Els fragments de la llegenda de Santa Eulàlia que podreu veure al festival Llum BCN

Des de fa sis anys les festes de Santa Eulàlia tenen dues cares: de dia es fan desenes d’actes de cultura popular i, en caure la nit, diversos indrets de Ciutat Vella s’il·luminen amb el festival Llum BCN. Divendres, dissabte i diumenge al vespre diverses places, patis, façanes i altres racons del centre de Barcelona s’ompliran d’instal·lacions lumíniques i espectacles protagonitzats per la llum. Entre tota la varietat n’hi ha un bon reguitzell que fan referència de manera més o menys directa a la llegenda de Santa Eulàlia i també n’hi ha alguna instal·lació que juga amb elements de cultura popular, com ara l’exposició  de les gegantes Laies.

 

Exposició de les Laies. Palau de la Virreina (La Rambla, 99). Per Santa Eulàlia, en honor de la copatrona de la ciutat, les gegantes i gegantones de Ciutat Vella canvien de nom per dir-se Laia. Enguany les podreu veure al Palau de la Virreina en una passarel·la il·luminada com si fossin models del segle XXI, en una escenificació creada pel director de fotografia i il·luminador teatral Josep Maria Civit. L’artista convidat de les festes uneix la màgia de la cultura popular tradicional amb el poder de la llum com a llenguatge creatiu contemporani. A més la gegantona Laia us espera al photocall que el mateix Civit ha il·luminat curosament perquè les fotografies siguin immillorables.

‘Brillen en la foscor’. Pati Llimona (carrer del Correu Vell, 5). ‘Brillen en la foscor’ és un instrument audiovisual que convida els visitants a evocar les seves fantasies i jugar a un joc misteriós de llum i so. En un camp de fils luminescents que s’entreteixeixen al llarg del pati, el públic descobreix tretze punts d’ancoratge. Cada un representa un dels martiris soferts per santa Eulàlia a través d’un joc de llum i so. Autors: IAAC. Institute for Advanced Architecture of Catalonia.

‘Fugida’. MUHBA (carrer del Veguer, 2-4). Santa Eulàlia empresonada, santa Eulàlia en la foscor, s’escapa a través dels murs transformant-se en llum. Fugida és l’esgarrapada de santa Eulàlia que esquinça els murs que l’empresonen mentre les seves ànsies de llibertat il·luminen el pati de la Casa Padellàs. Cada esquinç és una ferida del seu cos martiritzat, i la llum la fugida. Dos murs opacs, enfrontats i esquinçats, en els quals la llum que lluita per sortir submergeix el visitant en el record de santa Eulàlia. Autors: Escola Massana. Centre d’Art i Disseny.

‘Calç viva’. Palau Moja (carrer de la Portaferrissa, 1). Diu la llegenda que santa Eulàlia va ser crucificada perquè no va voler renunciar a la seva fe. Entre els tretze martiris que li van infligir, es diu que la van llançar dins d’un pou de calç viva. A mig camí entre la llegenda de la màrtir i la ciència d’un material que bull en contacte amb l’aigua, s’erigeix la proposta de convertir el pati del Palau Moja en receptacle d’un líquid efervescent. L’espai, de marcada verticalitat, esdevé sitja de llum i de reflexos, que davallen des de la cúspide i animen el sòl amb una subtil ebullició. Autors: ETSAB. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

‘ETERN-NA’. Seu de la SGAE a Catalunya (passeig de Colom, 6). El recorregut és la vida, és un ésser, és una ànima, tan especial com la de santa Eulàlia. L’observador en pren consciència seguint-la amb la mirada, captivat per la seva elegància i sinceritat, per l’enèrgica subtilesa, fins que s’alça. S’alça per després deixar de ser visible, i aleshores genera un buit que és una de les veritats a mitges, un incòmode recordatori de la nostra limitació visual, però tant se val. És fe, és una actitud, és un sentiment. Segueix existint, ens acompanya fins a la porta, i més enllà. Autors: DEIÀ. Escola d’Art i Superior de Disseny.

‘Fragments’. Museu de Cultures del Món (carrer de Montcada, 12). Una instal·lació feta de fragments de temps que es desprenen del record dels fets històrics viscuts en aquest palau, com el setge de Barcelona del 1714, que s’uneixen en una seqüència temporal. A Fragments es produeixen un seguit de connexions que ens transporten en el temps: des de la inquietud caòtica que precedeix un fred bombardeig a un gran esclat i, finalment, la calma, en què reneix l’arquitectura mateixa de l’edifici, que recupera la seva essència primigènia. Autors: BAU. Centre Universitari de Disseny de Barcelona.

 

  • Horaris d’obertura dels patis transformats: Divendres 10 i dissabte 11: de 19.00 a 24.00. Diumenge 12: de 19.00 a 23.00.