«No sé si es va fer de manera conscient o inconscient, però la invenció del correfoc volia generar un esperit urbà, un sentiment de barcelonitat, que faltava a la ciutat des del segle xix», diu l’antropòleg Manuel Delgado. I tot seguit explica que el problema de Barcelona és que no havia tingut mai allò que Eugeni d’Ors anomenava «esperit cívic» i que Joan Maragall va definir molt bé: «Barcelona és una gran població, però mai un gran poble.» «Això —explica Delgado— vol dir que Barcelona no existia: no hi havia cap sentiment col·lectiu associat a la idea de ser de Barcelona. Per això els primers ajuntaments democràtics es van esforçar a crear un sentiment de patriotisme urbà.»

I afegeix: «Un dels ingredients indispensables per a crear aquesta idea de barcelonitat que tant mancava era la cohesió social. I una de les millors maneres per a generar cohesió social és per mitjà de la festa. Per això l’ajuntament va desenvolupar un aparell festiu ben potent.» És precisament aquí on entren en joc les festes de la Mercè modernes i, sobretot, la invenció del correfoc. Delgado diu: «Calia dissenyar un acte que enganxés el conjunt de ciutadans i impliqués un centralisme simbòlic. Una festa pròpia de Barcelona, que és el que no hi havia. I com que la Mercè es feia de bell nou era un espai molt més predisposat a aconseguir aquest objectiu.»

«El que volien fer primer Narcís Serra i després Pasqual Maragall —prossegueix— era reinventar Barcelona. I ho volien fer des d’un nacionalisme postmodern que no responia als models clàssics de nacionalisme fonamentats en presumptes arrels compartides. En aquest cas es fonamentava en el civisme i no tenia cap contingut específic: hi cabia tothom. I aquesta va ser la voluntat de la política festiva dels ajuntaments de la transició, inclòs el correfoc i la resta de festes de la Mercè: reinventar Barcelona.»

«El correfoc va ser una festa fabricada i promocionada institucionalment, però que automàticament va ser assumida, assimilada i acceptada per tothom. És un autèntic cas d’èxit! Perquè les institucions poden inventar moltes festes, gastar-s’hi molts diners, però seran un fracàs si la gent no les fa seves.» Per Delgado, «que l’ajuntament s’inventés la festa per generar patriotisme urbà és una cosa que ja només interessa a historiadors i antropòlegs. El fet més important és que la gent s’ha apropiat la festa. El mèrit és haver impulsat una cosa des de dalt i aconseguir l’èxit que ha tingut: que la gent la senti tan seva que ja no recordi ni qui ni quan es va inventar la festa.»

Entrevista realitzada per Ester Estela dins del capítol ‘Testimonis’ del llibre ‘Foc, foc, Correfoc. Història dels grups de foc de Barcelona’