Xavier Cordomí: 'Barcelona va saber aprofitar Corpus per mostrar tot el que era com a societat'

Entre els segles XIV i XV Barcelona va desenvolupar un model propi de Corpus, amb la processó festiva i el famós ou com balla. Tot i que Corpus és una festa religiosa, la burgesia barcelonina la va saber aprofitar molt bé per explicar què era com a societat. A partir del segle XVIII va entrar en un procés de llarga decadència i el 1992 l’Ajuntament de Barcelona va decidir de recuperar la festa i fer dues processons: la religiosa i la festiva. Xavier Cordomí va ser un dels artífexs d’aquest procés de recuperació. Ens ho explica tot sobre aquesta festa, que té més de sis-cents anys i que era tan esplendorosa que va ser considerada la festa principal de la ciutat.

Per què es diu que Corpus era la festa major de Barcelona?
Era la festa més popular i lluïda que es feia. L’església la va inventar i la societat civil la va saber aprofitar al màxim per treure a escena tot allò que era com a societat. Cal tenir en compte que Corpus és una festa inventada: va néixer al segle XIII per celebrar el cos de Crist i no s’inscriu ni al calendari solar o lunar, com la resta de celebracions tradicionals. És una festa molt urbana que va sorgir paral·lelament a l’auge de les ciutats. Això va fer que en indrets com ara Barcelona o València la festa i la burgesia creixessin juntes. Avui dia València encara fa una processó molt espectacular, en què la part religiosa i la festiva surten intercalades, tal com es feia al segle XVI.

Què té d’especial?
La gran part oblidada del Corpus barceloní és que té una gran capacitat importadora i exportadora d’espectacle. Barcelona, com a ciutat, feia un corpus molt ric que va exportar a uns altres pobles i ciutats mitjanes de Catalunya. Al segle XIX, amb la industrialització i l’evolució de la societat, el Corpus a Barcelona va perdre embranzida, però es va preservar al medi rural. I després, als anys 1980 i 1990, la mateixa ciutat recupera la festa per reinventar-la.

Per què es va deixar de fer?
Va ser un procés de decadència llarg i lent. La imatgeria festiva va quedar molt tocada al segle XVIII, arran del decret de Nova Planta. Tot el segle XIX va ser molt convuls: les guerres carlines, la lluita obrera… Després, durant el franquisme, el nacionalcatolicisme va controlar completament la festa i el concili Vaticà II la va allunyar del carrer. Però des de l’esplendor màxima fins a l’extinció total hi ha més de dos-cents anys d’història!

Quan es va recuperar?
Quan es va recuperar no feia pas tants anys que s’havia deixat de fer, perquè fins a final dels anys setanta hi va haver processó. El 1984 vam presentar un projecte general de recuperació de festes i imatgeria festiva de Barcelona. En un primer moment, Corpus va quedar aparcat i el 1992, arran d’una conversa entre el batlle Pasqual Maragall i Narcís Jubany, l’arquebisbe de Barcelona, els va semblar bé de recuperar la processó en el vessant festiu i religiós.

Com va anar el procés?
Ens vam trobar amb el repte de fer una processó de Corpus nova i vam decidir de reelaborar el seguici festiu enriquint-lo amb totes les expressions de cultura popular. A Barcelona el procés de recuperació de les tradicions s’havia centrat molt a recuperar peces de gegants i bestiari, però volíem que Corpus fos una festa més completa. Per això vam buscar elements que en un moment o altre apareixen referenciats en els sis-cents anys d’història de la processó, i sobretot van sortir balls.

Però a la processó també hi surten elements nous.
Vam voler seguir l’esperit original de la processó festiva de Corpus, on es mostrava tota la riquesa de la societat. I, ja que la renovàvem, vam voler que s’hi incorporessin altres àmbits i entitats de la cultura popular actual de la ciutat. Així hi surten els Falcons de Barcelona, els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda i, d’ençà que es van fundar fa pocs anys, s’hi ha afegit la Coronela de Barcelona i la Moixiganga.

És veritat que l’origen dels gegants i del bestiari prové de la processó?
És un dels possibles orígens. Des dels inicis a la processó hi participaven elements d’atrezzo que servien per a explicar passatges de la Bíblia en forma d’entremesos. Però, més enllà d’això, no tenien cap més funció simbòlica. Cap al segle XVII sí que havien adquirit personalitat pròpia i van acabar esdevenint els protagonistes de la festa: la mulassa es comportava esbojarradament i envestia el públic; l’àliga, tota solemne, demanava respecte…

Quines altres tradicions de Corpus són úniques a Barcelona?
A la processó, hi surten les Trampes de la Ciutat, que són uns grans tabals que actualment porta la guàrdia urbana i que marquen el ritme de la marxa. A Barcelona la custòdia també surt entronitzada, perquè es recolza en l’antic tron daurat del rei Martí. I després, en l’àmbit gastronòmic, hi ha el panoli, que és una pasta ovalada elaborada amb oli que només es ven a l’església de la Concepció.

I l’ou com balla?
Em sembla que la processó és més antiga que l’ou com balla: és datada des del segle XIV i l’ou és del segle XV. Tot i això, l’ou és la imatge barcelonina per excel·lència del Corpus i no es va començar a fer en altres indrets fins a la dècada dels anys trenta del segle XX. El més tradicional és el del claustre de la Catedral, que se sap que es fa des del segle XIV i encara avui dia és l’únic que té la cistella del brollador decorada amb cireres, tal com és tradicional.

A Barcelona es fan poques catifes.
La tradició s’ha perdut molt, però a la ciutat eren molt habituals els guarniments i les enramades amb ginesta. La idea d’una catifa elaborada no era tan popular, però una cosa que es feia molt era escampar flors per terra per perfumar els carrers. La ciutat feia una pudor considerable i al pas de la custòdia es tiraven pètals i flors tallades. Igualment, la gent enramava balcons i finestres amb herbes aromàtiques.