Jordi Piqué: ‘el Castelloscopi vol obrir mirades cap als castells’

En Jordi Piqué es defineix com a freelance del món audiovisual. Les casualitats de la vida el van portar a incorporar-se als Castellers del Poble-sec cap a l’any 2010. És en aquesta mateixa colla on, l’any 2015, va idear un projecte singular i molt guardonat: el Castelloscopi. Va ser possible gràcies a l’equip que hi havia darrere i que ha anat creixent de mica en mica, amb propostes com el Castelloscopi Virtual i la Tabaleta.

  • Quina és la vostra primera incursió en el món casteller?
  • Jo no era pas gaire afeccionat a la cultura popular. Sí que per la Mercè o per Santa Eulàlia havia vist castells a la plaça de Sant Jaume, però no m’hi havia implicat. Però tot va canviar quan la meva filla petita, la Núria, a nou anys, ens va dir que volia ser castellera. Tampoc no sabem gaire bé d’on li’n sortien les ganes perquè no érem una família implicada directament en la cultura popular. Ens ho va demanar a la carta als Reis i com a pares vam pensar: què fem? No teníem coneixement de les colles que hi havia a la ciutat ni res. Li vam oferir de participar en un taller que els Castellers del Poble-sec, els Bandarres, feien a la Festa Major de Sant Antoni, que era just després de Reis. I la van agafar de seguida. Sempre ha estat molt activa. A final de gener ja va començar a anar als assaigs i al cap de pocs mesos ja va debutar.

 

  • I us hi vau implicar?
  • Els primers mesos només la duia a castells i la recollia. No tenia pas la intenció de ficar-m’hi. Però al cap de poc va córrer la notícia que la colla volia descarregar la torre de set, un castell que sempre els havia fet llenya. I vaig pensar que havia de fer alguna cosa i posar-me a la pinya, que si la meva filla queia almenys caigués a sobre meu. I així va ser com vaig entrar en el món casteller, a partir d’una certa recança de veure la meva filla caure i afegir-me a la pinya com a pare protector. Ara ella ja no és de la colla i jo m’hi he quedat.

 

  • Com sorgeix la idea del Castelloscopi?
  • La idea em ve al cap a partir del moment que veig un esquema d’una pinya. Des de fora, no tenia constància que la pinya fos una organització humana tan sistematitzada, on la gent era posada a consciència en un lloc concret. I quan vaig entendre que la base del castell havia de ser tan ben organitzada vaig adonar-me que molta gent no ho sabia. A més, va coincidir que la colla demanava que qualsevol membre oferís idees per a celebrar el quinzè aniversari. Vam presentar la idea i, sorprenentment, va ser seleccionada. Ens pensàvem que ens dirien que érem bojos. Però no. A partir d’aquí ja vam muntar un equip multidisciplinari i intergeneracional, que ha anat creixent. Hi havia gent que venia de la pedagogia, de la informàtica, de l’economia, d’arquitectura… I jo, del sector audiovisual. Actualment som en Josep Nel·lo, la Maria Barberà, en Ferran Sastre, en Xavier Navarro i un servidor, que a la colla és conegut com a ‘Cels’. A més, pel projecte hi han passat també en Quim Pérez, l’Anna Regué, la Sílvia Belinchón, en Dan Esteban, l’Edu Blasco, la Conxi Romera, la Marta F. Valls, en Martí Summaroca…

 

  • Vàreu unir la vostra professió amb la vostra afecció.
  • Sí. La idea va ser meva, però sense la resta no hauria estat possible. Com tot, es necessita un bon equip de gent que, a partir de les pròpies disciplines, acabés creant aquesta instal·lació audiovisual i aquests tallers.

 

  • Com el definiríeu, el Castelloscopi?
  • És un calidoscopi de mirades castelleres. Volem fer difusió de la cultura castellera tant a la gent que no ens coneix com als castellers, que moltes vegades fem un parell de posicions però no sabem com veuen el castell un vent, una crossa o una acotxadora. La idea és que tothom es pugui introduir dins un castell mitjançant les trenta-cinc mirades que tenim gravades: vint-i-dues de pinya, nou de tronc i quatre del pom de dalt. A més, hi incloem el cap de colla i els músics, amb mirades de grallers i de tabalers. Cada mirada es veu en una pantalla subjectada en una estructura amb forma de castell. I cadascuna representa una seqüència de sis minuts des que el casteller es prepara fins que s’acaba el castell. Tot és sincronitzat per tal que, dins del muntatge, totes les pantalles vagin alhora. I cadascuna de les mirades té una petita finestreta on es pot veure el castell des de fora, així es pot saber què hi passa. També incorporem uns rètols on parlem de la posició de la visió en concret (crossa, agulla, enxaneta, terç, vent…) i del castell que es va fent. Tenim de tot: des d’un quatre de vuit, castells de sis, castells de set… I més colles, com ara un folre de la Joves de Valls o una enxaneta de Vilafranca en un tres de nou. Ja portem divuit mirades d’altres colles.

 

  • Hi ha algun precedent, cap colla que hagués fet res de semblant?
  • Que jo sàpiga, no. Hi ha moltes colles que han enregistrat imatges des dels castells. Però nosaltres enregistrem imatges que et permeten d’identificar les posicions d’un castell i donar-hi valor. Per exemple, poca gent sap quina feina fan les crosses que aguanten el baix, amb un sacrifici increïble, mig ofegades, sense veure res. O la confiança que hi ha d’haver en qualsevol dels pisos d’un castell. Si no tens confiança en la persona amb qui t’agafes, difícilment t’atreviràs a pujar al castell. Per això també vam idear els tallers pedagògics, que són un element sociològic, de presentar les persones que formen el castell. Abans del vídeo els castellers responen tres preguntes: per què són castellers, què senten quan fan un castell i què els emociona més del món casteller.

