Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Català (Canviar idioma)

  • Català
  • Castellano
  • English
  • www.barcelona.cat
  • Català
  • Logo Ajuntament de Barcelona
  • www.barcelona.cat
  • Ajuntament de Barcelona

Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Català (Canviar idioma)

  • Català
  • Castellano
  • English
Vés al contingut

Barcelona

Main navigation

  • Barcelona.cat
  • Plànol, Guia BCN, barris i districtes, salut, estudis, accessibilitat, medi ambient, sostenibilitat, infants, joves, persones grans, mercats, diversitat, ajuts, mascotes, telèfons d'utilitat Viure a Bcn

    Viure a Bcn

    Tot el necessari per fer més fàcil el teu dia a dia a la ciutat i als seus barris

    • Portada
    • Fem barri
    • Habitatge públic
    • Salut
    • Estudis
    • Nens i nenes
    • Adolescents i joves
    • Persones grans
    • Accessibilitat
    • Diversitat
    • Medi ambient i sostenibilitat
    • Animals de companyia
    • Fem mercat
    • Directori de la ciutat
    • Plànol BCN
    • Serveis i ajuts
    • Telèfons d'utilitat
  • Planificador de rutes, estat del trànsit, transport públic, bicicleta, a peuCom s'hi va

    Com s'hi va

    Cerca la millor manera de moure't i desplaçar-te per Barcelona

    • Portada
    • Planifica la teva ruta
    • Trànsit
    • Transport públic
    • Bicicleta
    • A peu
    • Zona de baixes emissions
  • Mercat laboral, feina, prestacions, formació, serveis per a emprenedors, empreses, sectors estratègicsTreball i empresa

    Treball i empresa

    Eines sobre el món laboral, empresarial i de l’emprenedoria

    • Portada
    • Cerques feina?
    • Vols emprendre?
    • Formació contínua
    • Tens un negoci?
  • Agenda, cursos, parcs, platges, Font Màgica, cultura, comerç, esports, lleureQuè pots fer a BCN

    Què pots fer a BCN

    Tota l'oferta d’activitats i espais per aprofitar al màxim la teva ciutat

    • Portada
    • Agenda
    • Cursos i tallers
    • Activitats familiars
    • Posa’t en forma
    • Estiu
    • Banys i platges
    • Parcs i jardins
    • Font Màgica
    • Compres
    • Menjar i beure
    • Cultura 100 %
    • Guia BCN
  • Punts d’interès de la ciutat, història, cultura popular, paisatge urbà, publicacionsConeix BCN

    Coneix BCN

    Coneix i descobreix els punts d'interès, la cultura popular i la història de Barcelona.

    • Portada
    • Punts d'interès de la ciutat
    • Barcelona Llibres
    • Tradicions i memòria
    • La història
    • Imatges Barcelona
  • Creació, innovació, transformació, participació ciutadana, inclusió, projectes col•lectiusImplica’t

    Implica’t

    Coneix iniciatives de creació, innovació i transformació i implica-t’hi

    • Portada
    • Innova i crea
    • Transforma-la
    • Participa i implica't
  1. Inici
  2. / Coneix BCN
  3. / La història

La ciutat moderna i industrial

Vista aèria de l'Eixample

A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.

Un canvi de paradigma

La Barcelona comercial i artesana de l’època medieval s’havia posicionat com una potència marítima important. Quan la Corona d’Aragó va passar a formar part de la nova monarquia hispànica, i la conquesta d’Amèrica va desplaçar el comerç cap a l’Atlàntic, l’activitat comercial marítima va disminuir. La monarquia es va traslladar a Castella, mentre que Barcelona va restar en mans d’un virrei.

