El cementiri de Sant Gervasi

Camí del Cementiri de Sant Gervasi, 4*8

Una gran escalinata que uneix l’entrada principal amb la capella, situada a la part més alta del cementiri, divideix el recinte en dues seccions. A cada banda hi ha els blocs de nínxols, les tombes i els panteons monumentals inspirats en les torres que es van construir durant el segle XIX en aquest barri de la ciutat.

Un cementiri monumental

Catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, el cementiri de Sant Gervasi es va construir a mitjan segle XIX com a cementiri de l’aleshores municipi de Sant Gervasi de Cassoles. En els seus 12.000 metres quadrats hi ha prop de 5.000 sepultures. Hi abunden els panteons monumentals, en consonància amb les cases benestants que hi havia en aquest barri de la zona alta de Barcelona. Entre ells, destaca el panteó Cros, de l’arquitecte d’influència modernista Joan Baptista Pons i Trabal.

Cementiri de gent il·lustre

Aquí descansen les restes de personatges catalans il·lustres, com el poeta Joan Maragall. Al seu panteó, de línies senzilles, s’hi pot llegir, esculpit a la pedra: “Can Maragall”. També hi ha les restes de l’editor Víctor Seix Miralta, cofundador de l’editorial Seix Barral, o les dels arquitectes modernistes Lluís Domènech i Montaner i Cèsar Martinell. El músic Xavier Montsalvatge, el pintor Josep Guinovart o l’editor Josep Maria Castellet també estan enterrats aquí.