Parc de Monterols

Carrer de Muntaner, 450

El parc de Monterols és un espai verd recollit situat en un pendent que s'enfila fins als 121 metres.

Diferents camins de sauló ens condueixen fins al cim del turó, des d’on es pot contemplar una vista molt bonica sobre Barcelona. L’itinerari és circular i sovint comunica les diferents zones del parc. A banda i banda, grans arbres i importants masses arbustives fan possible que aquest espai verd quedi completament aïllat dels edificis. Tant, que el primer que sentim tan bon punt hi entrem és el refilet dels ocells, i la sensació de ser lluny de la ciutat.
Les terrasses són freqüents i converteixen en pla un terreny que no ho és. Arreu hi ha espais de descans, amb bancs per seure-hi i bona ombra. N’hi ha que tenen un encant especial, com el que està presidit per una alzina surera amb la capçada estesa damunt dels bancs. És un lloc recollit, per estar-hi tranquil.

Història

El turó de Monterols, també anomenat turó d’en Gil a principis del segle passat, fent referència a un antic propietari, és un dels espais que Nicolau M. Rubió i Tudurí −durant molts anys, responsable dels parcs i jardins de Barcelona− va incloure en el sistema d’àrees verdes que va dissenyar per a la ciutat cap al 1926. Aquest turó formava part d’una antiga finca privada amb jardí i bosc, que no es va arribar a edificar en la seva part més alta i escarpada i que, en la dècada de 1940, va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, que el va destinar a parc públic. El parc de Monterols es va inaugurar el 8 de juliol de 1947 i l’autor del projecte de remodelació va ser l’arquitecte i director de Parcs i Jardins, Lluís Riudor i Carol.

Biodiversitat

Al parc del turó de Monterols hi ha arbres de grans dimensions, entre els quals destaquen els roures, els xiprers, les alzines −una de les quals va ser plantada a principis del segle XX i forma part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona− i uns pins altíssims. Compartint espai, enormes garrofers, oliveres d’una mida més que considerable i uns quants ametllers són el vestigi del passat agrícola de Sant Gervasi. També són molt abundants els arbustos, que a la primavera floreixen amb una clara preferència pel color blanc.
La petita fondalada que resta del que va ser una pedrera ha estat enjardinada amb vegetació autòctona. La seva fesomia és feréstega i un pèl salvatge. És, sense cap dubte, el racó més espontani del parc. Aquí, als peus de dues palmeres washingtònies molt altes i esveltes, hi creixen abundosament els margallons −que són les palmeres pròpies del nostre país− i un grapat de plantes aromàtiques: romaní, farigola, espígol i sàlvia. També hi ha arbustos tan mediterranis com el llentiscle, l’arboç, la ginesta i l’avellaner.

Art i arquitectura

A la zona de descans que trobem a la dreta de l’entrada pel carrer de Gualbes, hi destaca una font de pedra decorada amb un relleu d’amorets que sostenen garlandes de flors i fruites, de la qual no es coneix l’autor. Probablement és una peça sortida del taller d’un picapedrer que devia copiar el dibuix de les figures.

  • Telèfon
    Tel.: 010
  • Titularitat
    Centre públic
Adreça:
Carrer de Muntaner, 450
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Barri:
Sant Gervasi - Galvany
Població:
Barcelona

Horaris