L'origen documental de la celebració de Santa Eulàlia

Nascuda a Sarrià cap al 290 dC., Santa Eulàlia era només una adolescent quan no va voler rebutjar la seva fe cristiana durant les persecucions de l’emperador Dioclecià arreu de l’imperi, fet que li va comportar un càstig sever.

Eulàlia va ser condemnada a patir 13 turments, fins que va morir crucificada en una creu en forma d’aspa. D’aquí en sorgeix un dels símbols que la representen, més enllà de la palma del martiri: les anomenades “aspes de Santa Eulàlia”, que han pres forma de dolç en el si de la tradició popular.

Un d’aquests turments va consistir a introduir-la dins d’una bóta plena de vidres i fer-la rodolar. On exactament? Segons la tradició, va ser llançada per l’actualment denominada baixada de Santa Eulàlia.

Des del seu martiri, la ciutat va venerar la Santa convertint-la en patrona de Barcelona fins al segle XVIII, com a símbol de solidaritat i de defensa de la justícia. És així com s’explica a les Rúbriques de Bruniquer, que durant la visita de Sant Francesc a la ciutat l’any 1214: «ahont entengué lo Poble la gran gloria de nostre Patrona S.ta Eularia, y com quedava Barcelona sempre assegurada de son Patrocini.»

Amb el pas dels segles, Barcelona li va dedicar no només carrers i monestirs, sinó també edificis diversos com l’Hospital de Santa Eulàlia, construït per Ramon de Plegamans, o la font dedicada a Santa Eulàlia, a la plaça del Pedró. La devoció per Santa Eulàlia va anar també de la mà de les seves relíquies, que van anar passant d’un temple a un altre, sempre acompanyades de grans festes i processons: primer a Santa Maria del Mar i, el 1339, a la catedral de Barcelona.

A Santa Eulàlia li sortiria una competidora un 25 de setembre de 1687. I és que, segons el dietari del Consell de Cent, la ciutat comtal va decretar que la Mare de Déu de la Mercè fos la patrona de Barcelona, després que la Santa oís les pregàries del Consell de Cent i dels veïns i veïnes, i salvés la ciutat d’una plaga de llagostes.

Al llarg del temps, les celebracions de Santa Eulàlia han estat més aviat de caire litúrgic i vinculades a la institucionalitat del govern municipal, tal com mostra el cartell de les festes de 1686. No és fins al segle XVIII que trobem representacions de festes populars, balls i jocs, com els que encara avui dia es realitzen a la Plaça Nova: la processó de les Laies, la diada castellera, els gegants, els correfocs o el seguici popular.