Jardins de la Maternitat

Torna

  • None
  • None
  • None
  • None
  • None

Els jardins constitueixen un espai on el visitant pot gaudir de l'ambient de tranquil·litat pel qual van ser creats: fer més agradable un complex assistencial construït a finals del segle XIX. Les grans àrees de gespa uneixen harmònicament pavellons i accessos al recinte.


Si contemplem la perspectiva dels jardins des de dalt, les superfícies verdes de gespa donen una sensació de gran amplitud. L’espai s’organitza seguint un eix longitudinal, que, baixant per l’avinguda de Joan XXIII, connecta l’avinguda de la Diagonal amb la travessera de les Corts.

Història

Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.
A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l’espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries, com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.

Biodiversitat

Molts dels grans arbres esparsos que trobem en els amplis parterres de gespa tenen una floració espectacular, com els arbres de l’amor, amb les seves abundants i petites flors d’un color rosat intens, que apareixen a principis de primavera, o les pruneres vermelles, amb les fulles de color vermell porpra.

Als jardins hi ha 40 espècies diferents d’arbres com ara eucaliptus, moreres, oliveres, pebrers bords, xiprers i enormes pins de diferents espècies, acàcies, tipuanes, sòfores, castanyers bords, desmais, figueres, bellaombres o pollancres.
Destaquen les altíssimes palmeres datileres i de les Canàries i tres magnòlies d’una mida més que excepcional, sobretot una d’elles, gegantina, probablement la més gran de Barcelona, amb més de 12 m d’alçària i una amplada que supera amb escreix els 15 m.

Art i arquitectura

Construït a la finca de Can Cavaller, el projecte inicial de l’estructura del recinte i dels pavellons -la majoria modernistes- es va encarregar a Camil Oliveres i Cansaran, aleshores arquitecte de la Diputació, que va distribuir els edificis de manera independent pel recinte, seguint els cànons sanitaris més avançats d’aquella època. Després de la seva mort, el projecte el van continuar altres arquitectes.

Els pavellons de la lactància i de l’Ave Maria, situats a prop de l’entrada de la travessera de les Corts, són obra d’Oliveres. Josep Obrí i Cansaran continuà els treballs amb la construcció del pavelló Prat de la Riba. L’any 1924, Joan Rubió i Bellver i Josep Goday i Casals van fer el Pavelló Rosa i Goday, el Pavelló Blau. A finals dels anys 50, Manuel Baldrich i Tubau va construir el pavelló Cambó. Actualment, els edificis acullen l’IES Les Corts, l’emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona.

Adreça:
Trav Corts, 159
Districte:
Les Corts
Barri:
la Maternitat i Sant Ramon
Població:
Barcelona
Titularitat:
Centre públic

Horaris

Adreça
Trav Corts, 159

Comparteix aquest contingut