 

  • Com va ser rebuda la idea als Castellers del Poble-sec?
  • Bé. D’entrada vaig tenir-hi un cert recel, però la idea d’un castell que fos de pantalles i que ensenyés allò que veien les persones des de dins, em va semblar un repte. I que la colla ho aprovés ens va fer impulsar-ho com a grup. El president d’aleshores, Yuse, va dir que era molt bonic. Una altra premissa que teníem com a equip era que el projecte no costés res a la colla i, en aquest sentit, vam fer una campanya de micromecenatge a Verkami. Com que no s’havia fet mai res de semblant, també va agradar molt a l’ICub i al Departament de Cultura de la Generalitat, cosa que ens va obrir camí amb subvencions i promoció.

 

  • Com us heu autofinançat?
  • Doncs inicialment amb el Verkami, i després amb subvencions i fent gira amb la instal·lació. Hem estat a Tarragona, a Valls, a la Fira Mediterrània de Manresa… I, a Barcelona, al Centre Cultural Albareda i a la Filmoteca. Poder transportar el Castelloscopi, que fa tres metres d’alçada per quatre d’amplada, és feina. A més del dia que tardem a muntar-lo. És un esforç. A la xarxa el tenim en obert però si una entitat vol tenir-lo en un espai per a ensenyar-lo i aprofitar-ho per fer tallers a les escoles, això té un petit cost.

 

  • Com es fan els enregistraments per no destorbar els castellers?
  • Ens va costar de trobar-ho. Sabíem que la Coordinadora de Colles Castelleres no permetia càmeres ni GoPro pel risc que implicaven en cas de caiguda. Vam fer proves amb mòbils subjectats al front, però no van funcionar. Finalment la solució va ser fer servir unes ulleres de plàstic, que pesen molt poc, que duen una càmera HD incorporada i que, a més, enregistren so. I la coordinadora ens les va autoritzar.

 

  • El febrer del 2016 el Castelloscopi va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de Cultura Popular 2015, què va significar pel projecte?
  • Per a nosaltres va ser una gran satisfacció. Ni remotament ens ho hauríem imaginat quan vam començar. De fet, no feia ni un any que estàvem en dansa tot i que ja ens havíem fet conèixer bastant. El gener del 2016 vam presentar el Castelloscopi Virtual al Som Cultura Popular, a la Fabra i Coats. I poder rebre el premi va ser increïble.

 

  • I el Castelloscopi Virtual, com funciona?
  • És la representació del Castelloscopi a la xarxa. Ara tenim quasi sis hores de material audiovisual, sempre en càpsules de sis minuts cadascuna. Sempre dic que, si algú vol endinsar-se en el món casteller i no en sap res, pot convertir el Castelloscopi en una sèrie i mirar-ne cada dia un parell de capítols. I gràcies al valor pedagògic que tenen aquestes mirades, pots conèixer a fons el món casteller. Aquest salt a internet ens el va muntar en Frankie, dels Castellers de Sants, els nostres padrins.

 

  • Com va creixent el projecte?
  • Vam començar amb els nostres padrins i després hem anat enregistrant els nostres fillols: els Castellers de París, els de la Sagrada Família… de Barcelona tenim totes les colles excepte els Castellers de Sarrià, que els havíem d’enregistrar aquest mes d’abril. El mes de febrer passat, per Santa Eulàlia, vam enregistrar els més nous de la ciutat: els Esquerdats de l’Esquerra de l’Eixample. L’enregistrament no l’anunciem públicament, sinó que en parlem amb la junta corresponent i la majoria de la gent de la colla no ho sap. I això causa una reacció molt divertida de la resta de castellers respecte del qui duu les ulleres.

 

  • I la Tabaleta, què és? Quina funció té?
  • Per fer valer aquest vessant més pedagògic del projecte, sempre hem mantingut la idea que no només es tracta tan sols d’una instal·lació audiovisual. Com que el Castelloscopi és tan gran i no el podem portar a les escoles, vam pensar en una instal·lació més petita que pogués entrar a les aules: la Tabaleta. És una estructura metàl·lica de vuitanta centímetres per noranta de forma piramidal i que conté catorze tauletes, cadascuna de les quals porta una aplicació amb la interfície del Castelloscopi Virtual. I d’aquesta manera podem posar-la sobre una taula. En un moment del taller, els alumnes agafen les tauletes i, per parelles, miren la posició que els ha tocat (músics, pom de dalt, cap de colla…). Aquest taller es va presentar al Sònar 2018 i, aquell mateix any, el Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) va etiquetar el taller amb el segell de qualitat. D’aleshores ençà, els Bandarres som la primera colla castellera que forma part del CIP, i la Tabaleta està inclosa al Programa d’Activitats Escolars (PAE). Tot això va ser un esforç i un nou repte.

 

  • Ja és acabat? Quines són les següents incorporacions que hi podrem veure?
  • Ara som a punt de duplicar el nombre de mirades inicial, ja en tenim més de seixanta. Enguany serà difícil d’enregistrar-ne de noves, perquè amb el coronavirus no hi haurà gaires castells, però sí que volem que la gent utilitzi el material que tenim a les xarxes i que puguin saber què és una colla castellera. En un món com més va més individualitzat, on es tendeix a l’exhibició personal amb la ‘selfie’, nosaltres fem una exhibició col·lectiva amb el Castelloscopi. Crec que això també és important de ressaltar-ho en aquest entorn cada vegada més globalitzat, que ens porta coses molt interessants de tot arreu però que a vegades tapa les tradicions del territori. I nosaltres intentem donar valor a aquesta cultura popular. Volem que la gent obri la seva mirada cap al castell i que el projecte faci reflexionar.