Parc de Carles I

Torna

  • None
  • None
  • None
  • None
  • None

Situat en un vèrtex del parc de la Ciutadella, forma part del gran parc del litoral que es va crear coincidint amb l’obertura al mar de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Té sis grans àrees on conviuen superfícies àmplies de gespa, fileres d’arbres de gran alçada i terres pavimentats.

El parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, cap a on es dirigeix el seu traçat.  Hi destaquen les altes fileres arbrades de xiprers i plàtans i un llarg canal d’aigua. Forma part del gran parc del litoral creat per obrir Barcelona al mar amb motiu dels Jocs Olímpics del 92.

Història

El parc de Carles I forma part dels anomenats parcs del litoral, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades. Cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990, en el marc de la renovació urbanística de la façana litoral amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Biodiversitat

D’entre els exemplars de plataners, cal esmentar especialment els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en un entorn urbà, que hi ha als carrers de la Marina, de Moscou i del Doctor Trueta. Procedeixen d’una antiga perxada o arbreda destinada a la producció silvícola. Cal recordar que és relativament corrent que després de la primera tala no s’arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca.

A prop del tram final del canal d’aigua hi ha tres bellaombres ( Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers ( Citrus aurantium) i magnòlies ( Magnolia grandiflora).

Són dignes d’esment les coníferes, representades pel pi blanc ( Pinus halepensis), el pi pinyer ( Pinus pinea) i el cedre de l’Himàlaia ( Cedrus deodara). També les palmeres datileres i de Canàries ( Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies ( Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l’om ( Ulmus pumila), el salze ( Salix babylonica), la morera ( Morus alba) i l’olivera ( Olea europaea).

Paisatgisme i disseny

A la confluència entre els carrers de Wellington i Marina, el parc s’eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere l’estació de França. Una llarga filera de xiprers marquen el camí d’unió entre les diferents parts del parc. Un gran espai de gespa i l’aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt final a aquesta zona, àmplia i elevada, del parc.

En una segona peça del parc, hi trobem àrees de descans amb racons separats per tanques vegetals i dos ponts que permeten anar d’una banda a l’altra del canal abans que acabi el seu recorregut. Juntament amb les fileres d’arbres, els turons suaus coberts d’extenses superfícies de gespa són l’altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d’aquest espai verd.

L’altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l’altra banda del carrer del Doctor Trueta, una mena de gran plaça, gairebé tota asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d’esbarjo més grans de Barcelona.

Art i arquitectura

L’escultura és El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d’alçària obra d’Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. L’escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l’Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Adreça:
Av Icària, 121
Districte:
Sant Martí
Barri:
la Vila Olímpica del Poblenou
Població:
Barcelona
Titularitat:
Centre públic
Adreça
Av Icària, 121

Telèfon

Tel.:
010

Comparteix aquest contingut