L'edifici de la Facultat de Dret (UB)

Av Diagonal, 684

Construït el 1957, és un exemple del canvi de l’arquitectura pública després de la Guerra Civil. Llavors, l’edifici va suposar una innovació, formalitzat en tres cossos: el de les aules, que s’organitza mitjançant un vestíbul i patis interiors; el dels seminaris, amb cinc plantes i que és perpendicular a l’avinguda Diagonal, i un tercer cos, que engloba l’administració, la biblioteca i l’aula magna.

Inspiració racionalista i funcionalista

Els arquitectes Guillem Giráldez Dávila, Pere López-Íñigo i Xavier Subias Fages van obrir un despatx d’arquitectura l’any 1956. Junts van iniciar un camí de recerca d’un llenguatge arquitectònic contemporani propi, que rebutjava l’arquitectura acadèmica i monumental que llavors imperava al país. El 1957, l’equip va emprendre el projecte de la Facultat de Dret, que l’any següent va guanyar el primer premi FAD d’Arquitectura. Per a l’arquitecte Oriol Bohigas, va ser «el primer edifici públic modern i civilitzat construït a Catalunya després de la guerra».

La integració de l’art

L’edifici transpira rigor de volums i d’estructura, i inclou la transparència de les façanes dins la composició. A més, s’hi integren les arts, com mostra el mural situat sobre la porta principal de la facultat: Les taules de la llei, de l’escultor Josep Maria Subirachs i el ceramista Antoni Cumella. La Facultat de Dret forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Historicoartístic de Barcelona.