Les tensions amb el poder central van ser habituals al llarg dels segles XVI i XVII, i l’any 1640, arran de la guerra que Felip IV de Castella mantenia contra França, i que implicava una gran càrrega econòmica pels comtats del Principat de Catalunya, la població catalana es va revoltar. Era el dia de Corpus, i ha passat a la història com el Corpus de Sang, el dia que va esclatar la guerra dels Segadors, un conflicte que va durar onze llargs anys i durant el qual la ciutat de Barcelona va patir un setge de catorze mesos que va ser definitiu per posar punt final a la guerra. Com a conseqüència d’aquesta guerra, l’any 1659 Espanya i França van signar el tractat dels Pirineus, en què els comtats del nord del Principat de Catalunya —el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya— van passar a mans franceses. 

La Barcelona de l’Onze de Setembre

Després de la mort del rei Carles II d’Espanya, darrer monarca de la casa d’Àustria, que va deixar la monarquia sense hereu per legítima descendència, l’any 1701 es va desencadenar un gran conflicte internacional: la guerra de Successió espanyola. Des de Castella es defensava l’herència borbònica, i Europa es va dividir entre els partidaris de l’entronització de Felip V de Borbó, nét del rei Lluís XIV de França, al qual donaven suport els castellans per reforçar l’expansionisme francès, i els partidaris de l’arxiduc Carles III d’Àustria, a qui donaven suport Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos. En aquesta balança, Catalunya, amb Barcelona al capdavant, es va posicionar a favor de l’arxiduc d’Àustria, per tal de mantenir els estatuts propis, conscient que els borbònics volien instaurar una monarquia absolutista.

Mostra'n més

Barcelona va acollir l’arxiduc com un gran rei, que fins i tot va celebrar les noces amb la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, l’agost del 1708, a l’església de Santa Maria del Mar del barri del Born de la Ciutat Comtal, amb tots els barcelonins al carrer celebrant-ho. Però el 1713, Espanya i Anglaterra van signar el tractat d’Utrecht, en el qual reconeixien l’hereu borbònic com a rei d’Espanya. A canvi, Felip V de Borbó va cedir territoris fins aleshores espanyols, com part dels Països Baixos, Nàpols i el regne de Sardenya a l’hereu de la casa d’Àustria, que va ser proclamat emperador amb el nom de Carles VI.

Els catalans, immersos en plena guerra, es van quedar sols però van resistir. Barcelona va patir un altre cop un llarg setge, que la va mantenir de nou catorze mesos aïllada i atacada amb bombes i canons. Va caure derrotada l’11 de setembre de 1714, sotmesa a les tropes borbòniques. I amb aquesta derrota, Catalunya sencera es va rendir.

Després de la guerra, l’exèrcit de Felip V va abolir el Consell de Cent, la Generalitat i les universitats catalanes, i va imposar el Decret de Nova Planta que anul·lava les antigues llibertats i drets. A més, va ordenar enderrocar gran part del barri de la Ribera per construir-hi la Ciutadella, una fortalesa militar per vigilar els barcelonins, als quals va atemorir durant més de cent anys. Les restes d’aquell barri enderrocat es poden veure actualment al jaciment d'El Born Centre Cultural.

La modernització d’una ciutat

Després de la guerra de Successió, Barcelona va quedar molt debilitada, però van ser molts els comerciants i emprenedors que van iniciar noves activitats econòmiques que van arrelar ràpidament. La construcció d’un nou port i l’obertura del comerç marítim a finals del segle XVIII va revifar una activitat que implicava molts oficis, des de comerciants fins a mariners i artesans, vinculats d’una manera o altra a l’activitat portuària. Les incipients indústries tèxtils van donar origen a un sector que es va estendre i consolidar al segle XIX, introduint el vapor a les fàbriques i oferint feina a un gran nombre de treballadors que arribaven a Barcelona per poblar els nous barris obrers que creixien fora de muralles. El Poblenou, el Poble-sec, Sants i Hostafrancs van ser els nuclis que més van viure l’activitat industrial de la ciutat, llocs que encara conserven la fisonomia d’aquells temps.

El segle XIX també va ser convuls i molt bèl·lic. A més de les guerres, l’enfrontament entre lliberals i conservadors, i la forta oposició dels barcelonins a la regència del general Espartero, van fer que el general, per tal de fer callar i sotmetre la població, ordenés bombardejar Barcelona el desembre del 1842 des del Castell de Montjuïc.

