Jardins de la Vil·la Florida

C Muntaner, 548

Els jardins ocupen l’espai d’un mas històric. Jardí romàntic i afrancesat, per la disposició de la topiària amb les roses com a protagonistes.

Els rastres de la història afloren davant nostre abans d’entrar a la Vil·la Florida. La torre modernista mostra part del seu passat a la tanca de forja que ens convida a passar. Podem entrar sense por a equivocar-nos, no accedim a l’Escola de Puericultura, com indica el rètol de l’arcada, sinó a uns jardins singulars.
Uns jardins amb un ús intensiu durant tot l’any. La combinació d’espais assolellats i racons ombrívols i frescos n’han fet una zona de descans i recreació de nombrosos ciutadans.

Història

La història de la Vil·la Florida està lligada a nissagues nobiliàries, jurídiques, eclesiàstiques, comercials i industrials catalanes documentades des del 1600. Aleshores, la masia pertanyia a la família Santcliment, cavallers i membres del Consell de Cent. Posteriorment, va passar a la família Ramon, al convent de les Carmelites Descalces i a la família de Nicolau Sivilla. La propietat va continuar canviant de mans fins que fou subhastada públicament i adquirida per la família Garriga.
L’any 1902 van vendre la propietat a la família de Müller i aquests al president de l’Espanya Industrial, Rosend Llobet i Nicolau. Fou arrendada a l’aleshores Jefe Provincial de Sanidad, que la va destinar a escola de puericultura. El centre va estar operatiu durant 40 anys. Un cop acabada l’activitat docent, els anys 90, la vil·la va patir un procés de degradació fins que l’any 2004 va passar a mans de l’Ajuntament. Els jardins es van rehabilitar el 2005, mentre que el 2007 s’obria la torre com a Centre Cívic de Sant Gervasi.

Biodiversitat

A mà dreta, hi ha la part ombrívola. Allà veurem una palmera (Phoenix dactylifera), a prop de la qual creix un exemplar d’arbust floral del gènere Justícia. Als bancs que trobarem podrem gaudir de l’ombra d’un roure martinenc (Quercus pubescens), pins (Pinus pinea), troanes (Ligustrum japonicum), lledoners (Celtis australis) i magnòlies (Magnolia grandiflora). També hi creixen arbusts de llorers (Laurus nobilis), marfulls i flors de l’amor (Agapanthus africanus).
A la façana del jardí, hi ha grups d’abèlies (Abelia floribunda), una tipuana imponent (Tipuana tipu), una parkinsònia (Parkinsonia aculeata) i una xicranda (Jacaranda mimosifolia).
El darrer espai és la pèrgola amb enfiladisses, la glicina (Wisteria sinensis) i els rosers emparrats.
Al pati de sauló es poden contemplar palmeres (Washingtonia robusta i Phoenix canariensis) i tarongers (Citrus sinensis). Al fons, un eucaliptus (Eucalyptus globulus), xicrandes, fotínies (Photinia) i abèlies.

Art i arquitectura

La Biblioteca Joan Maragall, inaugurada el juny de 2014, incrementa el gaudi d’aquest espai singular. El projecte, encarregat a l’equip Baena Casamor Arquitectes, ha fet que les dues plantes de l’equipament es construeixin aprofitant els pendents i els desnivells de la zona i semisoterrant part de l’equipament. La biblioteca té una coberta enjardinada per donar continuïtat i uniformitat al jardí.
El projecte ha recuperat l’arbrat original, que s’ha mantingut durant les obres amb pins (Pinus pinea), un castanyer (Castanea sativa), til·lers (Tilia tomentosa), una fitolaca, ombú o bellaombra (Phytolacca dioica), un còcul (Cocculus laurifolius) exemplar i una palmera (Phoenix canariensis).

  • Telèfon
    Informació: 010
  • Titularitat
    Centre públic
Adreça:
C Muntaner, 548
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Barri:
Sant Gervasi - la Bonanova
Població:
Barcelona

Horaris

Observacions
Hora de tancament
aproximada, en funció de
l'horari solar (tanquen
quan es fa fosc, al capvespre)
Altres
Seccions d'aquest equipament
Àrea de joc infantil
Àrea de joc infantil

Es tracta d'una iniciativa que combina els elements tradicionals d'un jardí urbà amb un espai dedicat a la salut i medicina natural.Els usuaris poden caminar descalços per un itinerari de catifes amb textures diferents, senyalitzat amb plànols explicatius sobre els beneficis d'aquesta activitat.A fi de garantir la conservació de les instal.lacions, està prohibida l'entrada de gossos al recinte.