqüència d’aquesta guerra, l’any 1659 Espanya i França van signar el tractat dels Pirineus, en què els comtats del nord del Principat de Catalunya —el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya— van passar a mans franceses. 

La Barcelona de l’Onze de Setembre

Després de la mort del rei Carles II d’Espanya, darrer monarca de la casa d’Àustria, que va deixar la monarquia sense hereu per legítima descendència, l’any 1701 es va desencadenar un gran conflicte internacional: la guerra de Successió espanyola. Des de Castella es defensava l’herència borbònica, i Europa es va dividir entre els partidaris de l’entronització de Felip V de Borbó, nét del rei Lluís XIV de França, al qual donaven suport els castellans per reforçar l’expansionisme francès, i els partidaris de l’arxiduc Carles III d’Àustria, a qui donaven suport Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos. En aquesta balança, Catalunya, amb Barcelona al capdavant, es va posicionar a favor de l’arxiduc d’Àustria, per tal de mantenir els estatuts propis, conscient que els borbònics volien instaurar una monarquia absolutista.

El motor econòmic

Després de la guerra de Successió, Barcelona va quedar molt debilitada, però van ser molts els comerciants i emprenedors que van iniciar noves activitats econòmiques que van arrelar ràpidament.

Foto: S. Rambla

El Born Centre de Cultura i Memòria

Un dels jaciments arqueològics urbans més grans d’Europa, amb 8.000 metres quadrats, conserva la trama urbana d'una part del barri de la Ribera, enderrocat després de la desfeta de la guerra de Successió.

El Born Centre de Cultura i Memòria
Foto: J. Play

La Casa de la Barceloneta 1761 (CB-1761)

A tocar del nou port, l’any 1753 es va iniciar l’edificació del barri barroc de la Barceloneta. La CB-1761, avui dia recuperada i oberta al públic, és un exemple del tipus de construcció original.

Casa de la Barceloneta 1761
Foto: HEMAV

L’Exposició Universal del 1888

La celebració de l’Exposició Universal a Barcelona l’any 1888 es va fer en el nou parc de la Ciutadella, i tenia l’accés principal per l’Arc de Triomf.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Foto: ICUB

La Fabra i Coats

La fàbrica Fabra i Coats, del segle XIX, és el millor espai per conèixer el model industrial de la ciutat de l’època. El recinte, avui recuperat, ofereix avui dia projectes culturals i educatius.

Fabra i Coats
Foto: V. Zambrano

El Museu Nacional d’Art de Catalunya

Entre els seus fons, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) integra les col·leccions del Renaixement, del barroc i la d’art modern, que permeten conèixer l’evolució de l’art català i europeu.

Museu Nacional d’Art de Catalunya
Foto: HEMAV

El castell de Montjuïc

L’antiga fortalesa militar és avui dia un equipament municipal dedicat a la memòria històrica de la ciutat. Envoltat de jardins i situat al cim de Montjuïc, és a més un mirador impressionant.

Castell de Montjuïc
Foto: V. Zambrano

El Palau de la Virreina

A finals dels segle XVIII, qui havia estat virrei del Perú va tornar a Barcelona i va construir el Palau de la Virreina, un dels edificis civils d’estil barroc més destacats de la ciutat, que avui dia és la seu del Centre de la Imatge.

Palau de la Virreina
Foto: J. Play

El Museu d’Història de Catalunya

Ubicat al Palau del Mar, el Museu d’Història de Catalunya convida a fer un repàs de la història de la societat catalana des d’època prehistòrica fins a l’actualitat.

Museu d’Història de Catalunya