Però el barcelonins, tossuts, van seguir endavant. La ciutat, cada cop més poblada, es va alliberar de les antigues muralles medievals, i amb l’enderroc es va iniciar una fase d’ampliació dissenyada per l’urbanista i arquitecte Ildefons Cerdà, coneguda com a Pla Cerdà, que donaria com a resultat el nou districte de l’Eixample. També va ser en aquesta època, a meitat del segle XIX, quan els barcelonins, per fi, van recuperar els terrenys ocupats pels militars borbònics a l’antic barri de la Ribera i van aconseguir l’enderroc de la fortalesa militar. I la zona es va transformar en un gran parc, que s’estrenaria com a recinte firal per acollir l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Una nova burgesia, sorgida amb els nous industrials enriquits, va transformar i embellir Barcelona per adequar-la als nous temps. Arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier i tants altres van fer seu l’estil imperant a Europa i van omplir la ciutat, especialment el nou barri de l’Eixample, d’edificis modernistes. I amb aquesta nova època també es va iniciar la Renaixença, una nova etapa de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, abolides des de la fi de la guerra de Successió, i que va fixar les bases per al naixement d’un nou catalanisme polític.

Tanca

El motor econòmic

Després de la guerra de Successió, Barcelona va quedar molt debilitada, però van ser molts els comerciants i emprenedors que van iniciar noves activitats econòmiques que van arrelar ràpidament.

El Born Centre de Cultura i Memòria

Un dels jaciments arqueològics urbans més grans d’Europa, amb 8.000 metres quadrats, conserva la trama urbana d'una part del barri de la Ribera, enderrocat després de la desfeta de la guerra de Successió.
El Born Centre de Cultura i Memòria
El jaciment del Born

La Casa de la Barceloneta 1761 (CB-1761)

A tocar del nou port, l’any 1753 es va iniciar l’edificació del barri barroc de la Barceloneta. La CB-1761, avui dia recuperada i oberta al públic, és un exemple del tipus de construcció original.
Casa de la Barceloneta 1761
La Casa de la Barceloneta 1761

L’Exposició Universal del 1888

La celebració de l’Exposició Universal a Barcelona l’any 1888 es va fer en el nou parc de la Ciutadella, i tenia l’accés principal per l’Arc de Triomf.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Vista de l'Arc de Triomf

La Fabra i Coats

La fàbrica Fabra i Coats, del segle XIX, és el millor espai per conèixer el model industrial de la ciutat de l’època. El recinte, avui recuperat, ofereix avui dia projectes culturals i educatius.
Fabra i Coats
El MUHBA a la Fabra i Coats

El Museu Nacional d’Art de Catalunya

Entre els seus fons, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) integra les col·leccions del Renaixement, del barroc i la d’art modern, que permeten conèixer l’evolució de l’art català i europeu.
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Façana del Museu Nacional d’Art de Catalunya

El castell de Montjuïc

L’antiga fortalesa militar és avui dia un equipament municipal dedicat a la memòria històrica de la ciutat. Envoltat de jardins i situat al cim de Montjuïc, és a més un mirador impressionant.
Castell de Montjuïc
Vista del Castell de Montjuïc

El Palau de la Virreina

A finals dels segle XVIII, qui havia estat virrei del Perú va tornar a Barcelona i va construir el Palau de la Virreina, un dels edificis civils d’estil barroc més destacats de la ciutat, que avui dia és la seu del Centre de la Imatge.
Palau de la Virreina
Façana del Palau de la Virreina

El Museu d’Història de Catalunya

Ubicat al Palau del Mar, el Museu d’Història de Catalunya convida a fer un repàs de la història de la societat catalana des d’època prehistòrica fins a l’actualitat.
Museu d’Història de Catalunya
Entrada del Museu d’Història de Catalunya
Logo de l'Ajuntament de Barcelona
  • Mapa web
  • Contacte
  • Avís legal
  • Accessibilitat