El cementiri de Sant Andreu

Carrer dels Garrofers, 35*47

A la placeta d’entrada hi ha els panteons de famílies importants com ara els Basté, els Fabra o els Guix. Una de les tombes més visitades és la del capellà Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu, seminarista jove a qui el bisbe va prohibir dir missa perquè la seva mare practicava l’espiritisme. També és popular la tomba del poeta i dramaturg Ignasi Iglésias, de Sant Andreu.

Uns orígens medievals

L’origen del cementiri de Sant Andreu es remunta a l’edat mitjana, quan el fossar parroquial de Sant Andreu de Palomar va quedar petit. A partir del 1837 es va buscar un nou emplaçament per al cementiri, que a la fi es va situar als terrenys de la masia de Can Calç, un espai tranquil ben a prop del camí de Sant Andreu a Horta i sobre una petita elevació a resguard de la riera de Sant Andreu. L’any 1839 es va inaugurar i beneir el nou cementiri.

Amb l’agregació de Sant Andreu a Barcelona l’any 1897, el cementiri va passar a ser de propietat municipal. La façana actual del carrer dels Garrofers és del 1927, mentre que la capella es va construir cap al 1930.

Hebreus, protestants i catòlics

Una de les peculiaritats del fossar és que conté un recinte jueu amb tombes sota terra i vegetació, seguint la tradició jueva. A més, hi ha una zona reservada per a enterraments de cristians protestants. L’any 2012 es va recuperar la pedra original del mur que envolta el cementiri.