Maite Roca: ‘Ara és el moment de la cultura popular al Raval’

El Raval és un dels territoris més multiculturals de Barcelona, però la cultura popular hi continua tenint un espai. N’és una de les impulsores Maite Roca, que, tot i que va néixer a Móra d’Ebre, ja fa cinquanta-sis anys que viu al barri. Va començar participant en les entitats veïnals i, de mica en mica, es va anar implicant en el món de la cultura popular fins a esdevenir la presidenta de l’Associació Institut Promoció de la Cultura Catalana, entitat de la qual formen part els Bastoners del Raval, l’Esbart Santa Eulàlia i les figures del Bouets i la Vaqueta. Així mateix, és la vocal a Barcelona de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. Amb ella parlem del passat i del present del Raval, de cultura popular i multiculturalitat i dels darrers projectes que ha impulsat: el Ball de Bastons de Barcelona i la festa de Santa Madrona.

Quan us vau començar a implicar en el món de la cultura popular?

Des de principi de la dècada dels noranta, el meu marit i jo estàvem molt implicats en unes quantes entitats del barri. Una d’aquestes, la Taula del Raval, també tenia per objectiu fomentar la cultura popular i tradicional dins el barri i quan al 1996 l’Esbart Santa Eulàlia es va desvincular de la parròquia me’n vaig fer càrrec. Vam fundar l’Associació Institut Promoció de la Cultura Catalana i, a més de l’esbart, vam crear una entitat bastonera.

Quines entitats engloba l’Associació Institut Promoció de la Cultura Catalana?

Ara per ara, hi ha l’Esbart Santa Eulàlia, que és molt poc actiu i només representa un acte per les festes de Santa Eulàlia, els Bastoners del Raval i les quatre peces de bestiari del Bouet i les Vaquetes. L’associació també fa promoció i difusió de la cultura popular catalana a través de diverses activitats, com ara els jocs florals per Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan, la festa major del barri, un cicle de col·loquis…

Com van néixer els Bouets i la Vaqueta?

Inicialment pertanyien a la Taula del Raval. El president, a qui agradava molt Joan Amades, es va inspirar en una nota seva que parlava d’un costum que es mantenia al segle XIX. Es veu que per la festa major del barri, uns grups de joves, molt afeccionats als toros, transformaven els carros en braus posant-los banyes i cobrint-los amb unes faldilles vermelles i simulaven curses.

Quins són els elements més tradicionals de la cultura popular del Raval?

És un barri tradicionalment obrer i els Cors de Clavé hi van arrelar des del principi. Recordo, quan era petita, la quantitat d’agrupacions que participaven en la festa dels Cors Muts. Però la tradició coral és una altra història. A banda d’això, hi havia molt poca cosa: dos esbarts d’abans de la guerra civil que al final es van unificar en l’Esbart Santa Eulàlia. Per tant teníem molta feina per fer!

Ara que s’ha creat la Federació de Colles de Ciutat Vella per englobar totes les entitats del districte, us hi integrareu?

Sí, ja hem enviat la carta de sol·licitud i ara falta saber si ens hi accepten i amb quins requisits.

Vau ser una de les impulsores de l’actual festa major.

A través de l’associació de veïns i de la taula del Raval vam donar contingut a la festa major. Abans era una festa en què es feien concerts de cabaret, balls i algun àpat comunitari i poca cosa més. Nosaltres, amb els bastoners i el bestiari, hi vam introduir la cultura popular i tradicional perquè fos un acte més participatiu.

Es fàcil de fer visible la cultura popular catalana en un barri tan multicultural?

Actualment al Raval hi ha més de cinc-centes entitats dedicades a la cultura, i constantment en neixen o es creen noves tendències. Hi ha gent vinguda d’arreu que manté les seves manifestacions culturals i costa d’integrar-los a la nostra entitat, fins i tot els joves que ja són nascuts aquí. Costa molt de coordinar-se i fer coses conjuntament. Però nosaltres treballem molt amb el Casal d’Infants: un grup de joves fa ballar una comparsa de capgrossos que gestionem i també participen activament en la foguera de Sant Joan.

Com veieu la cultura popular al Raval?

El Raval és el barri de Barcelona que ha canviat més dràsticament en pocs anys: immigració, reformes urbanístiques, turisme… Fer visible la tasca de les entitats de cultura popular és la meva gran reivindicació, però ara sembla que hi ha ganes polítiques de reconèixer-la. I això ens engresca a fer més coses: més cercaviles per la festa major, la festa de  Santa Madrona… Sóc optimista i penso que ara és el moment de la cultura popular al Raval.

I aquest cap de setmana feu la festa de cultura popular per Santa Madrona.

Fins fa pocs anys, al Raval fèiem poques activitats perquè no teníem prou pressupost, però aquests darrers quatre anys hem agafat impuls amb el suport del districte i s’ha instituït la festa de cultura popular del Raval per Santa Madrona. La veritat és que mai no la podem fer pels volts de la festivitat de la santa, que és el 15 de març, sinó el darrer cap de setmana.

Per les festes de Santa Eulàlia vau presentar el Ball de Bastons de Barcelona. Com va sorgir la iniciativa?

Les agrupacions bastoneres de la ciutat teníem ganes de participar en més actes i formar part del seguici festiu de Barcelona. Quan ens visiten seguicis festius de fora, veiem que molts porten colla bastonera i Barcelona no en tenia. Per tant, vam pensar que la millor manera era crear una agrupació nova composta per membres de les colles ja existents i que fos la que actués a totes les festes de ciutat, com ara Corpus i Santa Eulàlia i també en les sortides a fora.