La col·locació del penó. L’acte més simbòlic de les festes de Santa Eulàlia és la col·locació del penó –senyera històrica de la ciutat– a la balconada principal de la Casa de la Ciutat, que es fa el 12 de febrer a tres quarts de deu del matí i s’hi queda durant tota la diada. El batlle és l’encarregat de col·locar el penó mentre sona l’himne d’«Els segadors». Tot seguit, s’enceta una jornada de portes obertes perquè els ciutadans puguin visitar l’ajuntament.

El seguici de Santa Eulàlia. El seguici de Santa Eulàlia és una gran cercavila que té l’origen el 1983 i compta amb la participació de gran part de la imatgeria festiva barcelonina: gegants, gegantons, nans, capgrossos i el Bestiari Històric de la Ciutat, encapçalats per la gegantona Laia, protagonista de la festa. La desfilada es fa el diumenge de la festa a les onze del matí i recorre places i carrers del barri Gòtic. S’acaba a la plaça de Sant Jaume amb balls protocol·laris que clouen la festa per aquest ordre: «Ball de la Gegantona Laia», «Ball de l’Àliga de la Ciutat», «Ball dels Gegants de la Ciutat» i, finalment, el «Ball de Santa Eulàlia», interpretat pels Gegants nous de la Plaça Nova.

La processó de les Laies. La processó de les Laies, un dels actes més antics de la celebració actual, consisteix en una cercavila encapçalada per les gegantes de Ciutat Vella, que aquell dia són rebatejades amb el nom de Laia. L’acte es fa el dia de Santa Eulàlia a les set del vespre a la plaça de Sant Josep Oriol, des d’on les figures inicien el recorregut per places i carrers del nucli antic, encapçalades per les Laies de la plaça Nova i del Pi i, des que va néixer, per la gegantona Laia.

Els protocols i balls de l’Àliga de la Ciutat. Després de passar per models diferents, actualment l’acte consisteix en una desfilada cívica que parteix de la plaça de Sant Jaume i s’acaba a la basílica de Santa Maria del Mar. Hi participa l’Àliga de Barcelona –escortada pel Lleó de Barcelona i els Gegants de Santa Maria del Mar–, precedida d’una rèplica del penó de Santa Eulàlia i amb l’acompanyament musical d’una formació tradicional de ministrers. Quan arriben a la plaça de Santa Maria, el Lleó i els gegants fan els balls respectius. Després la comitiva entra a Santa Maria del Mar i l’acte s’acaba amb el ball tradicional de l’Àliga de Barcelona davant l’altar de la basílica.

La diada castellera. Dins les festes de Santa Eulàlia, les colles castelleres barcelonines són protagonistes de la diada que se celebra el diumenge. Les colles castelleres es concentren a la plaça Nova per fer una cercavila fins a la plaça de Sant Jaume, on es duu a terme la jornada de castells. A mitjan camí, davant la porta de Santa Eulàlia de la catedral, algunes colles aixequen pilars d’honor. En acabat, continuen cap a la plaça de Sant Jaume, on entren caminant amb pilars carregats.

El correfoc. El correfoc és un dels actes més esperats i comença a la Rambla amb una desfilada de grups de percussió de totes les colles participants que arriba fins a la plaça de Sant Jaume. Des d’allà parteix el correfoc dels petits, que recorre carrers del barri Gòtic i s’acaba al pla de la Seu. El final de l’espectacle infantil dóna pas a l’inici del correfoc de Santa Eulàlia, que compta amb la participació de les colles de diables i bestiari de foc de la Ciutat Vella i d’algun grup convidat, i acostuma a ser la cloenda de la festa.

La ballada de sardanes. La sardana és un ball molt present en la festa d’hivern de Barcelona. El dia 12 de febrer es fa una ballada de sardanes a la plaça de Sant Jaume a càrrec de la Cobla Ciutat de Barcelona, que acaba amb la interpretació del «Ball de Santa Eulàlia», coincidint amb l’arribada de la processó de les Laies. També durant els dies de celebració es fan més ballades en els espais de la festa, organitzades per les entitats sardanistes de la ciutat.