La ciutat està plena de bèsties fogueres
Malgrat que a casa nostra és l’indret on aquesta figura ha fet fortuna, no és pas exclusiva del pessebre català: podem trobar-ne a Múrcia, Portugal o Nàpols
Les vuit agrupacions castelleres que té Barcelona participen a les jornades del dia de la Mercè i de Santa Eulàlia. Les coneixes totes?
De crema cremada, d'Agramunt, de Xixona, d'Alcant, de xocolata, de massapà... A vosaltres quins us agraden?
Saps què diferencia els nostres canelons de la recepta italiana?
Com pot ser que la cobla estigui formada per 11 músics i 12 instruments?
Les Cases de la Festa són espais oberts al públic on s'hi allotgen entitats de cultura popular, s'hi fan activitats i s'hi poden visitar gegants, capgrossos i bèsties.
Aquest és el mapa dels pastorets a Barcelona, una de les expressions més destacades del teatre popular que torna cada any per Nadal i es representa arreu de la ciutat.
La Nit de Nadal es fa a Barcelona una representació singular que ha sigut declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És el Cant de la Sibil·la i enguany també es farà.
Els pessebre vivents són una tradició nadalenca que ha arrelat amb força a tot el país i actualment a Barcelona se’n fan cinc.
La declaració arriba en un moment àlgid de recuperació de tocs manuals i creació d'entitats dedicades al repic de campanes arreu del territori.
Un any més, teniu davant vostre el programa d’actes de cultura popular del Nadal a Barcelona.
Maria Dolores Juliano Corregido va ser una antropòloga coneguda per l'estudi de les minories ètniques i qüestions de gènere.
Del 26 de novembre al 23 de desembre, 72 parades de verd, figures tradicionals, alimentació i artesania ompliran la Fira de Nadal de la Sagrada Família.
La Fira de Santa Llúcia, la fira nadalenca més antiga i popular de la ciutat, obre al públic del 25 de novembre al 23 de desembre al Pla de la Catedral.
Els gegants Vells de la Casa de la Caritat també són coneguts com a gegants del Carnestoltes perquè la primera referència que se’n té és de la participació en l’arribo del 1859. En aquell moment eren propietat de la Societat del Born, una de les entitats més actives en l’organització del carnestoltes barceloní d’aleshores. A més de publicar bans i tot de notes satíriques, l’agrupació organitzava una rua on se sap que hi havia un seguici amb diversos elements d’imatgeria festiva i alguns treballs molt espectaculars de comparseria efímera.
